L’Organizacion Mondiala de la santat (OMS) considèra que la miopia pòt ja èsser classificada coma una vertadièra pandemia a tota la planeta. En divèrses païses europèus, dont l’estat espanhòl, arribèron de nòvas chifras alarmantas sus aquela malautiá visuala, car fins a sièis de cada 10 mainatges e joves la patisson. E n’i a de mai […]
Los darrièrs estudis sus la matèria escura confirman qu’es amagada dins una autra – e nòva- dimension, desconeguda fins ara per l’umanitat, mas qu’es dins tot l’Univèrs. Aquesta dimension de l’espaci-temps sonque agís amb la rèsta de matèria que coneissèm los umans e que tanben es pertot l’Univèrs mas sonque dins de pichonas galàxias. Aquesta […]
La majoritat dels còps que pensèm en de dinosaures cresèm que demorèron plan sus un o mai d’un grand continent que i aguèt a la Tèrra en aquela luenha epòca. Es plan malaisit d’imaginar que i aguèt de dinosaures en pichonèlas illas tropicalas, car cossí serián arribats ailà ? Ara, un nòu estudi confirmèt que […]
Parlar del rinocèros indian uèi (Rhinoceros unicornis) es ja gaireben coma parlar de l’unica espècia viventa de rinocèros asiatic qu’a encara qualcuna escasença de subreviure pendent lo futur. E disèm aquò pr’amor qu’encara demòran doas espècias mai de rinocèros en Asia; lo rinocèros de Java e lo rinocèros de Sumatra, mas aquestas doas espècias son […]
Una nòva pròva paleoarqueologica poiriá tornar dobrir la discussion scientifica sus l’epòca que l’òme arribèt en America. Car, malgrat que la majoritat de l’escòla estatsunidenca considère qu’aquò se seriá pas tengut abans fa 13.000 ans, ara una nòva descobèrta confirmariá que la nòstra espècia seriá pervenguda a aquel continent fa gaireben 30.000 ans. Una descobèrta […]
Una còla de cercaires trapèt un nòu material que poiriá èsser revolucionàri, car a l’indèx de reflexion de besonh per poder bastir de velas solaras que poirián far real de viatges per l’espaci a de velocitats relativas, çò es, a de velocitats plan pròchas a las de la lutz. La descobèrta se basa en de […]
Los cercaires trobèron quiòc, que las plantas an un sistèma de comunicacion quantica en tot utilizar de biofotons. Aquò arribèt après analizar los flacs senhals emeses per de lentilhas quora naisson e poguèron espepissar que lo senhals son pas fruch de la casualitat. L’estudi foguèt realizat per de cercaires del laboratòri de Fisica Nucleara de […]
Quand parlam de galeses totjorn pensam en País de Galas, una nacion uèi britanica. Totun, encara demoran qualqu’unas colonias de galeses en la planeta en defòra de la siá patria natala. Per ansin, trapam Y Wladfa, un ensemble de vilatges galeses situat en Patagònia, Argentina, e ont la siá comunautat encara ensenha lo galés a […]
Lo bufle d’Asia, tanben conegut coma bufle indian (Bubalus bubalis) es un grand mamifèr de la familha dels bovids que demòra en estat salvatge e qu’es plan menaçat, mas que tanben es un animal domesticat per l’òme dempuèi fa milièrs d’ans. Es lo bovid pus grand de la planeta e sonque lo gaur es màger. […]
L’istòria europèa es plena de migracions que se tenguèron long de totas las preïstòria e istòria del continent. Los primièrs umans modèrnes que i arribèron aperaquí fa 30 000 ans èran pas blancs. La lor origina foguèt l’Africa negra e la lor pèl se mantenguèt aital durant de centenats d’ans fins que lo clima l’esclarziguèsse. […]