SE POIRÀ VIATJAR A UNA VELOCITAT PRÒCHA A LA DE LA LUTZ
Una còla de cercaires trapèt un nòu material que poiriá èsser revolucionàri, car a l’indèx de reflexion de besonh per poder bastir de velas solaras que poirián far real de viatges per l’espaci a de velocitats relativas, çò es, a de velocitats plan pròchas a las de la lutz. La descobèrta se basa en de cristals fotonics que situarián los viatges espacials en una autra dimension, pr’amor de la nauta velocitat d’aquelas naus, e se poiriá arribar a un autre sistèma estelar en sonque una generacion e pas de sègles cossí se debana amb la propulsion quimia tradicionala.
La còla de cercaires qu’aquò descobriguèt es estada dirigida per Jin Chang, cercaire de l’Universitat Tecnologica de Delft, en Olanda e ja an creat aqueles cristals fotonics per bastir de velas solaras de biais industrial. La recerca, publicada a Arxiv, prepausa un nòu dessenh solar amb doas capas, una de material electric e una autra amb de cristals fotonics, e tot aquò en sonque dètz centimètres.
Una reflexion de mai del 70%
La proprietat pus importanta d’aquel nòu material es la sieuna capacitat de reflectir mai del 70% de la lutz al long d’una granda longitud d’onda. Amb aquela reflexion n’i a pro per la vela solara per accelerar mai e s’aluenhar de la Tèrra pr’amor que l’acceleracion depend mai de de la pression de la radiacion dels fotons de lutz emeses per un lasèr que i poiriá aver sus la planeta blua, la Luna o encara d’autras estacions espacialas del sistèma solar.
Arribar a aquel gras de reflexion es revolucionàri segon los cercaires pr’amor que lo grand problèma de las naus solaras coma la bastida per Breakthrough Starshot es la velocitat. Se la nau accelera, la velocitat e la distància cmbian la longitud d’onda pr’amor de l’efièch. Amb los cristals fotonics aquò se debana pas pus.
E lo senhal del lasèr ven màger amb una màger distància, pròche a l’infraroge. Lo concèpte es basic en astronomia e pòt èsser tanben espepissat sus d’estelas. L’eficiéncia dels cristals fotonics es ligada a una densitat tanben pus bassa. Los cercaires demostrèron que una vela de divèrses mètres sonque pesariá qualcunas gramas. E aquò es clau a l’ora d’enviar de naus espacialas per assajar d’arribar a una autra estela. Car lo temps de viatge pòt venir plan reduch. E tanben l’energia despensada.
Lo nòu dessenh permet tanplan bastir d’estructuras nanometricas de biais industrial. Fins ara, las velas solaras èran lo darrièr espèr de la tecnologia espaciala per poder viatjar mai lèu. Son plan eficientas e mai utilas que lo motor d’ions, lo motor nuclear de fission e de fusion o encara lo motor de plasma o d’antimatèria. E lèu poirián èsser una realitat.
Las naus solaras sonque usan la pression de la radiacion solara per se moure e an pas de besonh de combustible per viatjar per l’espaci. Lo metòde es basat en de fotons de lutz que reflectisson sus una superfícia e qu’an pas cap de massa. En l’espaci aquela fòrça pòt èsser usada per se moure.
Aquesta descobèrta es clau per d’iniciativas coma las de Breakthrough Starshot, començada per Stepehn Hawking e Yuri Milner o Avi Loeb, e qu’a coma tòca enviar de sondas espacialas a Proxima Centauri amb de velas solaras. L’objectiu es enviar una flòta de pichonas naus espacialas amb de camèras que poscan viatjar amb de velas solaras e arrivar al sistèma estelar pus pròche en sonque 20 annadas.
Pasmens, encara demòran cèrts problèmas, coma veire se se pòt bastir de velas de divèrses centenars de mètres amb aqueles cristals fotonics o veire quant pòdon resistir en l’espaci e sustot veire se se pòt arribar a aquelas plan nautas velocitats. Per Chang lo camin es lo drech. Lo potencial d’aquela nòva tecnologia es gigantàs, car la vela espaciala poiriá arribar a una tras que nauta reflexion amb una longitud d’onda plan granda e una massa plan bassa e aquò dubririá la pòrta a de velocitats coma la de la lutz (o gaireben), un prètzfach qu’uèi encara pòt pas èsser imaginat per nòstra civilizacion.
La Redaccion
