Home ISTÒRIA LA COMUNAUTAT GALESA D’ARGENTINA
LA COMUNAUTAT GALESA D’ARGENTINA
0

LA COMUNAUTAT GALESA D’ARGENTINA

0

Quand parlam de galeses totjorn pensam en País de Galas, una nacion uèi britanica. Totun, encara demoran qualqu’unas colonias de galeses en la planeta en defòra de la siá patria natala. Per ansin, trapam Y Wladfa, un ensemble de vilatges galeses situat en Patagònia, Argentina, e ont la siá comunautat encara ensenha lo galés a l’escòla e la majoritat dels sieus abitants pòdon lo parlar e comprene. Y Wladfa foguèt pas descobèrt pels pròpris galeses de Galas fins la fin de la Guèrra de Malvinas (1982).

Bandièra de la comunautat galesa argentina.

La colonia de galeses en Argentina es compausada de tres vilatges, Gaiman, Trelew e Trevelin, e son mai de 1 .500 personas qu’ailà i demòran e parlan galés . Maitas fònts, pasmens, situan lor nombre pròche als 5 000. Los primièrs 44 galeses qu’arribèron a l’airal fondèron la siá comunautat aprés daissar endarrièr la vila de Chubut abans en 1862. Lor idèa èra far realitat lo sòmi de Michael Jones, un galés que voliá veire nàisser un nòu País de Galas en defòra d’Euròpa pr’amor que considerava que los galeses avián perdut ja la siá identitat e lèu lèu perdrián la siá lenga.

Caliá primièr causir plan l’endrech. E, per ansin, foguèron estimats divèrses terrens en Austràlia, Nòva Zelanda o fins Palestina. Ça que la, lo govèrn argentin podiá lor balhar mai de 260 Km2 de terren pròche al flume Chubut, en Patagonia, e aquò foguèt una aufèrta plan bona. Per ansin, Love Jones-Parry e Lewis Jones se n’anèron a Buenos Aires e visitèron l’airal en 1862. La tòca èra fondar una comunautat luenhana de l’influéncia d’autras lengas e ont la lenga galesa aguèsse pas cap problèma de supervivéncia. E lo govèrn argentin i foguèt d’acòrd. En 1865 i arribèron 56 adultes e 52 mainatges. Malgrat lo clima sec fondèron Rawson, uèi capitala de la província argentina de Chubut. Lo nom que li donèron foguèt Yr Hen Amddiffynfa  o la Vielha Fortalesa.

Contacte amb d’indigènas

Los galeses trapèron lèu d’indigènas de la nacion tehuelche.

Los galeses trapèron lèu d’indigènas de la nacion tehuelche que, malgrat qu’èran contraris a l’arribada de nòus colons, ajudèron plan los galeses e los ajudèron a subreviure. Mens de 20 annadas puèi los galeses ja produsián mai de 20 tonas de blat que’enviavan a París e Chicago. En 1891 foguèt fondat un jornal en galés, Y Dravid, que demorariá fins a l’an 1961. La colonia capitèt plan e fins i aguèron de nòus vilatges galeses a l’autre costat dels Andes. En 1902 i aguèt una crisi entre los galeses e lo govèrn argentin qu’ordenèt lo servici militar obligatòri. Pr’açò 233 galeses d’aquel airal se n’anèron a Canadà. En 1900 i aviá gaireben 4.000 galeses en aquela region e la colonia cresquèt pas pus sonque pr’amor del començament de la primièra guèrra mondiala.

Pasmens, dempuèi 1914 comencèron a arribar sonque d’italians al luòc e lo galés venguèt tornarmai una lenga minorizada. E calguèt fondar una escòla per sauvar la lenga. La situacion demorariá aital fins a l’an 1982, quand los britanics trobèron que i aviá de prisonièrs de guèrra argentins que parlvan plan lo galés. Questionats sus aquò reconeissèron que, en la siá region, totes lo parlavan. En l’an 2001 la BBC anglesa descobriguèt l’airal tornarmai e las relacions entre lo País de Galas e Y Wladfa tornèron a nàisser.

Uèi i a de competicions publicas en espanhòl e galés amb de poesia, reviradas, prosa, musica, balhs e cinèma. La descobèrta de la colonia galesa argentina foguèt estonanta pels pròpris galeses e uèi es considerada tras qu’importanta: en 2019 i aviá 1 411 personas qu’estudiavan lo galés en la region, en Chubut, en Trelew e Gaiman e Trevelin. En 2015 foguèt fach un cens que donèt mai de 5.000 argentins que podián parlar plan lo galés, e aquò fariá d Y Wladfa benlèu la comunautat de lenga galesa pus importanta de la planeta en defòra del quite País de Galas.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.