Home GEOGRAFIA DE MENS EN MENS D’AIGA
DE MENS EN MENS D’AIGA
0

DE MENS EN MENS D’AIGA

0

Lo rapòrt de junh d’ongan de las Nacions Unidas sus la crisi de la manca d’aiga sus la planeta torna èsser alarmant. Las chifras an ja confirmat que mai de 2 miliards de personas sus la planeta patisson de manca d’aiga potabla. E son de chifras que pòdon solament créisser.

En 2040, i aurà d’estranci aqüatic en de païses coma los Estats Units, Peró e Austràlia, mas tanben en Occitània, Catalonha, Espanha, Anglatèrra…

Sus la planeta i a uèi mai de 7,6 miliards d’abitants e d’aquestes mai de 2 ja patisson uèi de grèvas restriccions d’aiga potabla. E malgrat los plans de las Nacions Unidas per assajar de distribuir d’aiga a totes en 2030, la vertat es qu’en 2050 mai de la populacion de la planeta patirà la set.

Alavetz, nos cal pausar una question: i aurà pro d’aiga lèu per totes ? I a doas causas prefondas per aquel avenir: la creissença de la populacion mondiala e lo cambiament environamental. La set es ara presenta en de païses encara per desvolopar mas arribarà lèu a de païses e vilas europèas e nòrd-americanas tanben.

Una lista de païses mai e mai granda

La lista facha per las Nacions Unidas dels païses que ja uèi patisson la set es estonanta: Índia, Etiopia, Nigèria, China, Còngo, Indonesia, Tanzania, Oganda… Qualques unes an d’administracions qu’an melhorat las condicions de lors abitants en çò que pertòca la set. Atal o an fach Índia e Etiopia que, malgrat aquò, encara son los primièrs de la lista pr’amor qu’an 163 e 61 milions de personas que mancan d’aiga cada jorn.

A mai, las politicas ecologicas son pas totjorn bonas: un camp de cana de sucre per far d’etanòl destinat a las veituras vòl dire un camp de mens per alimentar de familhas. De poses aicí e ailà entraïnan de set pels vesins. E las situacions d’aquela mena, çò diguèron las Nacions Unidas, seràn de mai en mai comunas.

Segon lo nòu rapòrt de Nacions Unidas en 2050 mai de la populacion de la planeta patirà la set.

“I a pas pro d’aiga per totes –çò assolidèt Paolo d’Oronico, cercaire de l’Universitat de Califòrnia–. Una indústria mens polluenta a de besonh de mai en mai d’aiga, e de còps, de practicar una politica ecologica mena a necessitar mai d’aiga per aquela indústria pus ecologica”.

De mai, i a lo cambiament environamental amb de temperaturas pus caudas e amb mai de secadas. En 2040, i aurà d’estranci aqüatic en de païses coma los Estats Units, Peró e Austràlia, mas tanben en Occitània, Catalonha, Espanha, Anglatèrra…

Lo rapòrt confirmèt qu’en 2050 fins a 4,4 miliards de personas patirián la set, dont un miliard dins de vilas. “Podèm luchar contra aquel problèma amb de solucions tecnologicas –çò diguèt Martina Flörke, cercaira a l’Universitat de Kassel– mas cal tanplan cambiar d’actitud. L’aiga a una valor e se ne prenèm suènh, nos poirem melhor adaptar als cambiaments que vendràn lèu. Sens aquò, la subrevivéncia umana serà malaisida”.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.