Home ISTÒRIA DE CÈLTAS EN AQUITÀNIA
DE CÈLTAS EN AQUITÀNIA
0

DE CÈLTAS EN AQUITÀNIA

0

I a pas gaire informacions sus la preséncia de cèltas en Aquitània. De cronicas romanas, après la conquista de la Gàllia, parlan sus la preséncia de fòrça tribúss al territòri, mas en tot parlar d’aquitans o gals e cèltas, e sens precisar de limits de lors localizacions. existisson I a fòrça toponims mas se sap pas se son gals o cèltas, o benlèu una mescla entre lengas d’ambedós pòbles.

Doas informacions son basicas e admeton pas discussion; los cèltas ocupèron un ample territòri al torn del flume Garona, almens dempuèi lo sègle III aC, e daissèron una traça fòrça importanta en la cultura del territòri. Un d’aqueles pòbles, los Bigerri, denèt son nom a Bigòrra, coma exemple.

La siá preséncia pòt èsser situada fins a l’actual departament d’Arièja. Los pòbles cèltas dintrèron dempuèi la còsta atlantica aquitana, e davalèron progressivament cap als Pirenèus, en tot seguir segurament Garona. Vos ofrissèm qualques detalhs estonants de qualqu’unes d’aqueles pòbles.

Un dels pòbles mencionats en la cronica d’Estrabon èran los “bituriges biviscin”, qu’ocupavan aquela còsta atlantica, mas qu’avián pas la siá vila principala situada en Bordèu, mas dins una pichona vila situada a l’actuala La Còsta.

Dins lo país de Buch avèm trobat d’indicis de la preséncia dels Boiatas, que segon d’estudis antropologics èran ligats als Boii de Boèmia. Segon de rèstas arqueologicas serián arribats al país pendent l’aluenhada Primièra Edat del Fèrre. Una pròva evidenta dels grands viatges que faguèron los pòbles cèltas per tot lo continent.

Mas qualque’una teorias parlan tanben de la tribú dels Belendi, ligats als Pelendons, que las cronicas romanas situavan al centre de l’actuala Castelha. Los Tarbelli, localizats tanben en la còsta atlantica, ocupavan tanben la val del riu Ador e lo territòri mai septentrional e occidental de la sarrada pirenenca.  Avèm de pròvas de la siá arribada pendent la Segonda Edat del Fèrre, e foguèt un dels pòbles cèltas mai ostils al domeni dels romans. L’an 56 aC e pendent lo govèrn de l’emperaire August s’afrontèron contra las legions romanas. Qualqu’unes toponims coma Turba o Tarba son indicatius tanben de la preséncia d’aquela tribu cèlta e lor eiretatge.

Una granda solidaritat

Malgrat que cada tribú se governava sola, existissiá tanben una evidenta solidaritat entre los desparièrs pòbles, que los romans poguèron verificar, non solament pendent lo procès de conquista de la Gàllia, mas tanben aprés amb una cèrta resisténcia al domeni roman. Las legions romanas certifiquèron la fòrça d’aquelas tribús, fin finala, conquistadas mas après fòrça afrontaments.

Los romans dividiguèron la Gàllia en tres províncias inicialament, la “Narbonensis”, qu’ocupava tota la còsta mediterranèa, la Celtica, dins tot lo nòrd e centre, e Aquitània. Los romans nomenèron l’ensems de las tres províncias coma las Tres Gàllias. E mai que i aviá una fòrta diversitat demografica dins d’Aquitània, los romans decidiguèron integrar coma una sola unitat tot lo territòri, dempuèi los Pirenèus occidentals fins al Lèger.

Los romans pretenguèron tanben d’unificar lor Empèri mejançant la religion. A la vila de Lugdunum, l’actuala Lion, foguèt establit un santuari comun per las tres províncias de la Gàllia. Las vilas romanas aquitanas enviavan sacerdòts a aquela “capitala religiosa”, mas establiguèron tanben una autra capitala a una autra vila tanben nomenada Lugdunum, localizada al territòri de la tribú dels Convenae, al meteis costat de Garona, e que los arqueològs situan al torn de l’actuala vila de Sent Bertran de Comenge, al departament de Nauta Garona. Vaquí doncas cossí se pòt veire que l’istoriografia de la Gàllia abans dels romans es estada tròp centrada en los gals, e los cèltas pòdon tanben ocupar un luòc important en l’istòria de la formacion demografica e culturala de la província.

Un article de Francesc Sangar*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

 

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.