Home ISTÒRIA D’AUCÈLS GIGANTS ELEVATS PER D’UMANS
D’AUCÈLS GIGANTS ELEVATS PER D’UMANS
0

D’AUCÈLS GIGANTS ELEVATS PER D’UMANS

0

Elevar d’aucèls que pesan mai de 20 quilogramas e que fan gaireben 2 mètres de nautor pòt semblar estonant. Mas aquò es çò qu’una còla de cercaires descobriguèt que faisán los abitants de Nòva Guinèa fa aperaquí 18.000 annadas, car elevavan de casuars (Casuarius). Un tipe d’aucèl qu’encara uèi es tras que dangierós.

La descobèrta confirma que la relacion entre d’umans e casuars dintrariá plan dins lo Pleistocèn, fòrça abans que l’elevatge d’aucas e galinas. “L’òme elevèt de casuars fa milièrs d’ans, çò confirmèt Kristian Douglass, arqueològa de l’Universitat Estatala de Pennsilvania. E son d’aucèls brica pichons. Son d’animals que pòdon aucir plan e d’un biais tras qu’aisit un uman. Mas es çò que se passèt a Nòva Guinèa fa 18 000 ans”.

Per ansin, la tròba ongan de divèrses centenars d’uòus de casuar preïstorics per una còla de cercaires demostrarà plan qu’a Nòva Guinèa, l’òme amassava d’uòus d’aquel aucèl per puèi los elevar. E aquesta descobèrta seriá lo sistèma d’elevatge mai ancian de nòstra espècia, e fòrça abans de çò qu’òm sospechava.

Aital, los scientifics estudièron las rèstas de mai de 1.000 troçes d’uòu de casuar qu’avián una edat d’entre 6000 e 18 000 ans. Foguèt descobèrt que l’òme colhissiá los uòus pendent l’estapa final de desvolopament dels meteisses. Sonque podián aquò far, per los menjar o per los elevar. E demostrariá tanben que los abitants de Nòva Guinèa mangèron aqueles uòus tanplan al long de milièrs d’ans.

Los casuars son d’aucèls plan dangieroses.

La maire dels uòus

Los pichons casuars fan cossí fan las aucas, e doncas lo primièr èsser viu agachat per aqueles es considerat coma la siá maire. E aquò seriá ideal per los abitants de Nòva Guinèa a l’ora de los elevar. Puèi usarián l’aucèl per la sieuna carn mas tanben los òsses, car podián èsser usats per far de coltèls.

“Totun, son d’aucèls plan dangieroses, çò confirmèt Darren Naish, paleontològ, car pòdon atacar plan los umans se pensan que i a una menaça sus eles. An d’arpas amb 10 cm de longor e pòdon plan aucir un uman d’un biais aisit. Pasmens, es pas comun”.

Aquela descobèrta es importanta car demòstra que l’òme preïstoric foguèt plan mai complèx que non se pensava. Fins a uèi, òm pensa que l’òme del neolitic foguèt mai complèx que l’òme del paleolitic. Mas cossí elevar de casuars es una informacion plan complèxa, comunicada de generacion en generacion, e aquò demòstra que foguèron tanben una societat culurala complèxa”. L’estudi foguèt publicat al numeric Proceedings of the National Academy of Sciences.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.