LA TORNADA DE L’ORS A GALÍCIA E LEON

Christian Andreu
0
Maugrat qu’ei vertat que la diversitat d’espècias animaus e tanben vegetaus pateish ua grèva crisi pertot i a daubuas notícias qu’enqüèra balhan un drin d’espèr sus l’environament. E ua d’aquestas que vien de l’estat espanhòu. Un article publicat a la revista Quercus confirma ua lenta mes graduau creishença de la preséncia de l’ors brun en […]

LO MONDE DEUS GIBONS

Christian Andreu
0
A la planeta blua i a monards e tanben grans monards. Aqueth tipe de monard tanben a lo nom de monards antropoïdes pr’amor que son plan màgers que los autes monards. N’an pas coda e an los braç mei longs que las lors patas. Qu’an un cap gran e poderosas dents. Los monards grans que’s […]

CRONIQUES DERA VIDA VEGETAU (I) : ERA BUA VERDA

Christian Andreu
0
Hè 3,5 miliards d’annades, era Tèrra ère un lòc plen d’erupcions volcaniques jos un cèu iranja de metan e dioxid de carbòni. Non i auie oxigèn. Era vida existie, mès ère fòrça limitada a solament bèri uns microorganismes que suberviuien ena escuretat des oceans, que se neurien  dera energia termica des henedures idrotermaus o en […]

UN GENRE PLAN ANCIAN

Christian Andreu
0
Quand foguèt descobèrt e classificat pel primièr còp l’especimen fossil clade (que balhariá puèi lo nom a tot lo genre), los cercaires creguèron, pr’amor de las siás caracteristicas biologicas, qu’èra un dinosaure que demorava sonque dins los climas tropicals. Pasmens, los iguanodontids foguèron puèi descobèrts sus tota la planeta. Un trach unic èra l’arpa que […]

LO PROJÈCTE CHRYSALIS

Christian Andreu
0
Tot comencèt amb lo projècte Hyperion, explorar lo dessenh d’una nau espaciala que poguèsse viatjar mai enlà del Sistèma Solar. Lo projècte comencèt en l’an 2011 e ja alara se cercava se èra possible conomicament bastir una nau que poguèsse enviar d’umans a Alfa Centauri. Dins aquel projècte la NASA e divèrsas universitats estatsunitencas considerèron […]

AN DESCORBIT DUES PLANETES DAMB DIA E NET TOSTEMP ATH CÒP

Christian Andreu
0
Eth telescòpi James Webb descorbic dues planetes rocalhoses sens d’aire e damb diferéncies brutaus entre eth dia e era net qu’arriben a qüestionar era abilitat des sistèmes solars mès comuns de nòsta galàxia. Eth descorbiment siguec hèt per cercaires dera Universitat de Berna e Genèva. Eth descorbiment arribèc dera man de tecnologia com es infrarojes […]