PERQUÉ LO TRICERATÒPS AVIÁ UN MORRE TAN LONG ?

Christian Andreu
0
Dempuèi de decennis, las representacions del triceratòps se son basadas sonque sus d’ossaments. Ara, una còla de paleontològs japoneses a cartografiat l’anatomia dels teissuts tendres d’aqueles dinosaures e a revelat cèrtas estructuras nòvas que poirián explicar cossí l’animal regulava sa temperatura e tanben cossí respirava. Los dinosaures del genre Ceratopsia, qu’inclutz los triceratòpses, èran entre […]

ES PRUMÈRS PÒBLES

Christian Andreu
0
Era istòria de nòsta espècia (e ja se poirie començar a parlar ben de nòsta espècia e non de tota era umanitat, pr’amor qu’ena istòria d’aguesta i a diferentes espècies ominides) ei longa. Quan en d’auti continents era civilizacion ja començaue a víer ua realitat es nòsti ancessors africans tanben comencèren a víuer amassa en […]

CHAMPOLLION, ETH GÈNI

Christian Andreu
0
Eth mistèri des ieroglifes demorèc atau, un secret, enquiar an 1822. Abans non se sabie çò que volien díder es iroglifes der Egipte ancian. En aguesta annada, un savant francés fòrça joen, Jean-François Champoillon, podec deschifrar era anciana lenga des egipcians, ua lengua que, evolucionada, encara ei aué parlada pera comunautat còpta (crestiana) d’Egipte. Tot […]

UNA NOVÈLA MENA DE CALCULAR π

Christian Andreu
0
Èri sus mon computador à cercar una formula qu’aviéu en remembrança à prepaus de pi e e (l’exponenciala), quora per un còup d’astre sus lo site «The Quantum Record» ai trobat una formula que balha pi e que m’èra desconeguda. Èra indicat qu’èra estada trobada per un fisician e una fisiciana d’Índia alora qu’èron à […]

UN PERILH REAU

Christian Andreu
0
Es darrères setmanes es cercaires comencen a parlar d’un fenomèn que poirie víer reau lèu: era des.hèta der Artic e Antartic, çò que provocarie lèu ua pujada deth nivèu dera mar en tota ena planeta, estofaments de milèrs d’èsters viui e inundacions qu’escafarien era còsta de centenars de païsi, çò ei ua grèva crisi environamentau […]

ERA ARRIBADA EN AMERICA

Christian Andreu
0
Quan America siguec descorbida pes europèus en sègle XVI, ua des prumères qüestions que calie respóner ère: son umans açò qu’auèm trapat? Era responsa èra clara, mès tanben complèxa, pr’amor que calie tanben poder saber s’èren òmes (e hemnes) quan auien arribat en aqueth continent. Era sciéncia actuau confirme qu’era nòsta espècia Homo sapiens sapiens […]