Home SCIÉNCIA

SCIÉNCIA

TAULA DEI QUARTS DE CARRATS

Christian Andreu
0
Aquest estiu, alora qu’èri à tercejar de vièlhs papiers dau temps qu’èri estudiant à la Facultat Sant Carles de Marselha, ai retrobat un exercici sobre lei taulas dei quarts de carrats degudas à un nomenat Johan Hiob Ludolf (1649-1711), matematician belga, de taulas que pertòcon lei nombres entiers de 0 fins à 99 999, extrachas […]

RECRUTAMENT

Christian Andreu
0

COM EI CREADA ERA ANTIMATÈRIA

Christian Andreu
0
Com ei creada era antimatèria ? Qu’ei un fenomèn naturau qu’a coma causa principau era desintegracion de cèrts atòms e que tanben pòt èster recreat en laboratòris. Quan açò passa, neishen antiparticules lèu identiques as particules normaus, com es electrons, es neutrons e es protons. Era sola diferéncia ei qu’an era madeisha massa mès era sua […]

LO MAL DE CAP E LA LUTZ

Christian Andreu
0
Los scientifics an identificat lo mecanisme cerebral que tresmuda la lutz en sofrença pendent las migranas. Pr’amor que la lutz febla pòt tanben venir una tortura pendent una migrana o un mal de cap continú. Los cercaires an trobada una molecula clau que poiriá explicar lo fenomèn. Pendent una migrana, una lampa alucada pòt semblar […]

L’INTOLERÀNCIA A LA LACTÒSA ENTRAÏNA DE CACHAVIÈLHAS

Christian Andreu
0
Après analisar lo sòm de mai de 1082 estudiants de l’Universitat MacEwan, a Edmonton, en Canadà, foguèt descobèrt que i aviá una associacion fòrta entre aver de cachavièlhas e l’intolerància a la lactòsa, benlèu pr’amor dels gases provocats per aquesta o per un dolor a l’estomac pendent la nuèch qu’afectava fòrça los sòmis dels estudiants. […]

ETH TEMPS A TRES DIMENSIONS

Christian Andreu
-1
Eth temps a tres dimensions, segontes ua naua teoria. Era teoria ei deth scientific dera Universitat d’Alaska Fairbanks Gunther Kletetschka e afirme qu’eth temps a tres dimensions e non ua sola (e qu’ei era que nosati experimentam coma ua progession avançada contunha). Mas er espaci tanben ne serie era dusau dimension. «Es tres dimensions temporaus […]

LEI NOMBRES PROMIERS

Christian Andreu
0
Lei nombres promiers son lei nombres qu’an soncament 2 divisèires : 1 e élei-memes. N(P) = {2, 3, 5, 7, 11, 13, 17, 19,…} Non existisse una formula per donar toei lei nombres promiers, mai d’únei son estadas trobadas que n’en dónon un cèrt nombre ò un molon, mai amé de repeticions. Euclides d’Alexandria : Matematician (300 […]

RECRUTAMENT

Christian Andreu
0

QU’EI CREADA UNA NAUA TEORIA DERA GRAVETAT QUANTICA

Christian Andreu
0
Era naua teoria siguec desvolopada per fisicians dera Universitat d’Aalto, en Finlàndia, e descriu era gravetat d’un biais compatible damb eth modèl estandard dera fisica de particules e òbre era pòrta a ua melhor compreneson des origines der Univèrs. «Se èra teoria ei vertadèra pòt menar a ua teoria de camp quantica totau dera gravetat […]

ERA GRAVETAT SERIE ARA UN EFÈCTE COMPUTACIONAU

Christian Andreu
0
Aué i a fòrça cercaires – mès e mès – que pensen qu’er Univèrs ei un procés computacionau. Un d’aqueri qu’ei eth fisic Melvin Vopson, dera Universitat de Portsmouth, en Anglatèrra. E ara afirme qu’era gravetat ei era resulta d’un procés de calcul en Univèrs. Que cau pensar ena gravetat coma quicòm que passe quan […]

EI DECORBIT ON S’AMAGA ERA CONSCIÉNCIA EN CERVÈTH

Christian Andreu
0
Ua còla de cercaires prepause ua naua teoria entara consciéncia; aguesta poirie demorar amagada en camps electrics e magnetics deth cervèth. Aguesti senhaus invisibles poirien èster era clau de tot e poirien ajudar a compréner plan eth mistèri dera consciéncia umana, un des problèmes mès grani actuaus dera nòsta espècia. Aué quan non sabem ua […]