Home PALEONTOLOGIA

PALEONTOLOGIA

CRÉISSER PER SUBREVIURE

Christian Andreu
0
Los brontoterids, tanplan coneguts coma titanoterids, foguèron una familha escantida de mamifèrs erbivòrs que demorèron ara fa entre 56 e 34 milions d’ans. Ara los cercaires desobriguèron cossí e perqué evolucionèron fins a venir qualcuns dels mamifèrs terrèstres pus grands de la planeta ; caliá venir màger o s’escantir. Un nòu estudi demostra ara qu’après […]

DESCOBÈRTA UNA NÒVA ESPÈCIA DE TIGRE DENTS DE SABLE

Christian Andreu
0
Una còla de paleontològs identifiquèt una nòva espècia de tigre de dents de sable. Lo sieu nòm es Amphimachairodus hezhengensis  e sembla que visquèt de biais social amb la sieuna comunautat dins un environament dubèrt fa entre 9 e 10 milions d’ans en çò qu’uèi es China. Segon los cercaires “Amphimachairodus foguèt l’espècia pus espandida pendent […]

LA VIDA VIDANTA D’UN MAMOT

Christian Andreu
0
Malgrat qu’es un animal preïstoric iconic encara uèi es plan desconegut per tot çò que tòca a la siá vida vidanta. Pr’açò una còla de cercaires analizèt l’evòri d’un mamot preïstoric (Mammuthus primigenius), que demorèt en Alaska fa aperaquí 17.100 ans. Segon los cercaires foguèt un dels darrièrs especimèns que visquèt en aquela region de […]

LO CÒL MAI LONG

Christian Andreu
0
Fins a uèi lo jorn, los paleontològs podián pas imaginar que i aguèt un dinosaure del còl tan long. Mas Mamenchisaurus, que visquèt fa 162 milions d’ans dins çò que uèi es China, aviá un còl long, plan long. Lo còl mai long conegut fins ara d’un dinosaure. E aquò permet de dire que Mamenchisaurus […]

LO MAMIFÈR LO PUS ANCIAN

Christian Andreu
0
La descobèrta del mamifèr pus ancian de la planeta  provoquèt un cambiament dins la cronologia de l’istòria biologica dels mamifèrs, car demorèt mai de 20 milions d’annadas abans de çò qu’òm pensava. Per ansin, cal rescriure tornarmai l’istòria evolutiva dels mamifèrs, pr’amor de çò descobèrt ongan. Lo nòm del mamifèr es Brasilodon quadrangularis. L’estonament dels […]

MAI ANCIAN ENCARA

Christian Andreu
0
Lo bipedisme semblariá plan mai ancian que çò que se pensava pr’amor qu’ara, l’estudi de divèrses òsses fossils a confirmat que cèrtas espècias ancessoras de la nòstra aurián ja caminat de pè fa de milions d’annadas. Una d’aquelas seriá Sahelanthropus, qu’auriá caminat drech sul sòl tot en utilizant las mans quand èra dins los arbres. […]

LOS TERIZINOSAURIDS AVIÁN ARPAS LONGAS ENTÀ LA VISUALIZACION

Christian Andreu
0
Los dinosaures Maniraptora (un clade que compren los ancèstres deus ausèths, e la màger part deus dinosaures maniraptorians) qu’utilizavan las lors mans entà sasir e volar, mes las prumèras espècias (alvarezsauruss e terazinosaurius) qu’avèvan arpas extraordinàrias dab ua foncion misteriosa. Lo paleontològue de l’Universitat de Bristol Zichuan Qin e los sons collègas an desvolopat un […]

DE PARANTHROPUS CARNIVÒRS ?

Christian Andreu
0
La descobèrta de qualcunas pèiras talhadas per d’ominins al torn d’ipopotams caçats en Kenya poiriá suggerir que d’espècias omininas plan mai ancianas de çò qu’òm pensava poirián aver començat ja abans d’Homo habilis a utilizar d’espleches de pèira per subreviure. E aquò es un prètzfach desconegut fins ara. D’efièch las pèiras talhadas trapadas ara en […]

L’EXTINCION DEUS DINOSAURES QU’AVÓ COMA CAUSA DUS METEÒRS

Christian Andreu
0
E quiò. Segon que semblaré, la sciència, que confirmè adara que l’extincion deus dinosaures, haut o baish 66 milions d’annadas a, ne’s debanè pas pr’amor de la caduda d’un meteòr, mes de dus, pr’amor qu’ei estat descobèrt qu’un segond meteòr tombè près de la còsta occidentau africana pendent la medisha epòca. E com Chicxulub, qui […]