1- De la Riviera…
Lo tèrm de Riviera, ven de RIPA en latin via lo genovés (o ligurian, atencion de non mesclar amb lo tèrm de ligur, pòble e lenga pre latins). Nom pròpre per designar lo litoral dal Gòlf nòrd de Gènoa, de las ribas de Var. Per lo limit se ditz de Cànoa o de Niça fins a La Spezia. De fach es l’image de la montanha que davala dins la mar. Amb Niça qu’es una plana costiera environaia de serres. Riviera va designar après un nom comun. Es un nom utilizat en anglés.
Lo tèrm de «Còsta d’Azur» de Liégard es de comunicacion locala, francesa, francofòna o mai particularament russa. Mas internacionalament s’es difusit per lo mai lo tèrm de Riviera via l’anglés.
A l’origina lo Torisme es mal vist, es segondari. A Niça Paul GONNET, Henri COSTAMAGNA l’an estudiat a la Facultat.
Mas aüra cal se’n avisar que lo torisme representa 10 % dal PNB mondial. Un emplec sus 10 dins lo monde. Es important e non negligible. Riviera deven lèu un concèpt. Un païsatge pintoresc, de montanha dins la mar. Amb una proteccion dal retlèu. Tanben, Niça a l’ensolelhament lo mai fòrt de las còstas nòrd mediterranèas.
La vegetacion mediterranèa èra «exotica» per los ivernants de l’Euròpa dal nòrd pi aquel «exotisme» vist, es estach renforçat per far plasir als ivernants. Explica la plantacion de palmiers, mimòsas, essenças en realitat estrangieras a la terra d’aicí, mas devenguts element de la carta postala desiraia per lo torista.
Dins los diccionaris, trobam coma definicions:
– en lo 1974: Nom commun, còsta a l’abric;
– en lo 1992 (cf. Brunet): residéncia rica, amb de caps e de baias.
2- …al Torisme
Lo tèrm de Torisme data dal sègle 19en. Ven de «Grand Tour» en anglés. Una mena de percors. Costuma aristocrata, un viatge iniciatic, per far las sieus umanitats. Es lo moment per veire las traças de la civilizacion romana e grèga. La Renaissença es vist coma lo ponch de referéncia (malgrat las atrocitats guerrieras d’aquel temps), amb lo periòde de las Luses. De Londras en Sicíla, se fa aquesto famós Grand Tour, Niça i es sus lo trajèt.
Es doncas una mobilitat estudianta, mas una mobilitat limitaia. Es diferent de las curas termalas, qu’èra rar de se desplaçar per l’agradament. Amb lo Tour, los joves angleses dins lo “sud” van descubrir los païsatges, l’ivèrn doç, lo païsatge que los transpòrta fòra lor vita quotidiana. Es una excepcion de venir cercar de per ela.
Per atraire los angleses, lo territòri de Savòia èra ben mai aculhent que l’empèri francés. L’imperialisme partejat entre los vesins angleses e franceses e las tensions per la supremacia de lònga avia favorizat lo Reialme de Pimont- Savòia – Sardenha per aquela destinacion. Una mena de territòri neutre. Cal notar que lo Duc de Savòia avia donat drech de “relaissa” als marins angleses per la Baia de Vilafranca.
Los primiers angleses an pluslèu un image marrit dal pòble d’aicí. Mas “climate makes all up” ditz un autor anglés en viatge a Niça. Es un cèrt cinisme dal torisme anglés. SMOLETT Tobbias, doctor e escrivan escocés amb las sieus “Letras de Niça” va donar una reputacion de Niça a l’estrangier, a l’internacional…
Article e fòtos de Laurenç Revèst*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
