Lo torisme, un «mercat»
Lo torisme i es un «mercat» de satisfaire. Tot dèu èstre renovelat en foncion dals gustes.
A Niça i son totas las estratas toristicas. Amb de destruccions perqué lo territòri es limitat. Per far lo Negresco, òste ben famós, cal se’n avisar qu’an destruch una vila. Mas lo novèl Ruhl, d’estil de las annaias 1970, es ren una capitaia.
Dona a la ciutat un patrimòni particular, amb una valor excepcionala, es un exemple dal torisme internacional de dos sègles.
Los sieus atributs?
a- Vèrd e urbanizat al centre
S’atròba ben una vila vèrda sus las còlas, las «quietas còlas de Niça» coma se ditz. E tanben, un urbanisme planificat dins la plana de Niça.
I son de carrieras amb d’axes de vista bèls. L’avengüa Jean Medecin que dona devèrs lo Mont Cau. La vila es encara vèrda. Se parla dal tèrm de «Vila-òrt» aüra sus las còlas, mas son de proprietats privaias.
Lo Conselh d’Ornament avia demandat una marge de reculaia, amb de plantas e de grasilhas que se pòsque veire los arbres a travèrs -ce qu’es plus lo cas ambal temps-, per perméter als toristas de veire lo vèrd dins las corts davans los bastiments.
b- D’espacis publics caracteristics
I son totun d’espacis vèrds publics, de passeaias, de corses (Saleia lo mai famós), e costat marina de cais. Tot aquò constituon de parcs urbans.
c- Los òstes istorics ancians
En mai dals numeroses òstes coma lo Parc Imperial devengut un collègi-licèu o lo Regina, se vèson de “vilas remarcablas”, «d’imòbles de rapòrt», e de bastiments emblematics coma los temples anglicans, las glèisas ortodòxas (russa e grèga), l’opèra de Niça, l’opèra privat dal Castèl de Valròsa.
Una arquitectura de mòda
L’Arquitectura segue la mòda, e l’objectiu per la màger part dals constructors es que fague ric per dire «aicí, es per lo mond ric, e i serètz ben aculhits». Tanben los imòbles per los toristas son faches per mostrar que lo bastiment es fach per lo plaser e non per utilitat. A la diferença de las abitacions de la màger part de la populacion. Per respònder a las demandas dal mercat torisme.
Coma estils, trobam dal neoclassicisme, amb de fenèstras caracteristicas, fins a las “folias” coma per exemple lo Castèl de l’Anglés. Aquel bastiment pron particular, fàcia a la marina es plen d’exotisme comandat d’al Colonèl SMITH, en repilhat l’estil Moghol (vist qu’èra militar dins l’Armaia de las índias). Mas i es un eclectisme debridat dins l’ensèm de la ciutat: mauresc, rococo, art deco…
Entre los 1860 e 1913 i serà un periòd de bastison enòrm. De muraors de Pimont son demandats, la tecnica d’estucators de Pimont es apreciaia, e permete de far d’estucs mens cars. Per comparar la disponibilitat de la man d’òbra e los saber-fars en matèria de tecnicas de decoracion, dins una autra vila, coma aquelas de Normandia, costava tres còups mai car que de far bastir coma se fasia a Niça. Aquela sabença tecnica permete d’aver ce qu’es d’a luxo a l’epòca: ascensors, caufatge central, banhes, aiga cauda, telefòn…
Article de Laurenç Revèst*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.