Home LINGÜISTICA Albert Alcaine: “Er occitan-aranés ei ua lengua viua e rica”
Albert Alcaine: “Er occitan-aranés ei ua lengua viua e rica”

Albert Alcaine: “Er occitan-aranés ei ua lengua viua e rica”

0

Er Institut Aranés organize corsi de lengua occitana ena modalitat aranesa mejançant eth Club Aranés (www.campus.institutaranes.com) desde 2016. Parlam damb Albert Alcaine, qu’ei eth sòn organizador.

R.- A trauèrs deth Club Aranés, realizatz aguest ensenhament a distància. Com sorgic era invencion d’aguesti corsi?

A.- Simplament: eth besonh. Apréner er occitan-aranés no ei facil, donques que non i a tanta ofèrta de cursi coma passe damb d’autes lengües e, d’un aute costat, era localizacion e es oraris son fòrça mès limitats, per çò que sonque ei possible aprener-lo enes caplòcs de província, en Vielha e en uns oraris plan concrets. Un grop d’amics que freqüentam era Val mos prepausèrem de hèr extensiu aquerò qu’apreníem enes classes presenciaus a toti aqueri que i siguessen interessadi, e era forma mès facila, qu’ère era de hè’c a traurs è d’Internet, a on es factors limitants dera localizacion e deth temps venguien a èster inexistents.

R.- Com foncionen aguesti cursi?

A.- S’aufrissen tres cursi corresponents cadun d’aguesti as nivèus A1, A2 e B1-B2 deth Marc Europèu de Lengües (MECR) e dus corresponents as nivèus A1.1 e A1.2, que són reconeishudi coma Activitats de Formacion Permanenta entath Professorat non universitari peth Departament d’Ensenhament. Enes proplèus mesi demoram compdar damb es recursi sufisents entà ahíger eth nivèu C1 e, a miei tèrme, eth C2 que tot just ven d’estrear-se de forma presenciau. Cada curs conten toti es materiaus teorics de besonh, atau coma un molon (seguit) d’activitats entà practicar. I a activitats entà cada competencia dera lengua, d’aguesta manèra se curbís non sonque era ortografia e era gramatica, senon tanben era comprension orau e escrita atau coma era expression orau e escrita, tanben. Es practiques son interactiues; d’aguesta manèra es errors, non sonque se senhalen, senon que tanben s’expliquen, en auer incorporat e incorporant de contunh mès informacion a mesura que se van corregint es exercicis des alumnes e se va observant a on s’enganhen mès es alumnes. Tanben i a exercicis d’enregistrament en audio e en vidèo.

R.- Quin ei eth tipe d’escolan qu’auetz?

Albert Alcaine, ei eth organizador de www.aranesclub.com

A.- Ei fòrça dificil segmentar er alumnat pr’amor qu’aguest ei fòrça transversau. Se mos fixam ena lengua mairau vedem qu’es parlants de lengua catalana acostumen a aprener-lo per qüestions restacades damb era integracion en territòri o entà conéisher ua naua lengua, mentre qu’es parlants de lengua castelhana, mès que mès, per qüestions laboraus e, en dusau lòc, entà poder ajudar as mainatges enes trabalhs dera escòla. Auent en comde ena franja d’edat trapam qu’es alumnes mès joeni (mens de 35 ans) l’estúdien per motius laboraus, e per amor! Òc, per amor! Sigue pr’amor qu’era sua parelha ei aranesa, sigue pr’amor que s’an encamardat dera Val d’Aran. A mès, cau ahiger qu’es alumnes màger de 35 ans l’acostumen a apréner per curiosèr, pr’amor que coneishen a quauqu’un que lo parle o per recomanacion.

Er occitan-aranés ei ua lengua viua e rica qu’auem ath cant de casa. Ja sigue perque ua persona va a víuer en Aran e vò conéisher era lengua pròpria dera tèrra, ja sigue perque gaudís dera fantastica gastronomia e paisatges, hènt excursions freqüentes. Totes son rasons de pes entà aprener-la. I a quauquarrés que ditz, tanben, que se demanes ua ola aranesa en un restaurant autoctòn, aguesta qu’a un gust desparièr se la demanes en aranés o en ua auta lengua: per qué non sajar de veir s’aquerò ei cèrt?

R.- Qué diferéncie es vòsti corsi d’autes sistèmes?

A.- En prumèr lòc era motivacion des docents e der equip: Ac hèm pr’amor que mos agrade, sentim autentica passion divulgant er aranés, era cultura, es tradicions o er imaginari der Aran. Plan per aquerò toti es cursi son a cost zero e cap membre ei remunerat, ac hèm pr’amor que gaudim en tot hèr eth trabalh. E en dusau lòc, e non mens important, pr’amor que se tracte de cursi tutorizadi, a on a maugrat dera dificultat qu’a eth hèt de dispausar de mès de 800 alumnes e un petit equip docent, hèm un seguiment personalizat d’aqueri alumnes proactius, que son era majoritat des qu’estúdien. Auem metut en foncionament un Campus Virtuau adaptat damb utisi qu’apòrten interactivitat, claretat visuau, facilitat d’usatge e, ath còp, recursi multimèdia.

R.- Quin supòrt institucionau arrecebetz?

A.- Actuaument auem eth supòrt dera Generalitat de Catalonha e deth Conselh Generau d’Aran. Eth supòrt que recebem des dues institucions qu’ei eth qu’auem de besonh, ne mès ne mens. Plan que òc poiríem hèr mès causes damb mès ajuda economica, mès totun, mos cau èster racionaus e créisher de forma controtlada entà non “morir d’èxit”. Eth creishement qu’auem auut a estat espectacular, donques qu’auem passat de pòc mès de 20 alumnes a mès de 800 en sonque dus ans e pòc mès, e non ei causa facila de digerir o assumir!

R.- Hè mès de dètz ans qu’era lengua occitana e era sua modalitat aranesa ei oficiau en Catalonha.

A.- Çò d’important, me pensi, non ei solet qu’er aranés se posque tier ena administracion publica, que tanben plan, mès que s’encoratge er usatge veïcular. E entà qu’aquerò sigue atau, es politiques lingüistiques s’an de méter ath punt en aguest objectiu. Ua des vies ei facilitar er aprenentatge der aranés, mès non solet en Aran, senon en tot eth territòri, e a edats iniciaus. Mos cau ua màger preséncia der aranés enes mieis de comunicacion publics, politiques que ne fomenten era preséncia escrita en publicacions, e mès que mès, e sustot: materiaus e recursi educatius coma condes, diboishi animadi e jòcs. Tanben cau méter un esfòrç en dignificar er occitan-aranés, en tot hèr-ne bandèra e que sigue motiu d’orgulh entàs aranesi eth hèt de parlar-lo coma prumèra lengua. Eth govèrn catalan e er aranés ja hèn esfòrci en aguesti prètzhèts, mès cau un impuls mès energic, pr’amor qu’era situacion actuau ei plan delicada.

R.- Quina ei era preséncia der aranés ena Vath?

A.- Aciu podem auer, coma lèu en totes es causes ena vida, dues visions, e expausarè era que mès compartisqui, qu’ei era optimista: segontes es donades dera Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana creish eth nombre de persones qu’escriu e lieg en aranés, encara qu’es parlants s’an redusit un 20% enes darrèri 10 ans d’oficialitat dera lengua. Aquerò ei degut, en bona part, ara immigracion en tractar-se d’un airau toristic, çò que dificulte qu’era majoritat des parlants s’exprimissen en aranés e “passen entath castelhan”. Mès que i a ua part plan importanta des aranesi, era mager part joeni, que coneishen e senten coma sua era lengua, en tot parlar-la non solet ena sua casa, senon tanben quan gessen dehòra.

Segontes Alcaine era Val d’Aran a ua magia que t’agarre…

Politiques maganhaires, estupides e pègues coma es possades per determinadi partits politics que, tanben aqueri que per omission non ne son contraris, an costat qu’er aranés dèishe d’auer un tractament preferent, generen un sentiment entre es aranesi, e tanben ena societat catalana, que cuelhen encara damb mès fòrça era volontat d’apréner, possar, tier e promòir aguesta lengua. Me referisqui concrètaments ara senténcia deth Tribunau Constitucionau espanhòu deth 8 de hereuèr deth 2018 que declare constitucionaument nulla era paraula “preferent” dera Lei 25/2010 der occitan, en tot desequilibrar eth papèr de lengua de coesion sociau e d’identificacion territoriau.

Òc, era afectacion en dia a dia des aranesi dilhèu se veirà pòc, mès es detalhs, coma era vida, non se pòden desdenhar, e m’entristís veir que per accion o per omission, sense cap justificacion, contra agressions d’aguesta sòrta non i a cap reaccion per part des representants de quauqui uns que diden deféner era lengua aranesa o diden que l’avalòren. Hèts, non promeses…!

R.- Tanben as estat eth promotor deth portau www.valdaran.com entà promòir era Val d’Aran des d’un punt d’enguarda toristic, damb rotes de senderisme e destins toristics. Qué t’atreiguec d’Aran?

A.- Supausi que m’enamorè dera Val d’Aran. Qu’a ua magia que t’agarre… es paissatges, es bòsqui, es lacs, es cornèrs, era gent… enquia e tot era gastronomia! Qu’ei qu’ac tie tot! Autant ei atau que creé ua sòrta de diari de viatge, o diari de descubèrta a on anar publicant es escapades que hèja, soent damb companhes e companhs, per cadun des sòns cornèrs pr’amor de compartí’c damb qui i podesse èster interessat. E plan per aquerò aguest diari d’abordatge a anat creishent e creishent enquia hèr-se fòrça gran… e mès gran que vierà encara! Donques que pensi que toti, de manera constructiua e damb sen, podem gaudir d’ua tèrra e d’ua gent tan meravelhosa.

Una entrevista de Francesc Sangar*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

 


“Aquel article es estat escrich en version aranesa. En aquela modalitat i a doas tendéncias, una que seguís un vocabulari e una gramatica mai semblabla a l’occitan referencia,l e una autra, partejada per l’Institut d’Estudis Aranesi, que defend rebatre l’aranés parlat a l’ora d’ara. Aquel article s’es escrich en seguint aquela segonda tendéncia”.


 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.