Las ratapenadas que representan quasi un quatau de totas las espècias mamifèras. Qu’ei lo grop mamifèr màger aprés los roganhaires. Uei i a dinc a 960 espècias diferentas de ratapenadas au monde. Lo sol lòc on n’i a pas qu’ei a las regions hredas. Ua caracteristica d’aqueths mamifèrs qu’ei que pòden volar.
Que i a dus tipes de ratapenadas. Las espècias mei petitas que’s neureishen de hruta, huelhas e plantas. L’aute tipe que son las ratapenadas insectivòras. Que son hòrt mei petitas enqüèra e dab mesuras parièras a las d’un arrat. Que i a un tresau e petit grop de ratapenadas que son carnivòras e que minjan arrats, campairòus, granòlhas e peissum.
La majoritat d’espècias de ratapenadas, totun, que son nocturnas. Totas tròban lo son camin au cèu dab l’ajuda d’un radar sonor nommat ecolocalizacion. Qu’ei plan utilizat per espècias carnivòras nocturnas que caçan, sustot, parpalhons nocturnes. Que i a qualcunas espècias de l’America meridionau, totun, que caçan peissum en tot volar sus la superficia de l’aiga. E qu’utilizan las lors harpas entà capturar los peishs.
Insectivòrs mès tanben carnivòrs
Autas espècias que capturan abèlhas e vèspas. Los nommats rinolòfes qu’atacan escarabats e d’autes insèctes terrèstres quan vòlan. Autes enqüèra, que caçan ausèths que gausan volar pendent la nueit. Puish i a las celèbras espècias vampiras. Las ratapenadas vampiras que’s neureishen de la sang d’autes animaus. Ne son pas briga perilhosas entà la nosta espècia. Que demoran en America latina e son qualcunas de las mei petitas espècias de ratapenadas. Las soas presas que son bueus, pòrcs o chivaus que dròmen. La ratapenada i sauta e nhaca l’animau. Puish shuca la soa sang pr’amor qu’a un tipe de shaliva qu’arrèsta la coagulacion.
Hèra espècias de ratapenadas demoran en colonias dens tutas, traucs d’arbo o deus potz. A l’eqüator son activas tota l’annada. En autas regions mei suaus com Euròpa ivèrnan pendent l’ivèrn e solament començan a se moure un còp de mei quan arriba lo bon temps printanèr. Mes en Euròpa las ratapenadas que son vadudas de mei en mei raras pr’amor deus pesticidas e insecticidas usats per l’òmi. E enqüèra i a hèra tutas on i demoran que patín atacas umanas o accidents e qu’adara demoran barradas, çò que pòt representar la fin totau d’ua colonia de ratapenadas. Uei hèra país europèus que’us protegeishen.
Lo grop de ratapenadas mei gran qu’ei lo qu’includeish espècias europèas com la pipistrela, l’oreillard o la noctula. La ratapenada de Kitti, en Tailàndia, qu’ei l’espècia mei petita, car solament hè 3 centimètres de longor e a un pés de solament ua grama e mieja. Las colonias de ratapenadas en Mèxic que pòden arribar aus 10 milions d’especimèns e tots dens la medisha espuga !
E com fonciona l’ecolocalizacion de las ratapenadas ? Lençan ondadas que son plan agudas nommadas ultrasons. Que son autant agudas que la nosta espècia los pòt pas enténer. Las èrsas sonoras qu’arriban aus objèctes e que son miralhadas. Alavetz, la ratapenada que torna a recébre l’ultrason e l’analisa entà aver ua fotografia sonora deu son environament. Qualcunas espècias enqüèra, qu’an ua plan bona vision e odorat. Estonant, vertat ?
La Redaccion
Fotografia principau: Jano71/CC.
Aquesta cronica suu Ràdio País : https://soundcloud.com/radio-pais/1-2-3-a-volar?in=radio-pais/sets/natura
