Lo cambiament climatic que miaça de deishar lo Pacific shens ua de las soas ressorsas mei preciosas: lo ton. Pr’amor que la reduccion de l’estòc deu ton en la region poiré redusir drasticament lo revienut de nacions insularas deu Pacific, que dependen hèra de la pesca.
Lo Fons Verd deu Climat anonciè que catòrze nacions insularas deu Pacific que receberén 107 milions de dòlars entà adaptar las lors economias, plan dependentas de la pesca del ton pr’amor deu rescauhament climatic, que se preve qu’aluenharà las populacions d’aqueth peish de las aigas de la region.
L’argent serà utilizat entà impulsar la creacion d’un sistèma de seguit que permeterà a las nacions deu Pacific seguir los desvolopaments en temps reau deus modèles de migracion deu ton e demandar ua compensacion se las aigas de l’ocean que s’escauhan expulsan los peishs de las lors zònas economicas exclusivas respectivas.
“Son país qu’an contribuit brica a la crisi climatica, e adara veden lo dangèr de pèrder ua ressorsa qu’an gerida plan mélher que los autes país”, çò digó Jack Kittinger, vicepresident de Conservacion Internacionau. “E açò ei ua injustícia climatica”.
Un mecanisme de finançament pròpri
La Convencion de las Nacions Unidas suu Cambiament Climatic que creè lo Fons Verd deu Climat en 2010, coma mecanisme de finançament entà ajudar los país en desvolopament a redusir las emissions e s’adaptar au cambiament climatic.
Lo hons depend de contribucions de país rics. Mes Trump anonciè que los Estats Units se retirarén deu hons pr’amor que pagaven 4 miliards de dòlars. Aquera decision provoquè l’alarma de las nacions insularas deu Pacific.
Segon Ludwig Kumoru, director d’operacions deu Fòrum de la Pesca deu Pacific “ne podem pas baishar la guarda solament pr’amor d’açò. Se que non tot serà perdut .” Los governaments d’aquelas nacions insularas deu Pacific que derivan la màger part deus lors revienuts – mei d’un 80% – de las licéncias e de taxas suu ton, abans d’èsser exportadas cap a país com Japon, China, Corèa deu Sud o los Estats Units.
Mas se los oceans s’escauhan, aqueths estòcs de ton son prevists de deishar aquel airau e se dirigir tà hauta mar, on las flòtas los poiràn pescar shens pagar licéncias o impòst aus país a l’entorn. “Entà nosauts, ei ua miaça enòrma”, çò expliquè Kumoru. “La question n’ei pas se los nostes país perderàn argent e ressorsas, mes quant d’argent e ressorsas perderàn”, çò digó.
De hèit, la region qu’ei responsabla de quasi un tèrç de la captura de ton mondiau. La gestion de la populacion deu ton au Pacific qu’ei estada ua istòria d’escaduda de conservacion des de 1982. Son país qu’an desvolopat un sistèma entà regular la pesca e previéner la suberpesca, que miaça lo ton blu en particular.
En 2021, un estudi miat per expèrts concludí que lo ton capturat en aquel airau s’esfondrariá ua mejana d’un 20% en 2050 se las emissions de gas d’efèit de sèrra contunhavan. Aquò significaré ua pèrta totau de revienuts de 90 milions de dòlars entad aqueths dètz estats e territòris. Las nacions insularas mei petitas deu Pacific doncas, que poirén véder los lors revienuts devarar de quasi un cinquau, afectant grèument la lor economia.
Atau, la màger part deus 107 milions de dòlars anonciats aquera setmana anaràn au sistèma d’avertiment precoç, entà analisar en pregondor com l’escauhament de las aigas de l’ocean afèctan los modèles migratòris deu ton en la region pendent sèt ans.
Aquò permeteré aquelas nacions predíser mélher los modèles de migracion deu ton, e permeteré tanben partatjar mélher los beneficis economics de la pesca deu ton e se cau reclamar justícia climatica a la Cort Internacionau de Justícia de l’ONU.
Ua partida deu finançament permeterà recéber ua quantitat mei grana de capturas deus vaishèths de pesca de los pòrts de la region. Actuaument, ua grana partida d’aqueras capturas son tornadas au país d’origina deu vaishèth.
La subvencion serà gerida per la Comunautat deu Pacific, que provedeish d’ajuda scientifica e tecnica a la region, e que compren los Estats Units, Austràlia, Navèra Zelanda, França e lo Reiaume Unit.
Fotografia principau: Takashi Ososhima/CC.
Aquesta cronica suu Ràdio País : https://soundcloud.com/radio-pais/natura-lo-ton-quei-miacat-de-desapareisher-leu?in=radio-pais/sets/natura
