Home SCIÉNCIA QUORA LEIS ESTELAS EXPLORAN LEI PIRAMIDAS
QUORA LEIS ESTELAS EXPLORAN LEI PIRAMIDAS
0

QUORA LEIS ESTELAS EXPLORAN LEI PIRAMIDAS

0
0

Après de sègles d’estudi dei arqueològs, lei piramidas d’Egipte son totjorn tan misteriosas. E se lei fisicians podián adjudar ? O mielhs encara : e se podián demandar l’adjuda deis estelas ?

Es lo resumit d’un projècte menat per una collaboracion de KEK (“lo CERN japonés”), l’Universitat de Nagoya, e lo CEA (Commissariat à l’Energie Atomique). Ambé d’otís istoricament utilisats per estudiar lei proprietats fondamentalas dei particulas subnuclearas, an pogut faire una mena de radiografia de la Granda Piramida de Kheops, dins Gizeh.

De cercaires ja an assajat d’analisis de la piramida de Kheops per gravitometria.

La beutat de la cauva es que li a pas manco besonh de bastir un accelerator de particulas : es ja aqui, l’accelerator es nòstreis estelas e lei particulas son lei “muons” dei rais cosmics. Lei vesem pas, mai son de lònga un fum de muons, aquestei cosin de l’electron, que traversan nòstrei còrs e tot çò que rescontran.

L’idèia espelisse en 1970: una collaboracion americano-egipciana estudièt la pichòta piramida de Khephren ambé l’idèia qu’escondiá quaucarren. Lor teoria era que se aquesta piramida semblava estonament simpla en comparason ambé la piramida de Kheops, bensai era simplament perque sei cambras eran mielhs escondudas. An ren trobat.

E lei tecnologias fogueron melhoradas

Lei recercaires an pogut faire una mena de radiografia de la Granda Piramida de Kheops.

Mentretant, lei tecnologias de detectors fogueron melhoradas, per sègre lei progrès de la fisica dei particulas, e l’imatjariá muonica a conoissut mai e mai capitadas. Foguèt utilisada en volcanologia, per veire lo dedins dau reactor de Fukushima, per de sitis arqueologics romans, per la piramida dau solèu de Teotihuacan, per l’exploracion minièra, etc.

D’una autra man, de cercaires an assajat d’analisis de la piramida de Kheops per gravitometria (deteccion dau pichons cambiaments de la fòrça de gravitacion) en 1986, e foguet un escac cosent. Après aguer fa de traucs per veire ço que pensavan qu’era una cambra, an descobert qu’era sonque un amolonament d’arena.

La deteccion dei muons, ela, a ja confirmat la descoberta de dos pichòtas cavitats en 2016. E encuèi, publica la descoberta d’un vuèg de 9m² de superficia que lo dison “ScanPyramids Big Void” e que podriá estre una granda cambra desconeguda, clafida de nòvas descobertas e tesaurs.

Julien Frison*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Per legir mai (en inglés):
http://www.nature.com/nature/journal/vaap/ncurrent/full/nature24647.html
http://www.jstor.org/stable/1728402
http://www.scanpyramids.org/

Christian Andreu

Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l’occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *