Home Tag "Frison"

PROMIÈRAS COLLISIONS ELECTRON-POSITRON PER BELLE II

Christian Andreu
0
Aquò marca la fin de la construccion de SuperKEKB, l’accelerator d’electrons-positrons lo mai grand e poissant de ço qu’exista vuèi. Es construch en Japon dins lo vielh tunèu de 3 quilomètres de KEKB (1999-2009), que menava au premi Nobel 2008 (Kobayashi-Maskawa). Au còntre dau LHC, l’accelerator star dau CERN, o de son avi lo LEP, […]

PICHÒTA GUIDA D’AUTONOMIA SCIENTIFICA

NEONICOTINOÏDES: DE LA CONTROVÈRSIA SCIENTIFICA CAP AU CONSENSUS

Christian Andreu
0
Mentre que lo govèrn francés a recentament autorisat l’utilisacion d’un neonicotinoïde “de quatrena generacion”, lo debat sus lor regulacion fa de bruch dins lo monde entièr. Es ansin que l’Union Europèa deu decir lèu se va recondurre e alargar son interdiccion parciala, que le govèrn britanic (abitualament afogat de deregulacion) a declarat que sosten l’interdiccion […]

BONA ANNADA 2025 … MATEMATICA

DE BASTET AU LOLCAT : UN AGACH NÒU SUS LA DIFUSION DAU FELIN

Christian Andreu
0
Avèm totjorn devinat que nòstrei gats domestics (felis silvestris catus) venon dau levant e de felis silvestris lybica. Li aviá mantuneis entre-senhas dins aquesta direccion, coma lo pivelatge deis egipcians per aquel animal, d’autreis indicacions arqueologicas mai ancianas, o simplament lo fach que siágue actiu durant la nuèch (contrarament a felis silvestris silvestris, lo gat […]

ERA AURELHA NEANDERTALIANA CONFIRME UA NAUTA RIQUESA GENETICA

UN ANIMAU QUE DESCONCERTAVA DARWIN, ENFIN CLASSIFICAT

Christian Andreu
0
Descobert en 1834 per Darwin, durant una escala dau HMS Beagle en Patagonia, lo fossil foguèt qualificat d’ “animau lo mai estranh jamai vist” per lo naturalista. 183 ans mai tard, de nòvas tecnicas d’analisi genetica porgisson un esclairament sus aquesta curiositat de la natura que dison Macrauchenia Patachonica. Aquest animau sembla un pauc un […]

PREDATORS D’INSÈCTES

LEIS ORIGINAS MARROQUINAS DE L’ÒME MODÈRN

Christian Andreu
0
Aquest estiu, foguèt publicat dins la prestigiosa revista scientifica Nature un article que cambia prigondament nòstra compreneson de l’evolucion e l’espandiment de l’òme modèrn, Homo Sapiens. Sota la direccion de Jean-Jacques Hublin, professor au Collège de France, una collaboracion internacionala presentèt una nòva analisi dei fossils de Jebel Iród, Marròc. Ansin, lors resultats prepausan una […]

LO COMÈRCI ILLEGAU D’ANIMAUS