Home DIVÈRSES UA DES MINES MÈS ANCIANES DETH MON
UA DES MINES MÈS ANCIANES DETH MON
0

UA DES MINES MÈS ANCIANES DETH MON

0

Diuèrsi submarinistes poderen trapar en Mexic ua des mines mès ancianes dera planeta. Ací es indigènes der airau  cercauen minerau d’òcre hè mès de 10 000 annades. Era mina demorèc conservada solament pr’amor qu’ei jos er aigua. Es mesoamericans que trapauen aguest minerau podien dempús utiliza’c entà pintar-se eth còs, dar color ara pèth des animaus e encara entara medecina. Era cauna qu’ei situada pròp de Quintana Roo.

Aguesta cauna siguec descorbida en 2017.

Aguesta cauna siguec descorbida en 2017 e ère ja jos era aigua dera mar des de hè 7 000 annades. Un des tunèls d’aquera cauna auie diuèrsi murs que sigueren cavadi per umans. Ère un lòc situat a diuèrsi centenats de mètres dera entrada dera cauna e on non i podie arribar era lutz naturau. Era anada seguenta ua còla d’arqueològs dera Universitat McMaster i arribèc entà hèr un estudi mès prigond dera cauna.

Era evidéncia de horats qu’auien coma origina era activitat minèra ère clara. Nomentèren era cauna damb eth nòm de La Mina. Dempús, ua datacion damb radiocarbòni demostrèc qu’es umans i auien trabalhat hè 10 000 annades au mens. Ara çò que calie trapar ère perqué i auec ací activitat minèra hè mès de 10 000 annades.

En Quintana Roo que i a ua des mines mès ancianes dera planeta.

Segon çò que trobèren, semblaue qu’es indigènes der airau auien cercat minerau d’òcre. Lèu, eth descorbiment siguec publicat ena revista online scientifica Science Advances. Dètz annades abans, es cercaires auien trapat es rèstes d’ua gojata paleoamericana que visquec hè 12 500 annades, non luenh d’aquera cauna. Era sua preséncia en airau confirmèc qu’es hemnes e es gojates tanben trabalhauen en aquera cauna. Mès es scientifics encara non saben perqué.

Ua mina en ua sèuva

Es condicions environamentaus que i a en airau son es d’ua sèuva cauda, umida e on ei fòrça malaisit de trabalhar-i. Totun, es cercaires diden que poirie èster qu’er arsenic trapat en òcre poirie èster un bon repellent d’insèctes e pr’açò es indigènes der airau se pintauen eth còs damb aqueth minerau. Totun, qu’encara cau descorbir perqué siguec arrestada era extraccion d’òcre d’aquera mina. Dempús d’utiliza’c durant 2 000 annades es indigènes abandonèren era mina fòrça abans dera arribada dera aigua dera mar, non luenhana.

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.