Las consequéncias del cambiament climatic començan d’èsser visiblas. Los dètz mil abitants del pichon país de Tuvalu, a la Polinesia, a l’ocean Pacific, sabon que sens de cambiaments importants, lo sieu territòri demorarà jos las aigas en paucs decènnis.
Lo nivèl de la mar contunha de pujar e acabarà en enterrant aquelas illas paradisiacas e Tuvalu vendrà istòria. Los desparièrs messatges dels sieus governants per aplicar una politica mondiala de defensa ambientala, qu’arture lo calfament de la planeta, an pas obtenguts los resultats desirables.
La superficia de Tuvalu es la segonda mai pichona del mond e la siuema maximala altitud, a Niulakita, es de cinc mètres (son unas illas fòrça “planas”). Es tanben lo segond estat mens poblat del mond, amb la capitala a Funafuti.
Çò que prepausa Austràlia
L´unica solucion utilizada a l’ora d’ara es la prepausada per Austràlia. Cada an, dos cents ochanta abitants de Tuvalu poiràn emigrar a la gigantesca illa: es lo nomenat “asil o refugi climatic”. D’autras opcions prepausadas èran l’emigracion a Nòva Zelanda o al sieu pichon estat associat de Niue, qu’a de besonh de repoblar la siuena illa.
A Austràlia, los abitants de Tuvalu poiràn gaudir dels meteisses dreches que los australians, mas viuràn pas dins lo sieu país. Per evitar d’aglomeracions, cada an se celebrarà un tiratge d’ont seràn escuelhuts los dos cents ochanta que poiràn emigrar se abans s’an apuntat a aquel meteis tiratge. Sustot an optat per l’opcion australiana de joves tuvaluans, que vòlon començar una nòva vida.
Parlam de la desaparicion d’un país. La primièra victima del calfament de la planeta, mas segurament serà pas la darrièra. Tuvalu es benlèu un exemple total, mas fòrça païses veiràn desaparegudas las siuenas còstas e redusits los sieus territòris.
Un article de Francesc Sangar*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
