Home DIVÈRSES SON DESCOBÈRTAS MAI DE 100 NÒVAS ESPÈCIAS ANIMALAS A BIRMANIA
SON DESCOBÈRTAS MAI DE 100 NÒVAS ESPÈCIAS ANIMALAS A BIRMANIA
0

SON DESCOBÈRTAS MAI DE 100 NÒVAS ESPÈCIAS ANIMALAS A BIRMANIA

0

Mai de 100 espècias animalas nòvas per la sciéncia son estadas descobèrtas al long dels darrièrs dètz ans a Birmania dont de monins, de lausèrts e de molluscs. La lista es la resulta de mai de dètz annadas d’estudis dels cercaires al país e demòstra la gigantassa diversitat biologica qu’a aquel estat asiatic, malgrat los tempses modèrns. La lista foguèt confirmada per l’ONG Fauna e Flora Internacionala ((FFI).

Lo rinopitèc d’Striker foguèt descobèrt en 2010.

La longa lista, un prètzfach tras qu’estonant uèi lo jorn pr’amor que totes pensem que tot foguèt ja descobèrt a la planeta (e aquò es pas aital) comencèt amb un monin susprenent: lo nomenat rinopitèc d’Striker, un pichon primat negre, en 2010. Puèi, e al long dels darrièrs dètz ans, los cercaires d’aquela ONG  estudièron amb prigondor plusors forèsts tropicals birmans, las sieunas caunas, e flumes e rius e cerquèron de trapar mai d’una espècia animala que poiriá venir nòva per l’umanitat.

Birmania a una riquesa biologica excepcionala amb d’espècias desconegudas per la sieuna pròpia populacion. La jungla tropicala a una longa lista animala salvatja, benlèu una de las pus importantas de tota Asia del Sud-Èst, çò soslinhèron a travèrs d’un comunicat los membres d’FFI. E tot aquò malgrat que tanben patisson la menaça de la desforestacion, la caça, l’espandiment de l’agricultura e lo desvolopament urban, que se debana uèi d’un biais mai rapid al continent asiatic”.

Una longa lista d’animals nòus

La lista que donèron los membres de Fauna e Flora Internacionala deviá èsser presentada de biais public l’an 2021 mas foguèt alavetz que se debanèt lo còp d’estat militar a Birmania e calguèt esperar fins a 2022. La lista, tras que susprenenta, a de crancs que vivon dins de caunas, un cagaròl carnivòr e 17 espècias de molluscs d’aiga doça. Un prètzfach totalament exepcional uèi lo jorn.

A mai, los cercaires d’aquela ONG trapèron tanben fins a 37 espècias desconegudas fins a uèi lo jorn de lausèrts que demòran en divèrsas formacions karsticas de l’èst del país que, malgrat que son plan nombroses al luòc ont demòran, sonque podèron èsser trapadas en aqueles airals, çò que vòl dire que son endemicas. Mai d’una espècia de lausèrt d’aquelas abita sonque dins una montanha o dins una cauna.

Per comprene melhor cossí podèron los cercaires trapar tantas espècias nòvas e desconegudas dins a uèi lo jorn, l’ONG confirmèt qu’en una unica expedicion scientifica, que demorèt sonque doas setmanas, trobèron fins  a 15 nòvas espècias. Per ansin, e al long d’aquela expedicion scientifica a la jungla birmana, cada jorn foguèt trapada una espècia animala nòva.

Segon aquela ONG la escasenças de trapar mai espècias desconegudas tornamai a Birmania son tras que nautas pr’amor que la majoritat d’aquelas trobadas ara son de lausèrts, mas que tanben se poirián descobrir de nòvas espècias mamifèras, de reptils o d’insèctes nòvas. Pr’açò Fauna e Flora Internacionala confirmèt la volontat de realizar mai d’expedicions scientificas per trapar mai espècias en aquel país.

Birmania a una riquesa biologica estonanta.

Aquò se debanèt pr’amor que, al long de plusors annadas Birmania dubriguèt las sieunas frontièras a la recerca scientifica e daissèt dintrar als primièrs viatjaires dins la jungla prigonda. Aquò abans èra estat pas possible. Mas aprés l’arribada dels primièrs cercaires ja comencèron a crear aquela lista, amb la descobèrta d’una nòva espècia de monard a l’estat de Kachin, plan pròche a la frontièra amb China.

Los abitants de la region confirmèron que l’animal èra plan comun e tanben plan conegut per totes. Lo monin a una caracteristica plan singulara car, quand i a de pluèja, lo monard esternuda plan e aquò provoca la descobèrta del primat pels umans lèu lèu. A mai, los abitants locals de la region foguèron los que mostrèron als cercaires ont trapar aquela espècia tras que singulara.

Los cercaires, pasmens, demorèron divèrses jorns a l’ora de trapar un monin d’aquela espècia e quand ne trobèron un èra ja mòrt per una trapa umana. Pr’açò demandèron la creacion d’un espaci protegit, un prètzfach uèi real. Puèi e aprés parlar amb plusors caçaires los cercaires podèron los butar a usar mens aquel tipe de trapa mortal pels monins. E amb aquò tanben capitèron.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.