Es cercaires an volut saber tostemps quan siguec eth prumèr que auec de besonh der aute ena relacion naturau que i a entre es plantes e es hormigues. Ei era origina d’ua associacion qu’ei coma parlar deth ueu o dera garia. Non se sap se quin siguec eth prumèr e quin eth dusau. Ara un nau estudi confirme que i a ua relacion qu’a demorat atau pendent milions d’annades e que dilhèu es hormigues aurien mès de besonh des plantes qu’aguestes d’aqueres.
Eth nau estudi hèt pes scientifics se trapèc quan comencèc era longa istòria dera evolucion des plantes e des hormigues amassa. Pr’açò estudièren era istòria genetica de mès de 1.700 espècies d’hormigues e tanben de mès de 10.000 genres de plantes. Siguec atau que poderen descorbir era grana relacion qu’an es plantes e es hormigues encara aué.
Tot açò arribèc dempús dera confirmacion de diuèrses caracteristiques des plantes. Bères ues hèn nectar entà alimentar es hormigues. D’autes encara hen cauitats entà dar proteccion ad aqueri insèctes. Es plantes, ath sòn torn, utilizen es hormigues entà menar es sues granes e aqueres protegissen es plantes d’auti insèctes que vòlen hèr mau as plantes. Ei ua relacion entre es dues espècies que segontes es scientifics demorèc pendent milions d’annades e era sua origina ei encara fòrça mès anciana qu’es dinosaures.
“Eth nòste principau interès siguec estudiar era relacion entre aqueri organismes viui, çò diguec Matt Nelsen, director d’aqueth estudi. Quan comencèc eth prumèr qu’utilizèc er aute ? Es plantes ? O dilhèu es hormigues ? I a hormigues que defensen es plantes d’auti insèctes e enquia de petiti mamifèrs. Quan comencèc aqueth tipe de relacion ?”.
Ua relacion de besonh
Er estudi confirmèc que i a hormigues que mingen eth nectar des plantes. D’autes demoren laguens d’aqueres. E d’autes creen minjar ath cant des granes nomentat elaiosomes. Es hormigues prenen eth minjar e ajuden transportar es granes a d’auti lòcs. Ei ua relacion ena quau es dus espècies an beneficis e pr’açò podec demorar milions d’annades.
Mès eth problèma mès dificil ère saber quan comencèc aguest tipe de relacion entre espècies. Es scientifics volien saber se sigueren es plantes o es hormigues es prumères que volgueren auer aquera relacion. “Siguec com ensajar de descorbir quin siguec prumèr, se eth ueu o era garia, çò diguec Rick Ree, coautor der estudi”.
Çò qu’an descorbit ei qu’ei ua relacion qu’a ua origina mès anciana qu’era epòca des dinosaures. E siguec dificil pr’amor que “maugrat qu’auem trapat centeats de hormigues fossiles non son hormigues damb granes e donques, çò contunhèc Ree, non se pòt confirmar quin siguec eth prumèr”.
Totun, diuèrses colleccions d’ADN confirmèren que sigueren es plantes es prumères que volgueren trapar enes hormigues ua grana e prigonda ajuda. E açò pr’amor qu’es plantes neisheren abans, e dempús, pr’amor que ja i auie plantes que non auien aquera relacion abans dera epòca des dinosaures.
De mès, tanpauc se pòt díder qu’es hormigues an tanti avantatges pr’amor qu’es plantes que non an hèt nat relacion damb es plantes tanben suberviuen. D’auti grops de hormigues que non an aquera relacion damb es plantes tanben an conquistat es sòns abitats e an arribat enquia aué. Açò serie, segontes aguest estudi, ua pròba mès qu’es plantes comencèren prumèr aquera relacion e es hormigues dempús. Er estudi siguec publicat ena revista online Proceedings of the National Academy of Sciences.
Era Redaccion
