NAUETATS EDITORIAUS DERA ACADÈMIA ARANESA 2025

Era Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana – Institut d’Estudis Aranesi (AALO – IEA) contunhe damb eth sòn objectiu dera preservacion, era difusion e er ensenhament dera lengua e era cultura pròpries d’Aran. Cada an son publicades diuèrses òbres, qu’artenhen tota sòrta de genres literaris e d’assag, entà demostrar an darrèr d’an, era totau validitat der occitan ena sua modalitat aranesa coma lengua de divulgacion, e ei tradicionau de presentar.

Diuendres 27 de deseme en Hotèl Tuca de Betren, deuant de diuèrses autoritats e personalitats dera societat aranesa, sigueren presentades es nauetats editoriaus entath pròplèu an 2025, qu’incorpòren ua grana quantitat de libres damb ua grana varietat de tematiques. Eth president dera AALO – IEA, eth senhor Jèp de Montoya, rebrembèc qu’er occitan ei lengua oficiau de Catalonha e era importància dera Acadèmia en prètzhèt de defensar er aranés damb ua frasa totaument entenedora: “Ua lengua. Ua acadèmia”. Atau madeish, ena sua intervencion, eth Sr. Miquèu Segalàs, President dera Seccion Aranesa dera AALO – IEA, insistic tanben ena magna òbra que desvolope era Acadèmia en toti es domenis: lengua, istòria, cultura… e era sua relacion intensa damb es auti territòris e institucions dera lengua occitana.

Entre d’auti, trapam era version aranesa d’un des classics dera literatura universau, “Dòn Quishòt d’Era Mancha” der escrivan Miguel de Cervantes, tradusit per Jusèp Loís Sans Socasaus, expresident dera Acadèmia, e Antòni Nogués, e que remèrque era volontat de contunhar aufrint en aranés es òbres capitaus dera literatura, laguens dera Colleccion Nogués.

En domeni dera divulgacion, an estat diuèrsi es projèctes presentadi relacionadi damb era lengua, pr’amor qu’era AALO – IEA ei era maxima autoritat lingüistica en aguest encastre. Un des mès importants ei er archiu digitau deth “Recuelh de Memòria Orau dera Val d’Aran”, damb er objectiu de preservar era parla e eth vocabulari des persones d’edat auançada d’Aran, que son era mòstra viuenta dera evolucion e dera riquesa dera lengua, coma expliquèc era secretària dera AALO – IEA Angelina Cases.

Mès que un encastre lingüistic

Mès eth Recuelh traspasse es termières der encastre purament lingüistic e aufrís era possibilitat de conéisher detalhs dera vida quotidiana e dera societat araneses d’un passat non guaire aluenhat, mejançant es entrevistes qu’incorpòre. Ei disponible a trauès deth web dera Acadèmia.

Ròsa Salgueiro, vicepresidenta dera AALO – IEA, presentèc eth “Diccionari der Occitan Aranés” en linha, era culminacion d’un procès entamenat damb era publicacion er an 2019 deth “Diccionari der Aranés” e es tematics dedicadi as espòrts d’iuèrn e es naues tecnologies dera informacion, damb es dètz mil mots mès abituaus dera lengua, e que cada an incorpòre peth torn de cinc centes naues entrades. Deuant deth public assistent, era ponenta realizèc quauques espròves sus com consultar eth diccionari.

Mès en ua epòca coma era nòsta, a on sustot es naues generacions s’informen e aprenen mejançant es naues tecnologies dera informacion, calie balhar un pas decisiu entà incorporar tot aguest trabalh lexic en aguestes naues airines. Eth diccionari, coma totes es òbres lingüistiques dera AALO – IEA, s’actualize damb era incorporacion de naui vocables e locucions.

Era madeisha Ròsa Salgueiro presentèc tanben eth prumèr volum deth “Recuelh de Toponimia Menora dera Val d’Aran”, en collaboracion damb er Institut Cartografic e Geologic de Catalonha, qu’aprigondís en “Nomenclator dera Val d’Aran”, damb es toponims consideradi “menors” dera geografia coma es nòms des prats, des hònts, des terrens… En aguest prumèr volum s’analize concrètament Les, e ei ua airina imprescindible entà conéisher era istòria d’aguest municipi aranés. En pròplèus edicions seràn estudiades d’autes localitats araneses enquia completar tot eth territòri.

Era colleccion “Istòria d’Aran”, dedicada a mostrar de manèra exaustiva era istòria aranesa des de toti es punts de vista, presente enguan sèt títols naui que reflectissen aguesta volontat:

“Fauna sauvatja ena Val d’Aran” de Christian Andreu de SAPIÉNCIA OCCITANA, damb era presentacion deth madeish president dera AALO – IEA, eth Sr. Jèp de Montoya.

“Es Borbons e era Val d’Aran – Felip V, Loís I, Ferran VI e Carles II” de David Ferré Gispets e Gerard Pamplona.

“Era fin des Ordinacions (era Querimònia) ena Val d’Aran e era sua inclusion ena division provinciau liberau (1787-1833)” de Quintí Casals Bergés.

“Era Glèisa ena Val d’Aran” de Mn. Jusèp Amiell Solé, defuntat recentament.

“Relacions a trauès dera istòria entre Aran e era Ribagòrça – Era istòria der Espitau de Sant Nicolau des Pontelhs” de Joan Ramon Piqué Badia.

“Istòria der esquí ena Val d’Aran” d’Ares Capdevila, Andreu Pujol e Juli Sala.

“Arqueometria Romanica Aranesa” de Josep Lluis Ginovart e Cinta Lluis Teruel.

D’autes publicacions que se pòden consultar tanben en PDF laguens deth web dera Acadèmia son “Arties: hèts relevants dera sua istòria” de Jose Antonio Bruna, “Es Germanes Carmelites Descauces en Les” d’Emilio Medan e era transcripcion deth tresau cant dera grana òbra epica de Bernat Sarrieu, “Era Pireneido”.

Finaument, hèm ua mencion especiau ar “Amàs d’articles de Tònho Castèt”, a qui autant era AALO – IEA coma SAPIÉNCIA OCCITANA rebrembam en fòrça escadences.

E ua autra mencion especiau per libre “El Régimen Especial de Aran”, un amàs de dotze estudis juridics independents elaboradi per especialistes ena matèria, damb eth prètzhèt de promòir era realitat juridica aranesa (era Querimònia) per tot er Estat. E en tot felicitar ara Acadèmia Aranesa peth son enorme prètzhèt de promocion e divulgacion der aranés e dera istòria dera geografia e era cultura d’Aran.

Gràcies ar Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana pes fotografies

Article revirat ar aranés per Agustí Farran