Home DIVÈRSES MENS EMISSIONS DE GASES D’EFIÈCH DE SÈRRA
MENS EMISSIONS DE GASES D’EFIÈCH DE SÈRRA
0

MENS EMISSIONS DE GASES D’EFIÈCH DE SÈRRA

0

Lo barrament que se passèt als meses de febrièr, març e abril pr’amor de la pandemia de la covid-19 d’ongan entraïnèt una reduccion de fins a un 30% de las emissions de gases d’efièch de sèrra a la planeta. Aital o confirmèt un nòu estudi amb de nòvas donadas. Pasmens, aquela bona notícia environamentala pòt pas demorar al temps, çò afirmèron los cercaires.

 

La reduccion de l’emission de gases d’efièch de sèrra, totun, sonque demorèt pendent lo quite barrament.

Aquò foguèt la resulta dirècta del començament del barrament ordenat per divèrses estats de la planeta, dont la majoritat dels europèus. La reduccion de l’emission de gases d’efièch de sèrra, totun, sonque demorèt pendent lo quite barrament, çò volguèron soslinhar los scientifics que faguèron aquel estudi. Pas mai. E doncas lo clima a nivèl de la planeta tornèt a patir una creissença de l’emission d’aquel tipe de gases après la fin del barrament.

Una reduccion de fins al 30%

La casuda de l’emission dels gases d’efièch de sèrra se seriá passada, segon confirman nòvas donadas d’aquel estudi, demest un 10% e un 30%. Pasmens, e maugrat que la pandemia de la covid-19 poiriá demorar plan fins a l’an 2021 – aquel es un scenari que los cercaires volguèron tanben estudiar- l’efièch environamental d’aquel reduccion de las emissions de gases d’efièch de sèrra pòt pas demorar a nivèl de la planeta. Per o far, los cercaires demandèron mai de politicas verdes als diferents païses de la Tèrra. L’estudi foguèt publicat al numeric Nature Climate Change.

La casuda de l’emission dels gases d’efièch de sèrra se seriá passada demest un 10% e un 30%.

 “La casuda d’aquelas emission que se passèt pendent lo barrament pr’amor de la pandemia es sonque un fach temporal, çò confirmèt Corinne Le Quéré, de l’Universitat d’East Anglia a Norvich, Anglatèrra. E pòt pas arrestar lo cambiament climatic que patís la planeta uèi lo jorn. Pasmens,que los govèrns pòdon encara cambiar lor politica e ne far una de mai ecologica e, per ansin, ajudar a arrestar aquel cambiament environamental actual. Encara se pòt far se i a volontat.”

Es per aquò que los cercaires que realizèron aquel estudi volguèron daissar clar qu’aquel fach foguèt sonque temporal e qu’aguèt coma origina principala la pandemia de la  covid-19 que patís encara uèi l’umanitat. Cal ara, çò apondèron, practicar una politica liura de l’usatge del carbon. Aquò poiriá arrestar un clima mai caud pendent lo futur. Se aital foguèsse (amb l’usatge d’aquela tecnologia amiga de l’environament) l’emission de gases d’efièch de sèrra poiriá se redusir fins a un 52% en 2050 e aquò limitariá la pojada d’1,5ºC a nivèl mondial que patís uèi la Tèrra.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.