Pendent lo començament de l’an 1918, l’euforia iniciala provocada per l’esclatament de la Granda Guèrra, que ressolveriá totes los problèmas per totjorn, aviá desapareguda, e totes desiravan qu’acabèsse, e mai se los govèrns europèus volián pas reconéisser aquel sentiment. La paur a l’estenduda del comunisme ras de la Revolucion Russa agravava la situacion.
Los Estats Units d’America s’avián incorporat al conflicte l’an anterior, e mai que sens gaire desir e amb un president clarament pacifista, lo democrata Woodrow Wilson, simplament pr’amor que los bancs nòrd-americans avián prestat de grands credits a Grand Bretanha per las despensas bellicas, e se perdián la guèrra, los britanics poirián dificilament retornar aquel capital.
Lo president Wilson, sens comptar amb los sieus aliats, redigiguèt una declaracion compausada de catorze ponches, que serián lo modèl del mond que sorgiriá de la solucion del conflicte.
Qualqu’uns dels ponches èran generics, e se basavan en principis valids per totes los païses, e qu’en principi, per ideals o per interèsses aurián d’acceptar. L’idèia basica preteniá la desaparicion de la nomenada diplomacia secrèta, qu’aviá governat la politica europèa dempuèi fasiá de sègles, e qu’aviá agut, dins lo Congrès de Viena de 1815 après las guèrras contra Napoleon Bonaparte, lo sieu maximal exemple.
Aquela diplomacia secrèta aviá configurat de frontièras, nòus estats, la desaparicion d’autres estats, la creacion d’alianças secrètas… Woodrod Wilson preteniá que quin acòrdi que siá entre estats foguèsse public e conegut, sens d’interèsses amagats qu’entreboliguèsson la patz. E se reclamava tanben una limitacion de las armadas, solament amb de foncions defensivas.
En matèria economica, se reclamava l’eliminacion de las barrièras economicas al comèrci internacional e la liura circulacion maritima. Se defendiá atanben que totes los estats europèus aguèsson una sortida a la mar, considerada una condicion basica pel comèrci internacional. Sèm davant una defensa evidenta del liure comèrci, menaçat dempuèi de sègles, pels atacs de las armadas contra los vaissèls comercials.
Los autres ponches comentavan las solucions “idonèas” per cèrts cases europèus. Malgrat la volontat d’establir d’acòrdis estables de bona volontat, qu’assegurèsson una patz futura, en los ponches sòrton beneficiats los estats aliats e prejudiciats los empèris centrals, enemics dels Estats Units.
De Russia, se demandava que las tropas occidentalas, que èran desplegadas en lucha contra lo govèrn bolchevic, evacuèsson lo sieu territòri e daissèsson que los meteisses russes decidiguèsson lo sieu govèrn e las siás pròprias politicas. L’invasion occidentala solament podiá enfortir lo govèrn comunista.
La guèrra aviá convertida Belgica (aliada) en un camp de batalha, amb l’invasion alemanda. Nascuda l’an 1830 de l’union de flamencs e valons, s’èra desseparada dels Païses Basses, ont ambedós pòbles èran estats incorporats, ras dels acòrdis del Congrès de Viena per la diplomacia secrèta. Aliada tradicionala de Grand Bretanha, èra estada ocupada pendent la guèrra, e mai que los Païses Basses se mantenguèron neutrals, amagavan pas lo desir de reintegrar de flamencs e valons. Wilson demandava ajuda per la reconstruccion materiala de Belgica e lo respècte a la siá sobeiranetat.
Un dels motius de l’afrontament entre França (aliada) e Alemanha (empèri central) èra l’incorporacion de las províncias d’Alsàcia e Lorena a l’Empèri Alemand, après la guèrra entre de franceses e de prussians (1871). Ambedoas províncias, malgrat las siás raïses germanicas, devián tornar a mans francesas.
A Itàlia (aliada), se reconeissiá lo drech a integrar a lo sieu territòri aquelas regions clarament italianas, e qu’èran encara en mans de l’Empèri d’Àustria e Ongria. Aquel estat multietnic, (empèri central), seriá un dels grands derrotats.
Un autre dels ponches reconeissiá lo drech de l’autogovèrn de las desparièras nacions que integravan aquel empèri. E vertadièrament, aiçò supausèt la siá desintegracion en divèrses estats: Àustria, Ongria, Checoslovaquia. Mas tanben la pèrda de las comarcas italianas e romanesas, aquelas darrièras incorporadas a Romania amb d’autras regions de majoritat ongresa.
La desaparicion dels empèris
Amb la desaparicion de l’Empèri dels Habsburg, Eslovènia, Croàcia e Bòsnia e Ercegovina foguèron jonchas, sens comptar amb la siá opinion, amb Serbia e Montenegro, en creant lo Reialme dels Sèrbis, Croatas e Eslovèns, la futura Iogoslavia, comandada per Serbia e amb un evident centralisme, que divèrses decènnis après provocariá de crusèlas guèrras als Balcans pendent los ans 1990.
Turquia (empèri central) seriá obligada dobrir l’estrech dels Dardanèls a la liura circulacion, basica entre lo mar Mediterranèu e la mar Negra, mas tanben a renonciar a practicament totes los territòris europèus que possedissiá dempuèi lo sègle XV, en favor dels estats balcanics.
E se reclamava la creacion d’un estat polonés, integrat per las regions clarament polonesas, qu’èran estadas jos domeni alemand. Aquel estat polonés auriá una sortida a la mar, que seriá motiu posterior de conflicte entre Alemanha e Polonha.
Defòra d’Euròpa se recomandava tanben una cèrta autonomia de las colònias, mas d’una manièra mai ambigua. A la practica, lo resultat foguèt la pèrda de las colònias d’Alemanha (sustot, africanas) e la siá reparticion entre França e Grand Bretanha.
S’observam amb detalh los ponches, vesém que l’existéncia dels estats e las siás frontièras se devián basar teoricament en lo principi de l’autodeterminacion. Aquela idèa animèt fòrça nacions europèas (per exemple, Catalonha), mas tanben fòrça colònias e protectorats d’autres continents.
Mas malgrat las bonas intencions del President Wilson, fin finala, los resultats afectèron solament, de forma negatiua, los empèris centrals (Alemanha, Àustria e Ongria, Turquia), perdents de la guèrra, amb la siá desintegracion o la pèrda d’amples territòris. E lo benefici dels aliats (Grand Bretanha, França, Itàlia, Serbia) a nivèl territorial o economic. Se nos fixam en lo Tractat de Versalhas de l’an 1919, que signava la patz dels aliats amb Alemanha, vesèm pas en absolut un acòrdi de patz amb bona volontat cossí auriá volgut Wilson, mas un desir de revenja e profiechament.
Un darrièr ponch demandava la creacion d’una Societat de Nacions, predecessora de l’actuala ONU, mas que nasquèt amb d’atribucions fòrça limitadas e sens la participacion dels Estats Units (que tornèron a lo sieu isolament tradicional) e l’Union Sovietica (immergida en lo sieu pròpri projècte).
Una marrida gestion de la patz qu’acabariá en desencadenant un nòu conflicte, encara mai assassin vint ans après.
Un article de Francesc Sangar*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
