Home GEOGRAFIA LO PRIMIÈR PARGUE NACIONAL AFRICAN (e 2)
LO PRIMIÈR PARGUE NACIONAL AFRICAN (e 2)
0

LO PRIMIÈR PARGUE NACIONAL AFRICAN (e 2)

0

Lo Pargue Nacional de los Volcans, en Rwanda, es uèi lo segond pargue que formèt part del pargue Nacional d’Albert, lo primièr pargue nacional african, fondat en 1925. Es al nòrd-oèst de Rwanda e al costat de lo Pargue Nacional de Virunga, en Còngo, e lo Pargue Nacional del Gorilla Mgahinga, en Uganda.

Los Volcans es plan celèbre pr’amor qu’es, encara uèi, un vertadièr paradís per lo gorilla de montanha. Al pargue i a cinc volcans cobèrts amb de sèlva tropicala e de bambó e tanben pr’amor que foguèt ont la celèbra zoològa Dian Fossey estudièt al long de tota la siá vida lo gorilla.

Quand Còngo aguèt la siá inependéncia en 1960 lo pargue d’Albert foguèt devessit en dos pargues e lo Pargue Nacional de los Volcans foguèt fondat en 1962 per Rwanda. Totun, lo pargue foguèt reduch en un 50% en 1969, e entre 1969 e 1973 mai de 1.000 ectaras del pargue foguèron declarats aptas per l’agricultura.

John Coke/CC.

L’estudi de tota una vida

En 1967 la zoològa estatsunitenca Dian Fossey i arribèt per estudiar d’un biais prigond lo gorilla de montanha. Lo sieu trabalh poguèt salvar los gorillas de l’escandilhament total pr’amor de las siás campanhas a nivèl internacional. Totun, foguèt assassinada per de braconaires en 1985. Uèi es sepelida al meteis pargue, prèp de l’airal dels gorillas que tant aimèt.

Lo pargue foguèt atacat en 1992, pendent la guèrra civila d’aquel país. Totas las activitats del pargue foguèron arrestadas e comencèron pas tornarmai fins a l’an 1999, quora l’administracion del pargue poguèt contrarotlar tornarmai tot lo pargue. Dempuèi alara i aguèron d’envasions temporalas de braconaires e revoltats, mas l’armada de Rwanda protegiguèt plan lo pargue.

De soslinhar que la flòra del pargue es plan diversa e estonanta. Fins als 2.500 mètres de nautor  i a de forèsts de Neoboutonia. Fins als 3.200 mètres de nautor i a de bòscs de bambó  (30% de la flòra del pargue). Fins als 3.600 mètres i a bòsc d’Hagenia – Hyperium (30%) e fins als 4.200 mètres de nautor i a de bòsc de wollastani lobella. Fins als 4.500 mètres i a de prats, paluns e lacs.

Lo Pargue Nacional de los Volcans es tanben plan celèbre pr’amor de la siá fauna estonanta; i a de gorillas de montanha mas tanben de monards daurats, duiquèrs negres, bufles africans, iènas tacadas e d’antilòps ieroglific. Tanben i demòra una pichona populacion d’elefants a mai de 178 espècias d’ausèls dont 13 endemicas de las montanhas de Virunga e Rwenzori. En 2022 lo govèrn de Rwanda declarèt qu’aviá la volontat d’espandir lo pargue de las actualas 13.000 ectaras a mai de 23.000 ectaras per poder protegir melhor la siá flòra e fauna.

Un article de Christian Andreu*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Fotografia principala: Nina/CC.

 

 

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.