Home ISTÒRIA LO DESTIN DE LAS SÈT MERAVILHAS
LO DESTIN DE LAS SÈT MERAVILHAS
0

LO DESTIN DE LAS SÈT MERAVILHAS

0

De las Sèt Meravilhas del Mond Ancian lausadas per Antipatèr de Sidon, a subreviscuda solament la Granda Piramida de Giza a Egipte al passatge del temps. Mas, quin foguèt lo destin de las autras sièis? De cataclismes e de fuòcs destrusiguèron aquelas autras sièis jòias de l’Antiquitat.

Los Jardins Penjats de Babilònia.

Los Jardins Penjats de Babilònia, bastits pel rei Nabucodonosòr II al començament del sègle VI aC, foguèron destruits coma consequéncia de qualqu’una de las divèrsas guèrras qu’afrontèron la vila de Babilònia amb los sieus vesins, e mai se qualqu’unes istorians escartan pas la possibilitat de qualqu’un incendi. Es la meravilha mai desconeguda de las set, e podèm solament efectuar de suposicions sus lors ubicacions e lors estructuras.

L’Estatua del Dieu Zèus a Olimpia, bastida l’an 435 aC per l’escultor Fidias, aviá de dimensions colossalas, e l’an 394 foguèt transportada a Constantinòple, ont foguèt probablament destruida en qualque incendi. La cristianizacion de l’Empèri, fòrça important a la Mediterranèa Orientala aviá eliminat lo culte a aquela divinitat classica.

Lo Temple de la divessa Artèmis a Efès foguèt bastit a l’entorn de l’an 550 aC jol reinatge del rei Cressús. L’edificacion foguèt destruida per un incendi provocat per un pastor, Erostrat d’Efès, que voliá èsser remembrat al futur. Malgrat que las autoritats obliguèron a desbrembar lo sieu nom, atenguèt la siá tòca. Una anciana legenda explica que l’incendi foguèt provocat lo meteis jorn de la naissença d’Alexandre lo Grand l’an 356 aC, mas aquò es solament una legenda. Lo meteis Alexandre rebastiguèt lo temple mas foguèt destrusit tornarmai pels gòts e fin finala, après lo sieu barrament per una multitud dirigida per Sant Joan Crisòstom l’an 401.

Una istòria tras que longa

Lo Temple de la divessa Artèmis.

Lo Mausolèu d’Alicarnàs, consacrat a Mausòl, un satrapa persan (governador de la província) foguèt bastit l’an 351 aC per Fileu e Satir de Parós e patiguèt una istòria fòrça accidentada. Una inondacion, un tèrratrem, divèrsas reconstruccions, e fin finala destruit pendent las Crosadas. L’an 1494 jol poder dels otomans, foguèt desmontat aquò qu’aviá subreviscut encara e qualqu’unas pèças foguèron transportadas a d’autras bastidas coma las muralhas de Bodrum.

Lo Colòs de Ròdes foguèt bastit per Cares de Lindós demest los ans 292 e 280 aC a l’illa grèga de Ròdes, e èra una estatua gigantassa del dieu Èlios. L’an 226 aC un tèrratrem provoquèt la siá trencadura pels genolhs e la siá casuda, mas los ròdes preferiguèron que demorès l’estatua en aquela posicion e pas tornar a rebastir lo monument. L’an 654 las tropas del general arab Muawiyah capturèron Ròdes e vendèron las pèças de bronze de l’estatua a un comerciant d’Edessa.

Lo Far d’Alexàndria foguèt bastit a l’entorn de l’an 280 aC per l’arquitècte Sòstrat de Cnidós, mas patiguèt fòrça damatges causats per divèrses tèrratrems. Los mai importants foguèron los dels ans 1303 e 1323 e lo sultan egipcian Qait-bay decidiguèt la siá destruccion definitivament l’an 1480, per utilizar los sieus elements pel bastiment de nòvas defensas dins la vila d’Alexàndria. Las Sèt Meravilhas del Mond Ancian nos remembran encara uèi lo jorn l’importància e l’esplendor dels empèris de l’Antiquitat.

Un article de Francesc Sangar*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.