Home GEOGRAFIA LO BÒSC D’IRATI
LO BÒSC D’IRATI
0

LO BÒSC D’IRATI

0

I a un sens fin de luòcs amb de magia e beutat que daissan meravilhadas totas las personas e un d’aqueles es a Navarra, pròche a la frontièra amb l’estat francés ont i a la sèlva o bòsc d’Irati .

Lo bòsc d’Irati es situat demest lo nòrd de Navarra e los Pirenèus Atlantics, al sud-oèst de l’esta francés, e la part administrativa espanhòla es situada a la val del riu Irati, qu’a lo nom d’aquel bòsc format principalament per de faus e d’avets.

La limita de la sèlva d’Irati a la part administrativa espanhòla es la sèrra d’Abodi al sud, las montanhas de Roncesvalles e Orzanzurieta a l’oèst, la montanha d’Orhi a l’èst e la val de Salazar a Ochagavía, e la val d’Aézcoa a Orbaiceta a l’oèst.

La sèlva d’Irati es lo segond bòsc mai grand de tota Euròpa.

Lo bòsc d’Irati es la màger massa forestala de tota la comunautat de Navarra, e forma una de las forèsts mai grandas e melhor conservadas de faus e avets que podèm trobar al continent europèu .

Lo bòsc a un airal total amb mai de 17.000 estaras, e podèm trobar divèrses espacis protegits e resèrvas naturalas e que ne cal soslinhar que tota la zòna de bòsc es una ZEPA, çò que vòl dire Zòna Especiala de Proteccion pels Aucèls.

L’amor per la natura dels abitants de las vals, e vilatges vesins al bòsc de Irati a fach qu’aquel siá conservat dins tota la siá esplendor fins als nòstres jorns, malgrat que dempuèi lo sègle XVI foguèt fòrça copat.

Al bòsc i trobam divèrsas zònas protegidas, ja siá per protegir los animals que i demòran, ja siá per la proteccion dels faus de l’espècia Fagus sylvatica, o d’avets de l’espècia Abies alba, o encara d’autres espacis naturals.

La Resèrva Integrala de Lizardoia es un airal de 64 ectaras de bòsc d’avets e faus demest la restanca d’Irabia e los Ostals d’Irati, e dins i a un airal de mai de 20 ectaras de bòsc amb mai de 40 mètres de nautor. Tot aquel airal foguèt declarat Patrimòni de l’Umanitat per l’Unesco l’an 2017.

La Resèrva Naturala de Mendilatz es dins la montanha del meteis nom, e a un total de 119 ectaras, ont i a  de zònas amb de forèsts de faus e d’autras espècias d’arbres.

Fin finala, avèm la Resèrva naturala de Tristuibartea o Ariztibarrena , a la montanha de Pettuberro, a Villanueva d’Aezkoa, amb un airal total de 55 ectaras de bòsc de casse de l’espècia Quercus pubescents, amassa amb de casses de Fagus sylvatica a las parts mai nautas de l’endrech.

Un tresaur de fauna e flora

A la forèst i a de cèrvis, de cabiròls , de martas, e de loiras.

La sèlva d’Irati es lo segond bòsc mai grand de tot lo continent europèu, solament superat per la sèuva negra alemanda, amb 17.179 ectaras. E mai se çò que domina mai a la sèlva d’Iranati es lo fau comun e l’avet blanc, tanben i a d’autras espècias vegetalas, coma lo sorvièr , lo grefol, l’aseron, lo tuòis e lo beç.

Cal destacar una tresena espècia d’arbres al bòsc dIrati. S’agís d’una autra espècia de casse, lo casse blanc o Quercus pubescens que, malgrat èsser en mendre quantitat, viu tanben en de pichonas estendudas a la part mai meridionala d’aquel bòsc.

Son pas sonque d’arbres çò que podèm trobar en aquel bòsc estonant de Navarra, car tanben i a d’espècias protegidas a nivèl europèu, e plusors descobèrtas l’an 2015, coma lo jonc Eriophorum angustifolium o encara la planta carnivòra  Drosera rotundifolia.

Mas es pas sonque per la siá granda diversitat de flòra qu’aquel bòsc foguèt protegit, car tanben i a fòrça fauna, amb de mamifèrs coma lo cèrvi, lo singlar, lo cabiròl , la marta, la loira, lo rat gris o encara la musaranha dels Pirenèus.

La ZEPA doncas protegís d’aglas reialas , de falcons pelegrins, de gipaèts barbuts o d’espècias en perilh d’escandilhament, que tròban en aquel bòsc lor sieu darrièr reduch a Euròpa, coma los pics , dont lo pic negre (Dryocopus martius).

Un article d’Andrés López*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Aqueste article es tanben publicat dins Naturaleza Salvaje, un numeric de geografia e l’environament, que Sapiéncia n’a un acòrdi de cooperacion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.