Amb fòrça d’illusion e succès dempuèi l’Associacion dels Amics de la Sapiéncia Occitana, es estat celebrat l’acte de liurament dels Primièrs Prèmis Jove Sapiéncia Occitana, consacrats a promòure la trajectòria de recèrca e de divulgacion de la lenga e de la cultura occitanas (e las aranesas) a Catalonha, amb la collaboracion dels nòstres companhs de l’Associacion El Món Medieval. Los joves son lo futur de las nòstras lengas e de las nòstras culturas, e devèm potenciar e difondre las siuenas activitats e las siuenas recèrcas.
En l’incomparable marc de l’Ostal rural de Can n’Oliveró a Castellbisbal (Catalonha), aqueles prèmis foguèron liurats amb una ceremonia culturala, amb musica, poesia, teatre… condusida pel president de la nòstra entitat, Francesc Sangar, que legiguèt un fragment de l’”Elògi de la Paraula” de Joan Maragall, coma mòstra que la comunicacion, la Paraula, es una de las caracteristicas basicas de l’èsser uman, e recitèt lo poèma “Barres de Sang” de Mossen Cinto Verdaguer.
Un gran concèrt
L’ensemble L’Incantari, compausat per Arturo Palomares e Lucía Samitier, acompanhats de la siuena amiga Ana Cerezo, interpretèron divèrsas cançons medievalas catalanas e occitanas. Destacam l’interpretacion musicada de doas cançons trobadorescas en occitan, en remembrant lo passat de las creacions dels trobadors, la primièra manifestacion lirica en una lenga romanica de qualitat, e que foguèt imitada a fòrça païses europèus, coma Catalonha. Las cançons trobadorescas foguèron “Ben me plairia, senh’En reis” del rei Anfós IInd d’Aragon e “Tant m’abellís jois et amor et chant” de Berenguer de Palou.
Lo professor de l’Universitat de Barcelona, Daniel Navarro, interpretèt un monològ teatralizat de tematica medievala, consacrat a la “Santa Ceba”, que gaudiguèt de las simpatias del public, amb una simpla scenificacion, mas extrèmament efectiva.
Lo professor de l’Universitat de Barcelona e membre de l’Institut de Recèrca en Culturas Medievalas (IRCUM) Enric Casas, impartiguèt una conferéncia sul mite del Rei Artús e la siuena relacion amb la Mediterranèa, sustot amb las islas de Sardenha e Malhòrca, en se basant en las siuenas recèrcas en de documents e de mòstras artisticas. Una relacion Rei Artús – Mediterranèa fòrça desconeguda e ont Enric Casas illumina amb los sieus estudis.
Mas parlam dels ganhaires. Lo jurat foguèt compausat pel director de Saìéncia Occitana, en Christian Andreu, l’activista culturala e escrivana Montse Rubinat, lo professor de lenga occitana, Agustí Farran e l’escrivana e granda coneisseira d’Occitània Alícia Ventura.
E los premiats foguèron en segonda posicion (meteisses ponchs) Maika Casalí per los sieus estudis sus la dança e la musica aranesas e Adrià Ballester per la siuena recèrca sus l’urbanisme a la Val d’Aran e suls pòbles abandonats araneses.
E lo ganhaire d’aquela primièra edicion foguèt Jaume Masana, per la siuena granda participacion e collaboracion en multiplas activitats de difusion de la cultura tradicionala populara aranesa, mai que mai mejançant la musica amb de videoclips e d’autras activitats.
E podiá pas mancar en aquela celebracion un remembre per Tònho Castet, un grand activista cultural e defensor de l’aranés, amb un discors del nòstre director Christian Andreu, en remembrant la granda ajuda donada per Tònho a las nòstras revistas. Existisson de personas que jamai nos abandonan pas, perque demòra totjorn la siuena òbra e la siuena condicion de personas excepcionalas.
E cossí diguèt lo President Sangar en lo discors inaugural, enamorat d’Occitània e del projècte de l’AASOC, devèm contunhar de luchar per la dignificacion de la lenga occitana.
Lo jorn 26 d’Abril foguèt una granda fèsta culturala per la divulgacion de la recèrca e de l’investigacion sus Occitània e l’occitan. E mercejam a totas aquelas personas que nos an ajudat a far realitat aqueles prèmis.
La Redaccion
