Un grand projècte editorial, “La memòria dels Catalans. Lo bastiment istoric de l’identitat (La memòria dels Catalans. La construcció històrica de la identitat” (Edicions 62) mòstra lo caractèr del pòble catalan. Coordinat pel catedratic emerit de l’Universitat de Barcelona, Borja de Riquer, aquel libre introdusís al lector en los desparièrs factors (d’endrechs, simbologia, mitologia, de tradicions, de personatges istorics…) que compausan lo caractèr d’un pòble, mejançant d’articles escriches per mai de cent vint personalitats.
Las idèas basicas remembran que lo caractèr d’un pòble se bastís en desparièras estapas, que configuran la memòria collectiva e l’istòria, e qu’aquel procès es pas estatic, mas evoluciona constantament, en fòrça escasenças amb las aportacions de nòva populacion immigranta. Pendent l’acte de presentacion del libre al Centre de Cultura Contemporanèa de Barcelona (CCCB), intervenguèron los directors de caduna de las seccions del libre.
Joaquim Albareda, catedratic d’Istòria Modèrna de l’Universitat Pompeu Fabra, expliquèt coma Catalonha es una anomalia per la siuena subrevivença coma Nacion, malgrat los assages repressius e omogeneïzadors de l’Estat espanhòl. Aquela subrevivença a agut en la cultura un dels aisses basics. Josep Maria Salrach, professor d’Istòria Medievala a l’Universitat de Barcelona e catedratic a l’Universitat Pompeu Fabra, remembrèt l’importància del pòble per ajudar en la creacion d’una consciéncia istorica, mejançant la creacion e la defensa dels mites nacionals.
Manca de musèus
Xavier Roigé, professor d’Antropologia Sociala de l’Universitat de Barcelona, critiquèt la manca de musèus e d’emplaçaments que remembren de capítols coma la Segonda Republica Espanhòla o la dictatura franquista a Catalonha, perque los endrechs istorics son essencials per manténer la memòria collectiva.
Margarida Casacuberta, Doctoressa en Filologia Catalana a l’Universitat Autonòma de Barcelona, expliquèt que la politica lingüistica es tanben politica. A Catalonha, dempuèi lo sègle XIX la lenga vertebrava la Nacion, e que los unics emplaçaments de memòria dels tempses republicans son justament los literaris.
La Doctoressa en Istòria de l’Art Pilar Vélez remembrèt que malgrat que Catalonha possedís un patrimòni artistic fòrça important, possedís pas patrimòni reial, limitat solament als tempses medievals (comtals e de la Corona d’Aragon), coma diferéncia amb d’autres pòbles de l’Euròpa Occidentala. Expliquèt tanben coma lo Modernisme catalan, compren de modernitat, d’europeisme, mas tanben coma caracteristica basica la recuperacion del passat.L’istorian e traductor Josep Maria Muñoz defendèt que los estereoteps suls catalans son superats progressivament pels cambiaments demografics, qu’altèran lo caractèr del pòble catalan.
E Jaume Ayats, musicològ etnic e violonista a l’Universitat Autonòma de Barcelona, remembrèt l’importància de la vida associativa a Catalonha, coma ais que organiza la societat e lo país, amb un espaci de comunicacion personala, e ont la musica a agut un protagonisme especial.
Mencionam l’article escrich per Jèp de Montoya, President de l’Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana – Institut d’Estudis Aranesi, consacrat a l’Aran amb lo títol “La Val d’Aran e l’aranés. Lenga e territòri en lo bastiment d’un país.”“La Memòria dels Catalans”, una òbra imprescindibla per conéisser lo caractèr del pòble catalan.
Un article de Francesc Sangar*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm
