Home ISTÒRIA LA VILA DEL DIEU UNIC
LA VILA DEL DIEU UNIC
0

LA VILA DEL DIEU UNIC

0

La vila egipciana d’Aketaton, uèi coneguda coma Amarna, foguèt la nòva capitala del faraon Akenaton, considerat apuèi coma un erètge pendent lo sègle XIVen abans lo crist. E maugrat que son remembre foguèt esfaçat de l’istòria de l’Antica Egipte per los faraons que i aguèt apuèi, de nòvas donadas arqueologicas confirman que la vila foguèt pas totalament dedicada a Aton, lo dieu solar e que d’autres dieuses tanben foguèron adorats amb totala libertat.

Akenaton ordenèt bastir una nòva capitala, Aketaton, entre Tebas e Memfis.

Aital, Akenaton, lo faraon erètge qu’enebiguèt pregar al dieu Amon e que confisquèt totas las tèrras que d’aimants e preires d’aquel dieu avián en de temples (fins al ponch que foguèron tan poderoses qu’èran un estat dins lo pròpri estat egipcian) balhèt, totun, una granda libertat als abitants d’Aketaton, la nòva vila, per pregar atanben d’autres dieuses e pas solament Aton.

De nòvas evidéncias arqueologicas mòstran que i aguèron tanben d’autres dieuses dins la vila. E maugrat que lo culte d’Aton foguèt lo culte oficial, divèrses trabalhs arqueologics modèrns, coma lo de l’arqueològ Kemp de 2008 demostrèron que dins la vila i aviá atanben d’estatuas de dieuses e dieusas e de símbols religioses desparièrs: Bes, lo dieu nan qu’ajudava la fertilitat, Taweret, lo dieu crocodil qu’alonhava los marrits esperits e encara d’estelas que parlan del dieu Isis o Shed que foguèron descobèrtas dins la vila dels trabalhaires reials d’Akenaton.

Tot aquò confirmariá que lo vejaire tradicional de l’istoriografia egiptològa sus lo reialme d’Akenaton e sa capitala Aketaton son pas cossí foguèron descriches. Lo faraon Akenaton regnèt entre las annadas 1350 e 1335 abans lo Crist, pendet la XIV dinastiá egipciana. Sa maire Tiy ja foguèt una afogada del dieu Aton a l’epòca que los preires del dieu principal Amon ja avián un poder gigant.

Lo faraon erètge (o pas)

Akenaton ordenèt bastir una nòva capitala, Aketaton, entre Tebas e Memfis. Maridèt la bèla Nefertiti e encara tres femnas pus: Meritaton, Ankesenpaton e Kiya e n’aguèt divèrsas filhas e un filh, Tutankaton, qu’apuèi la mòrt del son paire, tornèt a la religion d’Amon e cambièt son nom per Tutankamon, que l’istòria lo coneis encara ara per sa tomba reiala.

Akenaton enebiguèt lo culte d’amon e confisquèt totas las tèrras d’aqueles preires. Cambièt aquelas tèrras per un cinquen de la culhita als egipcians. Un fach jamai perdonat per los preires d’amon. Amb Akenaton i aguèt un visir que plusors istorians pensan que foguèt Josep del Genèsi e qu’ajudariá comprene melhor la naissença del monoteisme egipcian pendent aquela epòca pr’amor que lo confiscament de tèrras se seriá produsida pendent set annadas de fam.

Aketaton maridèt la bèla Nefertiti e encara tres femnas pus.

Aketaton foguèt bastida l’an 1346 abans lo Crist e declarada nòva capitala d’Egipte l’an 1343 abans lo Crist. Fòrça bastidas foguèron fachas amb de fanga e solament los bastiments pus importants amb de pèira. Entre aqueles lo Palai Reial, lo Temple d’Aton e la Vila de l’Administracion. Los dos primièrs foguèron bastits al nòrd de la vila e lo tresen al sud, dins lo còr d’Aketaton. L’istòria d’aquela vila demorèt escricha en 13 estelas frontalièras que volián soslinhar la fin urbana.

Uèi se pòt dire que maugrat qu’Aketaton patiguèt la “damnatio memoriae” dels faraons posteriors per causa dels preires d’Amon son reialme foguèt pas totalament monoteista. Aital o confirman los autres dieuses trapats en la vila “erètja”. Totun, que foguèt desbrembat dins l’istòria d’aquel país fins que lo preire occitan Claudi Sicard visitèt en l’an 1714 la val del Nil e descriguèt una estela d’Amarna. Pr’amor d’aquela estela d’òmes de Napoleon i anèron en 1798 e apuèi lo prussian Lepsius en 1843.

Totun, que seriá pas fins 1921 que comencèron los trabalhs arqueologics qu’encara demòran uèi lo jorn. E cada an se sap un pauc mai: Aketaton foguèt pas la vila del dieu unic erètge Aton e Akenaton foguèt un faraon fòrça mai liberal que los preires d’Amon volguèron far creire. Tot venguèt per un afar economic. Coma plusors istòrias de l’umanitat.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.