Es mòrt recentament una de las grandas personalitats politicas del sègle XXen: Mikhail Gorbachov. Lo darrièr dirigent de l’anciana Union Sovietica foguèt avalorat positivament a Occident, mas fòrça criticat e desbrembat a Russia. Amb los sieus projèctes de Glasnost (transparéncia e libertat) e Perestroika (reconstruccion) volguèt donar al mond una imatge d’un comunisme mai uman, democratic e compatible amb los dreches umans (sustot d’expression), coma unes decènnis abans aviá ensajat Nikita Khrushchov als ans 1950 – 60 tanben a l’Union Sovietica o la Prima de Praga l’an 1968.
Mikhail Gorbachov voliá trincar amb lo tradicional ermetisme dels govèrns sovietics, perque los ciutadans poguèsson totjorn èsser informats (e poguèsson criticar) las accions del govèrn.
Un dels aspèctes mai importants de la politica del sieu govèrn foguèt aumentar lo respècte cap a de desparièras nacions que formavan l’empèri sovietic. Unas cent cinquanta identitats nacionalas integravan un mosaic impressionant de lengas e culturas, que jos una falsa federacion, avián patit un procès d’assimilacion e omogeneïzacion, de russificacion en la lenga e l’identitat. Mikhail Gorbachov aspirava a crear una vertadièra federacion de nacions amb un respècte total envèrs totas elas.
Lo còp d’estat del jorn 19 d’Agost de 1991 provocat pels sectors mai radicalizats del regim comunista per frenar totes los cambiaments, provoquèt un resultat contrari, e una solucion totalament inesperada: la desintegracion de l’Union Sovietica e la siá substitucion per quinze estats independents. Segurament a Occident totes pensavan que las republicas balticas e caucasicas atenherián l’independéncia, benlèu Moldàvia se jonheriá amb Romania, mas que las tres nacions eslavas, Russia, Belorus e Ucraïna e las cinc republicas del Turquestan mantendrián qualque sòrta d’union fòrça descentralizada. Inesperablament, un referendum convocat per Març de 1991 ofrissiá 78% dels vòts favorables a la mantenença de l’unitat sovietica, mas la mapa d’Euròpa e Asia cambièt radicalament a comptar del mes d’Agost d’aquel meteis an, amb fòrça jòia mostrada per la populacion de fòrça d’aquelas republicas.
Un procés long
Vertadièrament, lo procès aviá començat abans, perque Lituània aviá proclamat la siá independéncia lo jorn 11 de Març de 1990, e mai que pel cinisme tipic de la diplomacia internacionala èra pas estat reconeguda per Occident, del temps qu’Estònia aviá proclamat la sobeiranetat e la supremacia del sieu parlament e de la siá legislacion sul Soviet Suprèm e las leis sovieticas e Armenia aviá iniciat lo long procès marcat en la Constitucion sovietica que se podiá teoricament aplicar se qualque nacion voliá la secession.
Mas los evenements d’Agost de 1991 precipitèron la desintegracion sovietica. Letònia e Estònia proclamèron tanben l’independéncia, e l’opinion publica occidentala obliguèt los sieus govèrns a reconéisser aqueles nòus estats, del temps que totas las autras nacions proclamavan tanben lors respectivas declaracions d’independéncia qu’èran reconegudas per Occident. E a las carrièras de Moscòu o Leningrad los manifestants cridavan “Russia, Russia!!!” (Cridavan pas per la mantenença de l’Union Sovietica). Una Russia qu’èra reconeguda coma succesora de l’estat sovietic, amb tot aquò que significava, coma lo drech a possedir armament nuclear o dispausar d’una cadièra fixa al Conselh de Seguretat Permanent de l’Organizacion de las Nacions Unidas amb drech a veto.
Una Comunitat d’Estats Independents foguèt creada basicament per coordinar qualques tèmas e per ensajar resòlvre de conflictes entre las desparièras nacions, ont las nacions balticas dintrarián pas.
Un article de Francesc Sangar*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
