Home DIVÈRSES FAUNA AFRICANA (19): LO LEON
FAUNA AFRICANA (19): LO LEON

FAUNA AFRICANA (19): LO LEON

0

Pas gaire predators son estats tant estudiats coma lo leon. E quand parlam el leon african (pr’amor qu’encara demòran qualqu’unes especimèns de leon asiatic en Índia) tanben podèm dire superpredator. Car cap autre predator o enemic pòt l’aucir franc de l’èsser uman quand es adult. E la siá beutat e fòrça son tanben çò qu’an fach d’aqueste felin un subrevivent del continent negre.

Lo leon african es encara uèi lo jorn lo superpredator de la savana africana.

Lo leon abitèt totjorn d’autres continents, a mai de l’african. S’espandiguèt plan per tota Asia fins a de tempses gaire luenhans. Mai antica es la siá preséncia en de tèrras europèas ont, benlèu, desapareguèt aperaquí l’an 100 aC. E fòrça mai anciana foguèt l’espècia de leon american que poguèt pas subreviure la preïstòria.

Cossí que siá, lo leon african (Panthera leo leo) es encara uèi lo jorn lo superpredator mai grand d’aquel continent. Pòt caçar tota sòrta de mamifèrs; de gnos, de zèbres, de grands antilòps, de gasèlas e facochèrs e tanben de bufles, girafas e fins caronha. Benlèu pr’açò pòt encara èsser considerat coma un dels màgers senhor d’Africa.

Mas pas coma lo rei de la selva, car lo sieu abitat caracteristic es la savana, de territòris dubèrts, ont pòt caçar d’un biais aisit. Per ansin, lo leon seriá, mailèu, lo Rei de la Savana, encara uèi lo jorn (e totjorn que siá dins de resèrvas naturalas protegidas per l’èsser uman).

Lo leon african es un predator social que demòra, la majoritat dels còps, en tot formar un grop. Un grop de leons pòt èsser format, mai que mai, per un o mai d’un leon mascle, que lor foncion principala es defensar lo territòri d’aquel grop, divèrsas femèlas e los leons pichons.

Cal dire la majoritat dels còps, pr’amor que tanben i a d’especimèns que demòran solets. Pòdon èsser mascles que lor calguèt fugir del grop ont nasquèron aprés arribar als tres ans d’edat car lo leon alfa podiá pas pus los suportar. Mas tanben de femèlas que fugiguèron pr’amor d’una gigantassa fam qu’arribèt sul grop de leons.

Lo rotle del leon dins lo grop de leons es clau.

Las femèlas que daissan lo sieu grop de naissença, quand las condicions de caça e de noiridura pels leons tornan a èsser bonas, son plan acceptadas e planvengudas per d’autres grops de leons. Los mascles son los primièrs de las suenhar. Mas totjorn auràn de problèmas amb las femèlas d’aquel grop.

Per çò que tòca als mascles solitaris, pòdon tanben s’aliar amb d’autres mascles, que tanben abandonèron lor grop e assajar de conquistar un nòu territòri amb las leonas d’un autre grop de leons. P’amor que los leons son d’animals plan territorials e vòlon pas la dintrada d’autres mascles dins lo terrèn que considèran que lor aperten.

Aquela aliança entre dos mascles joves pòt ben capitar a l’ora d’atacar e aucir un leon dominant d’un autre grop. O pòdon pas capitar se n’i a mai d’un. L’orina de leon es un senhal que totes los animals de la savana pòdon plan recebre, pas sonque los quites leons, tanben los umans (car es plan forta la siá odor). Quand un nòu leon conquista un territòri, la vida de totas las leonas es alara en dangièr. Per mor que sonque viuran se lo nòu senhor d’aquel territòri e grop aital o vòl. La majoritat dels pichonèls leons de l’antic leon alfa seràn aucits sens compassion e, de còps, tanplan manjats.

Mas que tanben i a de leons mascles que pòdon jamai conquistar cap territòri nimai un grop de leonas. Demoraràn al long de tota la sieuna vida en tot caçar solets (la mejana de vida d’un leon es d’aperaquí 15 ans, que ja ne son considerats plan vielhs e la majoritat arriban pas, d’un biais normal, als vint ans), fins que seràn aucits al còp sens compassion e tanben manjats per d’iènas, las enemigas pus poderosas qu’un leon pòt arribar jamai a aver, franc de l’òme, aquò solide.

La mortalitat d’un leon jove es plan nauta.

L’ièna es considerada coma una bèstia brica bona car, segon la cresença generala, es caronhaira. Coma foguèt demostrat d’un biais scientific, totun, es una espècia fòrça caçaira, e sonque manja d’animals mòrts quand a fòrça fam, mas pas totjorn. Lo leon, per contra, a fins a un 50% de la siá noiridura d’animals caçats per d’autras espècias de predators, sustot l’ièna. Pr’açò pòt tanben òm arribar a dire que se l’ièna es caronhaira lo leon es un predator que tanben es caronhaire. Car gaireben la mitat de las siás predas son pas caçadas pels quites leons (la majoritat per leonas) e son d’animals mòrts trapats en la savana (e que foguèron caçats fòrça còps per d’iènas).

Lo rotle del leon mascle

Cap predator african foguèt estudiat d’un biais tan prigond coma lo leon african. De cercaires celèbres coma l’etològ Schaller (que tanben estudièt menimosament d’autras espècias de mamifèrs coma lo gorilla) mas tanben encara d’autres coma Mervyn Cowie, Spinage o Foster estudièron plan lo leon pendent la segonda mitat del sègle XX. Uèi lo jorn i a desenats de libres sul leon african. E la majoritat de las siás abitudas son, doncas, plan conegudas.

Lo leon es una espècia nuechenca. Aquò vòl dire que la majoritat dels còps caça pendent la nuèch. De temperaturas pas gaire nautas e que l’òme (sustot l’african) pòt plan suportar, son brica bonas pel leon, que demòra aperaquí vint oras cada jorn en tot dormir e esperar lo freg de la nuèch per tornar a s’activar.

La leona serà totjorn la que caçarà e menarà la noiridura als pichons. Lo leon, la majoritat dels còps, caçarà pas jamai amb las leonas. Sonque es ailà per defensar lo territòri e la vida del grop. Pr’açò òm pòt arribar a dire que la siá supervivència es clau per tot lo grop de leons. Sens lo leon dominant o los autres que vivon dins un grop, totes pòdon morir se son atacats per d’autres leons solitaris. Aital foguèt agachat mai d’un còp pels cercaires e estudioses dels leons.

Los leons caçan de mens en mens bufles e sonque segon la region.

Mas lo comportament del leon mascle tanben foguèt qualificat mai d’un còp com lo d’un predator social que li caliá encara melhorar la siá sociabilitat. Pr’amor que quand un grop de leonas cacèt una preda en la savana lo leon pòt arribar e raubar e d’un biais plan violent la preda a las leonas. E tanben als mai joves e pichons. Lo leon mascle es lo principal e mai important de tot lo grop de leons e pr’açò dèu manjar lo primièr. Malgrat la fam de tot lo grop. Las leonas, al còp, raubaràn puèi la preda tornarmai e dobtaràn pas a l’ora d’atacar als pichonèls leons se i a fam. Car se lo grop vòl subreviure lo leon e las leonas devon manjar primièr. Se an pas fòrça pr’amor que los pichonèls mangèron primièr (un fach que se debana jamai) qui caçarà o defensarà lo territòri se son atacats per d’autres leons o per d’iènas? De pichons n’i pòt aver mai pendent lo futur (la mortalitat dels pichons leons es plan nauta pendent lo primièr an e arriba fins al 50%). Se i a pas leon mascle dominant o de leonas per caçar i aurà pas pus cap grop de leons. Amb aquò la natura es òrra mas es aital.

Un territòri d’un grop de leons pòt variar entre 250 e 300 Km2. Un leon solitari pòt arribar a contrarotlar mai de 2500 Km2. La majoritat de las predas son de gnos o de zèbres e son caçats mens bufles e grands antilòps, pr’amor que son pus dangieroses a l’ora de los caçar. Aquò ajuda lo grop de leons a demorar totjorn dins lo sieu territòri.

Lo leon es pas un animal nomada. Segon la sason caçarà de gnos o de zèbres. Quand n’i a pas, pr’amor que se n’anèron, caçarà d’animals pus pichons, coma de gasèlas o encara de facochèrs. Abans, e fins la segonda mitat del sègle XX, èra normal agachar de leons que tanben caçavan encara d’autres animals, coma de girafas, de rinocèros o de pichons elefants (e encara de crocodils). Uèi lo jorn aqueste tipe de predas es mai e mai rar e pr’açò los cercaires afirman que la majoritat dels còps, çò que caça un grop de leons son de zèbres e de gnos e qualqu’un còp un bufle.

La necessitat de carn d’un leon adult es estonanta.

Un predator pas tant òrre

Maugrat qu’un leon pòt arribar a manjar mai de 250 Kg de carn d’un preda caçada, aquò es fach pr’amor qu’an de besonh mai de 7 Kg de carn d’un biais jornalièr. Un leon o leona sonque caça aperaquí 70 predas de manièra annadièra e un còp manjat pòdon demorar plan fins a tres jorns abans torne pas a aver de fam (e aquò pòt far una setmana entièra).

La velocitat a l’ora de caçar d’un leon, malgrat èsser fòrça pus nauta que la d’un èsser uman (aperaquí 56 Km/h) es pas gaire nauta dins la savana. E a l’ora de caçar ven fatigat lèu. Pr’açò dèu s’amagar plan darrièr la nauta èrba e assajar d’arribar (cossí fa lo tigre, pus grand que lo leon) çò de mai prèp possible de la preda per la caçar. Quand aquò pòt pas far, un grop de leonas serà, de còps, ajudat pel leon mascle, que rugirà per provocar paur e panica entre las predas e aital las dirigir vèrs lo luòc ont son amagadas las leonas.

Quand la leona ataca una preda o fa pas en tot sautar sus la meteissa. Çò de mai segur es li donar un còp de pauta e la far tombar. Alara òc, sautarà sus la preda per l’abraçar e assajar d’arrestar la fugida de la meteissa (un zèbre o un gno pòdon pesar plan mai de 300 Kg e un antilòp grand o un bufle mai de 500 Kg!). Puèi nhacarà lo còl de la preda e assajarà de l’estofar. La preda morirà sens d’alen aprés cinc o dètz minutas.

Se que non tanben se debana fòrça còps que la preda ja es mòrta quand la leona o las leonas li sautan per la nhacar car se trinquet lo cuòl amb la casuda. A mai, i a de cercaires que dison que la paur de la preda es gigantassa e qu’enten pas res quand es manjada se encara es viva (aquò, totun, foguèt pas jamai demostrat d’un biais scientific).

Las leona son sovent las caçairas del grop de leons.

Cossí que siá la vida d’un leon, lo grand predator, lo superpredator african, es brica aisida, malgrat tot çò qu’òm pòt pensar. La mortalitat dels pichons leons pendent lo primièr an es de 50%. E de 25% durant lo segond an de vida. La leona arrèsta los pichons a l’ora de sortir a caçar pr’amor que sap que lo leon mascle o encara una autra leona adulta pòt los aucir plan pr’amor de la fam. Puèi, lo leon alfa pòt morir plan atacat per de leons pus joves, pus fòrts e pus nombroses e qu’an pas cap territòri pròpri. E la leona pòt tanben morir aisidament (e aquò se debana sovent) pr’amor d’un accident de caça. Es rar agachar un leon de mai de 10 ans en la savana africana.

Mas cal pas exagerar. Es pas cap preda. Es lo predator màger de la savana africana malgrat la menaça totjorn presenta dels caçaires (tanben dins las resèrvas naturalas). Mas es un felin bèl, plan bèl e fòrt e fièr. E que pòt o contunhar d’èsser se es plan suenhat per la nòstra espècia. Pr’amor que benlèu fa milièrs d’ans que l’avèm admirat. Cossí déu èsser. Car es lo rei de la savana.

Un article de Christian Andreu*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.