ETH DINOSAURE MÈS GRAN DERA PENINSULA IBERICA
A estat descrita ua naua espècia de titanosaure que visquec ena Peninsula Iberica, en es Pirenèus, hè 70 milions d’annades. Era espècia aurà eth nòm d’Abditosaurus kuehnei e siguec un erbivòr d’aperaquí 18 mètres de longada e pròp de 14 tones de pes, çò que hè d’aguesta espècia fossila era mès grana de toti es dinosaures jamès trapadi en sud des Pirenèus.
Es uassi d’Abditosaurus sigueren descorbidi per prumèr còp peth paleontològ alemand Walter Kühne e demorèren laguens un institut de Madrid enquia qu’ua còla de cercaires catalans tornèc a excavar en Orcau-1 (en Palhars Jusan) e trapèren es rèstes dera esqueleta d’aguesta espècia gigantassa de dinosaure des Pirenèus.
Segontes es cercaires que trabalhèren en aquera excavacion era esqueleta d’Abditosaurus ei era mès entièra jamès descorbida d’un dinosaure ervibòr d’Euròpa e tanben, pr’amor de sòns 18 mètres de longada e 14 tones de pes, era espècia mès grana des isles iberoarmoricanes (on èren es Pirenèus en aquera epòca).
Un titanosaure gigantàs
« Era majoritat des dinosaures que i auie en Cretacèu superior europèu sigueren mès o mens petiti pr’amor que viuien en isles, çò diguec Bernat Vila, paleontològ der Institut Catalan de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Era fauna que i auie en Euròpa entre ara hè 83 e 66 milions d’annades qu’ei relatiuaments petita pr’amor qu’ací i auie ua archipèla de desenes d’isles. Bères ues espècies èren nanes pr’amor que laguens d’ua isla non i a pro vegetacion. Pr’açò siguec susprenent conéisher es mesures d’Abditosaurus ».
Es rèstes d’aguest titanosaure son diuèrses vertèbres, diuèrses costelhes e centures pelviques e escapulares, mès cau destacar un tròç deth còth format per mès de 12 vertèbres cervicaus, de natura excepcionau. Son bères ues rèstes que se poiràn veir en Musèu dera Conca Dellà des dera annada venenta. Son es rèstes fossiles trapades en 2014.
Era istòria paleontologica d’Abditosaurus ei fòrça interessanta pr’amor qu’aguest titanosaure siguec excavat en 1954 per Walter Kühne. Es uassi trapadi sigueren enviats ar Institut Lucas Mallada, en Madrid, e i demorèren desbrembadi enquiara ua naua excavacion paleontologica en lòc, que comencèc un aute còp en 2012. Tot açò siguec registrat en documentari catalan de TV3 « L’Últim Gegant d’Euròpa » (2017). Abditosaurus donques vò díder reptil abandonat e kuehnei ei eth nom d’aqueth paleontològ alemanh.
Segontes es cercaires catalans Adbitosaurus aperten a un grop de titanosaures ervibòrs saltasaurins qu’a era origina en America deth Sud e Africa. Totun, qu’ei ua espècia separada dera d’autes titanosaures europèus pr’amor que, justament, e maugrat es sues mesures, ei pus petita. Era origina d’Abditosaurus en isles iberoarmoricanes se serie debanada quan eth nivèu dera mar siguec mès baish entre Africa e Euròpa.
« Que i a espròves que dan sosten ara ipotèsi dera migracion, çò diguec Albert Sellés, paleontològ der ICP. Auem trapat en madeish lòc clòsques d’ueu de diuèrses espècies de dinosaure que sonque demorauen en Gondwana, eth continent mès meridionau ». Cau rebrembar qu’es titanosaures sigueren un grop de sauropòdes que visqueren pendent eth Cretacèu, èren ervibòrs e caminauen a quate pautes. Auien un còth relatiuament cuert e bères ues espècies auien plaques d’uás sus era esquia, que podien èster o ben un escut o ben ua reserva de calç.
Mès d’ua espècia de dinosaure titanosaure visquec en Pirenèus catalans e occitans pr’amor que ne son estats trapadi mès d’ua espècia. Son es darrères espècies que visqueren en Euròpa abans dera extincion des dinosaures ena planeta ara hè 66 milions d’annades e Abditosaurus ei eth mès gran de toti. E non sonque des Pirenèus mès tanben de totes es isles iberoarmoricanes (aué part dera peninsula iberica mès tanben d’Occitània).
Era Redaccion
Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita
