Home ISTÒRIA ES PROCLAMADA LA REPUBLICA EN MEXIC
ES PROCLAMADA LA REPUBLICA EN MEXIC
0

ES PROCLAMADA LA REPUBLICA EN MEXIC

0

En 1823, fa 200 ans, foguèt proclamada la Republica dels Estats Units de Mexic. La república mexicana arribèt de la man d’un grop de militars que realizèron un còp d’estat contra l’emperaire Agustín de Iturbide y Arámburu (1783- 1824) que fugiguèt e quand assajava de tornar al tròn foguèt arrestat e puèi fusilhat. Iturbide èra estat emperaire mexican entre los ans 1822 e 1823 amb lo nom d’Agustin Ir.

Iturbide èra estat emperaire mexican entre los ans 1822 e 1823.

Iturbide èra estat un militar que luchava totjorn al costat dels espanhòls pendent la guèrra d’independència mexicana. Encara en 1820 foguèt nomenat comandant de las fòrças espanhòlas en Mexic per combatre los mexicans patriòtas –coneguts pels reialistas mexicans coma revoltats– dins la Sierra Madre del Sud. En 1821, pasmens, Iturbide decidiguèt de jónher los revoltats e amassèt son armada amb aqueles en febrièr de 1821. Se tenguèt alavetz l’episòdi istoric conegut amb lo nom d’Abraçada d’Acatempan. Puèi foguèt proclamat lo Plan d’Iguala, que menèt a una màger armada mexicana sonada Armada de las Tres Garentidas. Iturbide ne foguèt nomenat cap.

Lo nòu emperaire

Quora l’armada revoltada dintrèt dins la vila de Mexic lo 27 de setembre de 1821, Mexic se poguèt declarar independent de l’estat espanhòl. Iturbide foguèt nomenat puèi regent del govèrn provisòri mexican lo meteis an pel congrés mexican. En julhet de 1822, foguèt proclamat Emperaire de Mexic amb lo nom d’Agustin Ir. Totun, en decembre de 1822, lo celèbre general mexican Antonio López de Santa Anna proclamèt lo Plan de Veracruz, que demandava als republicans de se revoltar tornarmai pr’amor de la defensa de la republica.

En febrièr de 1823, amb lo Plan de Casa Mata, de reialistas e republicans mexicans amassèron lors fòrças per afrontar l’Emperaire e assajar de proclamar la republica mexicana. Iturbide decidiguèt d’abdicar en març de 1823 e de s’exiliar en Euròpa. Lo Congrès mexican lo considerèt fòra la lei e enemic public numèro un de la nòva republica mexicana. Pasmens, Iturbide tornèt en Mèxic en julhet de 1824 amb la tòca de tornar governar. Tanlèu desbarcar a Tamaulipas, foguèt arrestat e puèi fusilhat.

En febrièr de 1823, de reialistas e republicans amassèron fòrças per afrontar l’Emperaire.

Çò d’anecdotic de tota aquela lucha contra Iturbide es que sas rèstas mortalas foguèron sepelidas en 1838 a Ciutat de Mexic amb d’onors nacionals ont encara demòran. Lo nom d’Iturbide, malgrat sa biografia contra los mexicans, foguèt plan restacat a la bandièra nacionala mexicana e l’imne nacional fins en 1943, quand son nom foguèt esfaçat de l’imne.

Pasmens, l’espasa d’Iturbide es encara plan associada a l’Armada de las Tres Garentidas e demòra encara uèi al Congrès de la Republica dels Estats Units de Mexic fins a uèi lo jorn, al costat dels noms dels autres caps de la revòlta mexicana que participèron a la naissença de l’actuala republica, çò es los que luchèron e moriguèron per la libertat, mas tanben contra l’emperaire Iturbide.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.