
En 2013 Timothy Koeth, cercaire dera Universitat de Maryland recebec un present excepcionau: un cub d’urani des qu’es alemands produsiren pendent era fin dera dusau guèrra mondiau. Segontes es donades scientifiques es alemands auien en 1945 enquia 664 cubs coma aguest. Era question que calie hèr donques ère: On son aué aqueri cubs ?

Es 664 cubs d’urani hèti pes alemands pendent era guèrra mondiau son es pròves definitiues qu’ua còla scientifica assagèc diuèrses experimentacions entà bastir un reactor nuclear jos era direccion de Werner Heisenberg, un fisician que dempús siguec fòrça important en camp dera mecanica quantica e que sigueren fòrça pròp d’auer succès.
Segontes diuèrses croniques secrètes des scientifics, es cubs sigueren submergidi en aigua pesada enta regular era fision. Eth laboratòri alemand èra situat dejós de tèrra, ena vila d’Haigerloch. Aquera experimentacion siguec er assag mès propèr des alemands entà auer un reactor nuclear. Non i auie mès urani e donques non podèren contunhar era experimentacion nuclear. Ath delà, pòc dempús arribèren es americani.
Era suspresa de Koeth e Miriam Hiebert arribèc quan descorbiren que damb aqueri 664 cubs d’urani non n’i auie pro enta bastir un reactor nuclear. Son 664 cubs “oficiaus” mès 400 mès sigueren desseparadi entre individús que demorauen en Alemanha en 1945 damb era mission d’amagar era sua existéncia. E ac heren ben pr’amor qu’enquia aué non se sabie qu’existien.

“Dilhèu siguec açò çò que provoquèc qu’es alemands non podèren capitar entà auer, fin finau, un reactor nuclear, çò diguec Hiebert. Eth programa nuclear alemand ère dividir e competir. Es americani, totun, jos era direccion deth generau Leslie Graves en Projècte Manhattan aueren un programa centralizat e collaboratiu. Dilhèu pr’açò siguec un succès.
Alavetz sigueren pròp es alemands enta auer un reactor nuclear en 1945 ? Ei ua question malaisida mès aqueri scientifics americani pensen que dilhèu en un 50% deth trabalh e damb er urani que calie auer enta bastir un reactor nuclear. “Totun, que maugrat qu’es 400 cubs aueren arribat enquia Haigerloch en 1945 encara calie auer mès aigua pesada entà poder bastir ben aqueth reactor. Eth perilh non siguec reau, çò ahigec Kaeth Heibert. En 1945 es americani auien fòrça avantatge en temps sus es alemands”.
Ara era recèrca d’aqueri dus scientifics alemands ei sajar de saber on finiren aqueri 400 cubs secrèts d’urani alemand. Es auti 664 ja embarquèren enquia Estats Units pendent era fin dera guèrra. Cren que son en oficines e cases d’alemands en tot eth país e que costarà trapar-los. Era question demore donques encara aué dempús de 70 annades dubèrta: on son aqueri cubs d’urani alemands ?
Era Redaccion
Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita