Home ISTÒRIA D’OMINIDS ARRIBÈRON A FILIPINAS FA 700.000 ANS
D’OMINIDS ARRIBÈRON A FILIPINAS FA 700.000 ANS
0

D’OMINIDS ARRIBÈRON A FILIPINAS FA 700.000 ANS

0

Pendent la decada de 1960 foguèron encontradas divèrsas rèstas fossilas de megafauna a las ilhas de Flores, Sulawezi e Luçon. E foguèt prepausada una colonizacion plan anciana de la region per Homo erectus. Pasmens i aguèt fòrça escepticisme pr’amor que cap espleche de pèira foguèt trobat. Ara se son trobats mai d’òsses talhats per d’ominids. E prèp de 57 utís de pèira.

Los cercaires an encontrat fins a 57 espleches de pèira associats amb centenats d’òsses de divèrses animals.

La tròba situa los òsses d’animals e atanben los utís de pèira en una epòca datada entre fa 777.000 e 631.000 annadas. E permet afirmar que la colonizacion de Filipinas se debanèt per una espècia anciana d’ominid – benlèu Homo erectus – fòrça abans que non se pensava. La resulta de la trobalha es estada publicada al numeric Nature.

La descobèrta s’es facha al sit arqueologic de Kalinga, a la Val de Cagayan, a la partida mai septentrionala de l’ilha de Luçon, en Filipinas. Los cercaires an encontrat fins a 57 espleches de pèira associats amb centenats d’òsses de divèrses animals de l’epòca: stegodon – un tipe d’elefant – cèrvi brun filipin, tartuga d’aiga doça e de reptil local. Mantuns òsses ans de senhals de talhs e copaduras fachs per la mans d’ominids. Un fach desconegut a la region fins ara.

Una colonizacion plan mai anciana

La data dels utís de pèira e los òsses es estada confirmada amb de metòdes de ressonancia d’electrons e suggerís que l’espandiment a Asia del Sud-Èst per d’ominids premodèrns seriá debanada plusors còps abans del paleolitic, çò es pendent lo Pleistocèn Mejan. Atal, ara los scientifics confirman que Filipinas seriá estat un luòc clau dins lo moviments e migracions de la fauna locala vèrs lo continent preïstoric de Wallacea mas tanplan d’ominids arcaics.

La còla qu’a analizat aquela tròba confirma que lor arribada a Filipinas seriá estada realizada sus de troncs d’arbres o qualque biais de barca e que benlèu aurián arribat encara mai al sud. Aital o confirmarián las esqueletas trobadas de l’Obit a l’ilha de Flores e mai d’una pèira talhada en Sulawesi.

La preséncia d’aquela pèira talhadas per d’ominids en Filipinas es plan estonant pr’amor que fins ara los fossils mai ancians encontrats en aquelas ilhas serián de fa solament 66.000 annadas. Los òsses trobats tanben an d’autras espècias animalas de l’epòca coma lo rinocèros filipin. Un dels cercaires, Thomas Ingicco, del Musèu d’Istòria Naturala de París, confirmèt que plusors òsses de rinocèros èran estats copats per aver la carn de l’animal.

Mantuns òsses ans de senhals de talhs e copaduras fachs per la mans d’ominids.

A mai, la descobèrta d’una espècia d’ominid locala en 2003, l’Obit (Homo floresiensis) confirmariá l’arribada d’ominids arcaics fa 700.000 ans a la region. Aquò tanben fa qüestionar quala espècia foguèt la qu’arribèt ailà. Foguèron d’Homo erectus qu’evolucionèron vèrs Homo floresiensis en tot crotzar la region d’ilha en ilha ( e venir mai e mai pichons) ? O ja èran atal quora i arribèron ?

Per ara la còla qu’a confirmat l’edat de los nòus fossils trobats en Filipinas pòt pas respondre aquelas qüestions. L’analisi estratigrafica ditz pas res sus aquò. Solament se pòt dire que l’arribada d’ominids ancians e la colonizacion de Filipinas foguèt fòrça mai anciana. E aquò ja es pro estonant.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.