FAUNA AMERICANA (10): LO BISONT

Christian Andreu
0
Cap mamifèr american e benlèu de la planeta entièra pòt representar melhor çò qu’es la folariá umana per rapòrt a l’environament coma lo bisont american. I a de fònts que confirman que, aperaquí l’an 1830, n’i aviá entre 50 e 65 milions d’especimèns a la pradariá americana. En 1889 sonque ne demoravan 541 especimèns e […]

UN VIATGE DANGIERÓS

Christian Andreu
0
Encara ara los cercaires sabon pas s’un possible viatge vèrs Mart seriá segur per la santat umana. E la discussion dins la comunautat scientifica contunha perque se pensa qu’es possible de viatjar vèrs aquela planeta lèu. Mas per o far d’un biais segur cal seguir doas condicions: lo temps del viatge e quora deu aver […]

LA LAVANDA

Christian Andreu
0
La lavanda o espic o encara balhassa es lo nom balhat a un genre de plantas de la familha de lamiacèas. Uèi i a mai de 60 espècias e mai de 200 sosespècias d’aquesta planta al mond. Òm la pòt trapar pertot lo Mediterranèu, lo sud asiatic e tanben lo nòrd african car es una […]

L’AN 2500

Christian Andreu
0
Uèi lo jorn totes parlan de l’an 2100 coma limita finala per l’umanitat se òm vol contunhar d’i viure amb las condicions actualas. Mas pas degun vòl parlar mai enlà d’aquela data. Pr’açò una còla de cercaires causiguèt assajar de comprene cossí pòt èsser la Tèrra en l’an 2500 se lo cambiament environamental contunha coma […]

FAUNA AMERICANA (9): L’ANTILÒP AMERICAN

Christian Andreu
0
Malgrat lo nom d’antilòp (Antilocapra americana), l’antilòp american, un dels dos mamifèrs sobeirans de la pradariá d’aquel continent (amassa amb lo bisont) es pas un antilòp. D’efièch aperten a la soleta espècia d’ongulat nadiu d’America del nòrd qu’encara demòra uèi lo jorn. E l’animal mai pròche ne poiriá èsser, pas lo cèrvi, mas la girafa […]

LA CULTURA ES LA CLAU

Christian Andreu
0
Ara los cercaires an trapat que la cultura seriá un factor fòrça mai important que la genetica per s’adaptar melhor als cambiaments que patís nòstra espècia. D’efièch, dos cercaires, Tim Waring e Zach Wood, après o estudiar, arribèron a la conclusion que los umans, a l’ora d’ara, sèm dins una transicion evolutiva plan especiala, perque […]

STRONGYLODON

Christian Andreu
0
Amb un nom mai semblant al d’una espècia de dinosaure, Strongylodon macrobotrys, tanben coneguda a nivèl popular coma trilha de jade o trilha esmerauda, es una plan desconeguda planta que demòra a la selva de Filipinas e que pòt arribar fins als 18 mètres de nautor, un fach brica comun dins lo mond de las […]

LA GRANDA DIVERSITAT DEL GRÈC CLASSIC

Christian Andreu
0
La lenga grèga classica proven de la familha lingüistica indoeuropèa, mas èra dividida segon D’estudis inicials en quatre dialèctes fòrça diferenciats, qu’èran l’Eolian, lo Doric, lo Jonic e l’Atic. Aprés los estudioses decidiguèron d’apondre un dialècte Arcadian e un autre de chipriota, qu’amb l’Eolian formavan un grop de dialèctes Aqueus. Segon la tradicion grèga, aquelas […]

FAUNA AMERICANA (8): LO CAN DE LA PRADARIÁ

Christian Andreu
0
Se òm demandèsse una responsa rapida a quin o quins son los environaments o ecosistèmas basics d’America del nòrd, una possible responsa poiriá èsser: lo bòsc e la pradariá. E es aicí ont i viu un dels mamifèrs mai tipics e de besonh, amassa amb lo bisont; lo can de la pradariá. Lo can de […]

DE VIRUS VIÈLHS DE 15 000 ANS

Christian Andreu
0
Una còla de cercaires chineses a trobat sul replanat de Tibet de glaç ont cabián de virus qu’avián aperaquí 15 000 ans d’edat. Los virus an sobreviscut sonque pr’amor del glaç e encara devon èsser classificats, car lor existéncia nos èra desconeguda. La tròba es considerada fantastica per la comunautat scientifica car pòt fòrça ajudar […]