Home GEOGRAFIA L’AN 2500
L’AN 2500
0

L’AN 2500

0

Uèi lo jorn totes parlan de l’an 2100 coma limita finala per l’umanitat se òm vol contunhar d’i viure amb las condicions actualas. Mas pas degun vòl parlar mai enlà d’aquela data. Pr’açò una còla de cercaires causiguèt assajar de comprene cossí pòt èsser la Tèrra en l’an 2500 se lo cambiament environamental contunha coma ara. La resulta es òrra.

Per far aquel estudi los cercaires trobèron fòrça problèmas mas que podèron tanben conéisser plusors conclusions: se i a pas ca`p cambiament a l’ora de cambiar las fònts d’energia contaminantas actualas. Caliá una vision generala sus la santat de la planeta mai enlà. En 2500 l’Amazonas serà un desèrt, lo Mièg Oèst american un airal tropical e Índia serà una region tròp cauda per i viure.

“Caliá aver una vision sus cossí viuràn los nòstres descendents. Çò que fasèm ara es plan important per eles, çò diguèt Christopher Lyon, cercaire de l’Universitat McGill. La tòca prepausada a l’Acòrd de París poiriá pas èsser atencha e doncas lo mond canviarà d’un biais estonant”.

Per ansin, una còla de cercaires estudièron cossí poiriá demorar la planeta en l’an 2500. La resulta foguèt publicada al numeric Global Change Biology, e demòstra qu’en aquela epòca i aurà pas pus d’umans sus la Tèrra.

De pòls mai e mai verds

Sonque amb un cambiament de 2 gras de çò qu’es la temperatura globala actuala i aurà de vegetacion, e plan, als pòls. E i auràn pas pus gaire luòcs per cultivar. E l’Amazonas serà un desèrt. A mai, als airals uèi tropicals la vida umana poirà pas contunhar. E lo nivèl de la mar aurà pas res a veire amb lo nivèl actual.

“Cal agachar çò que pòt venir la planeta mai enlà de l’an 2100, cò apondèt Lyon. Car aquò serà çò que se debanarà se òm arriba pas a la tòca dels acòrds de París. E la vision de la planeta es estonanta car i aurà pas pus d’umans per poder agachar aqueles cambiaments- D’efièch la vida dels umans sus la Tèrra patirà l’extincion ja fòrça abans, de l’an 2500”.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.