LA RIQUESA D’ADAM SMITH

Christian Andreu
0
L’escocés Adam Smith es estat considerat coma lo primièr grand economista del mond occidental. Lo sieu libre “Una investigacion sus la natura e las causas de la riquesa de las nacions”, publicat l’an 1776 foguèt la “Bíblia” de l’economia a Occident pendent decènnis. Las siás reflexions, basadas en l’observacion empirica e los sieus rasonaments filosofics, […]

JORN INTERNACIONAL DE L’ASSOCIACIONISME

Christian Andreu
0
Cada 4 de Junh se commemòra lo jorn de l’Associacionisme Cultural, una data importanta per remembrar lo grand trabalh que realizan fòrça d‘associacions per difondre la cultura. Aquel mes es tanben important per l’ASSOCIACION D’AMICS DE LA SAPIÉNCIA OCCITANA (AASOC) perque acomplissèm cinc ans, en difondent a travèrs de las doas nòstras revistas www.sapiencia.eu e […]

MAI DE 4ºC DE MAI

Christian Andreu
0
Lo govèrn francés se prepara per una creissença de mai de 4ºC de temperatura fins a l’an 2100. Es la resulta dels darrièrs estudis sus lo cambiament climatic qu’an menat a un plan d’adaptacion a la nòva realitat climatica que patiràn tanben los occitans. Uèi per uèi, l’Euròpa occidentala es, amb lo continent asiatic, lo […]

LO TRAUC NEGRE PUS PRÒCHE

Christian Andreu
0
Lo telescòpi Hubble confirmèt la descobèrta del trauc negre pus pròche de la Tèrra. Sòn nòm es Messier 4, e se tròba a la constellacion d’Escòrpi. Es lo trauc negre amb una massa entremièja pus pròche de nosautres.  La descobèrta foguèt confirmada pels cercaires Andrea Ghez e Reinhard Genzel, aprés estudiar pendent mai de dètz […]

UA BÒIRA DE RINOCÈROS

Christian Andreu
0
Víver dens lo conegut sistèma capitalista qu’a, sovent, deus efèits positius, mes tanben negatius, sus la fauna e la flora que i a en la nosta tor. E las caracteristicas d’aqueth sistèma que son patidas per tots, tanben los asimants de la natura, los ecològs e los cercaires. Uei coneisserèm çò que pòt passar a […]

DE MANS COPADAS…

Christian Andreu
0
Fins ara, l’egiptologia aviá pas jamai trapat de mans copadas dins de tombèls egipcians antics. Èra coneguda qualque tradicion faraonica de copar las mans dels enemics dels egipcians, e aital apareissiá dins plusors gravaduras ieroglificas de l’Egipte anciana mas aquò demostrava pas res al nivèl arqueologic. Fins qu’ongan una còla d’arqueològs descobriguèsse de mans talhadas […]

CRÉISSER PER SUBREVIURE

Christian Andreu
0
Los brontoterids, tanplan coneguts coma titanoterids, foguèron una familha escantida de mamifèrs erbivòrs que demorèron ara fa entre 56 e 34 milions d’ans. Ara los cercaires desobriguèron cossí e perqué evolucionèron fins a venir qualcuns dels mamifèrs terrèstres pus grands de la planeta ; caliá venir màger o s’escantir. Un nòu estudi demostra ara qu’après […]

LOS PERICLES PÒDON CREAR DE FOSFATS

Christian Andreu
0
Un nòu estudi demòstra que los fosfats son de minerals que pòdon èsser creats pr’amor de cèrts evenements naturals, coma de pericles o d’impactes gigantasses. De cercaires de l’Universitat de Florida del Sud an mòstrat aquò mateis après un pericle que i aguèt a New Pòrt Richey, a Florida.  Un fenomèn violent “Quand un pericle […]

ISTÒRIA DER ARANÉS EN SÈGLE XXau

Christian Andreu
0
Dins del cicle d’activitats del “Mai Aranés” de l’Universitat de Barcelona, lo jorn 18 de Mai, Jèp de Montoya, president de l’Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia Aranesa dera Lenga Occitana (IEA – AAOL), desvolopèt una interessanta conferéncia sus la lenga e l’institucion. De’n primièr, lo conferencièr expliquèt la situacion actuala de l’aranés e l’evolucion istorica […]

LO MÀGER PRAT MARIN DE LA TÈRRA

Christian Andreu
0
Una còla de cercaires assajèt de descobrir de nòus luòcs al fons de la mar en tot usar de làmias amb de camèras. Aquò ajudèt plan a cartografiar mai de 92 000 km2 de prat marin nòu près de las illas Bahamas, çò qu’es, fins a uèi, lo màger prat jamai trobat sus la planeta […]