LA CAUSA DE CÈRTS FUÒCS

Christian Andreu
0
En  2014, un grand fuòc brutlèt lo centre de Chile, en tot cremar mai de 2.500 ostals e aucir mai de 13 personas. En 2015 un fuòc gigantàs cremèt mai de 40 quilomètres cairats, çò es dire un airal fins 12 còps màger que lo pargue de Central Park, en Nòva-York. Ara los cercaires creson […]

LO LAUSÈRT LEIOLEPIS

Christian Andreu
0
Leiolepis ngovantrii es una especia de lausèrt agamid descobèrta en Vietna, que pòt se reproduire per partenogenesis, çò es la naissença d’ovuls sens fecundar, e  que demòra en d’abitats de sabla prèp de la còsta mas tanben en de maquís. Qualcunes cercaires creson qu’es una espècia que finirà per desaparéisser pr’amor de la sieuna reducha […]

LO GUEPARD

Christian Andreu
0

UA NUBLA MAMOT

Christian Andreu
0

TANZANIA

Christian Andreu
0
Tanzania es, uèi lo jorn, un destin obligat per totes aqueles que vòlon visitar un dels estats amb qualcunes dels paisatges pus polits del continent african. Òm i pòt visitar divèrsas montanhas dont lo Mont Meru – d’efièch un volcan –o encara lo Mont Kilimanjaro, lo som pus naut de tota Africa e que convòca, […]

ANIMAUS PLAN COMUNS

Christian Andreu
0

ER UNIVÈRS (14): ES PLANETES

Christian Andreu
0
En nòste sistèma solar sonque i a tres tipes de planetes; es planetes mès pròplèus ath Solei, que son planetes coneishudes coma planetes telluriques, es planetes mès aluenhades dera nòsta estela, que son tanben planetes gasoses e que son gigantes, comparades damb es prumères, e es planetes nanes que i a mès enlà d’aguestes, coma […]

DE PÈL UMANA SUS UN DET ROBOTIC

Christian Andreu
0
Se jamai avètz pensat en la possibilitat reala de l’existència d’un ciborg, çò es un uman amb de parts non umanas dins son còrs, la sciéncia es a mand de la realizar après far créisser de pèl umana viva sus un det robotic. Aquò vòl dire que sèm mai pròches d’aquela fantasia, plan mai que […]

ES DESCOBÈRT UN PALAIS PR’AMOR DE LA SECADA

Christian Andreu
0
La secada que viu uèi lo jorn Iraq, tras que prigonda, es estada la causa principala de la descobèrta d’un palais e d’autras bastidas de çò que poiriá èsser l’empèri de Mitani (fa aperaquí 3.400 annadas). La tròba se passèt quand l’aiga del flume se retirèt pr’amor de la secada. Segon los cercaires los palais […]

LA MÒRT DEL PRINCE MUSTAFA

Christian Andreu
0
Tradicionalament, las monarquias an patit totjorn de conspiracions entre desparièrs candidats en la succession del tròn. E lo sultan Soliman (çò de mai segur lo mai important de l’istòria de l’Empèri Turc Otoman) poguèt tanben espepissar los movements dels desparièrs partits, que correspondián a de filhs de desparièras femnas del monarca. A la cort otomana […]

ER UNIVÈRS (13): ES FRAIES DETH SOLEI

Christian Andreu
0
Eth Solei ei ua estela que neishec hè 4,5 miliards d’anna des dera concentracion de diuèrsi elements coma idrogèn o monoxid de carbòni deth gas i auie en airau on ara i a aguesta estela. Aguest gas ère laguens d’ua nebulosa. Quan ? E se totes – o era majoritat d’esteles nèishen atau, eth Solei […]

ANIMAUS PLAN COMUNS

Christian Andreu
0

DE VILAS COSTIÈRAS QUE S’ENFONZAN

Christian Andreu
0
Plusors vilas costièras del Mond s’enfonzan, segon las darrièras donadas dels satellit. Entre aquelas, Manila, la capitala de las Filipinas, seriá la que s’esfonza mai, e mai lèu. D’autras encara s’enfonzan de mai d’1,5 centimètre annadièr. Lo fenomèn es estat descobèrt per de cercaires en amassant de donadas mondialas e non pas localas sul cambiament […]

ANIMAUS PLAN COMUNS

Christian Andreu
0