Home TECNOLOGIA LA CAUSA DE CÈRTS FUÒCS
LA CAUSA DE CÈRTS FUÒCS
0

LA CAUSA DE CÈRTS FUÒCS

0

En  2014, un grand fuòc brutlèt lo centre de Chile, en tot cremar mai de 2.500 ostals e aucir mai de 13 personas. En 2015 un fuòc gigantàs cremèt mai de 40 quilomètres cairats, çò es dire un airal fins 12 còps màger que lo pargue de Central Park, en Nòva-York. Ara los cercaires creson que la causa principala d’aqueles fuòcs poirián aver una causa comuna: lo fuòc comencèt totjorn per d’aucèls.

L’electricitat es plan dangierosa en d’environaments secs.

La causa ne seriá la costuma dels aucèls d’utilizar de cables electrics per reposar. Se un aucèl demòra sus dos cables al còp l’aucèl ven mòrt pr’amor de l’electricitat e tombarà lèu lèu mòrt sul sòl. Se aqueste es plan sec, lo començament d’un fuòc es segur. Es un tipe de cablatge doncas que, a mai d’aucir de milièrs d’aucèls de biais annadièr, tanben provoca de fuòcs que, de còps, pòdon venir salvatges.

Entre las annadas 2014 e 2018 mai de 35 fuòcs que i aguèron en Estats Units poirián aver, segon d’expèrts, d’aucèls cremats sus de cables electrics.  “Las pèrtas ecologicas e economicas per aquela rason son importantas, çò diguèt Antoni Margalida, de l’Institut d’Ecologia dels Pirenèus. Margalida estudièt las causas del fuòcs en la peninsula iberica pendent d’annadas. La siá conclusion es que la majoritat dels fuòcs an coma causa finala los umans. La calor e lo Solelh o encara los pericles son sonque una minoritat dels còps los responsables finals. Aquò es aital als Estats Units e tanben en Euròpa.

Taylor Barnes, un biològ d’EDM  International, amassèt de donadas sus la causa dels fuòcs als Estats Units entre 2014 e 2018 e ongan aguèt la resulta. Mai de 44 grands fuòcs aguèron coma causa d’aucèls cremats per de cablatge electric. D’aqueles mai de 12 se debanèron a la còsta oest, ont lo clima es plan semblant al clima mediterranèu, çò es, mai sec.

Una region vulnerabla

D’aucèls brutlats son la rason de fòrça fuòcs al Mediterranèu.

“Es una region ont un fuòc pòt venir una catastròfa pr’amor que lo clima es sec, i a fòrça populacion e de centenars d’aucèls morisson de biais annadièr pr’amor del cablatge elèctric, çò afirmèt Barnes”. ‘D’aqueles fuòcs la majoritat cremèron mai de 10.000 mètres cairats. E los fuòcs son tanben un grand dangièr pels aucèls; en 2018 foguèt confirmada la mòrt de mai de 235 aucèls coma d’aglas o de voltors pr’amor del cablatge electric.

Pr’açò ara diverses cercaires avertisson que la mòrt d’aucèls pr’amor del cablatge electric es un problema de mai en mai grand, çò confirmèt Margalida : “Per redusir aquels fuòcs cal cambiar l’infrastructura del cablatge electric en aquel tipe de regions. La companhiás electricas devon bastir d’estructuras mai seguras pels aucèls. Mas la norma es que vòlon pas o far pr’amor qu’es car d’o far. Pasmens, lo potencial ganhat amb aquelas nòvas estructures redusiriá e plan de gigantas pèrtas umanas, economicas e ecologicas qu’an pas de prètz”.

La Redaccion

 

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.