LUGO; UNA MURALHA PER UNA VILA

Christian Andreu
0
L’Empèri Roman s’estendèt per tres continents, mas solament una vila pòt presumir de possedir l’unica muralha romana intacta de tot lo mond. E es la vila galhèga de Lugo, o cossí la nomenavan los romans; LUCUS AUGUSTI, fondada l’an 15 aC per FABIUS PAULUS MAXIMUS e qu’amb lo temps, foguèt una de las tres vilas […]

LO MOND DE LAS BACTERIAS

Christian Andreu
0
Malgrat que la majoritat de las bacterias sián pas dangeirosas per nòstra espècia, gaireben 8 milions de persones morisson cada an sus la planeta en causa d’elas. E se totas son pas mortalas, pòdon provocar de malautiás plan grèvas. Uèi per uèi, ja causan mai de mòrts dins lo Mond que lo tabac. La chifra […]

FIN FINALA, LAS LÀMIAS SERÀN PROTEGIDAS

Christian Andreu
0
La decision per plusors grops ecologistas es considerada istorica. Una organizacion internacionala vòl regular ara legislativament lo comèrci de gaireben 100 espècias de làmias e de raias de la planeta. Aital, la Convencion pel Comèrci Internacional d’Espècias en Dangièr d’Extincion (CITES) votèt fa pas gaire protegir mantunas espècies marinas dont la làmia blava, usada, mai […]

QU’EI DESCOBÈRTA UA NAVÈRA ESPÈCIA D’ARBO GIGANT EN INDONESIA

Christian Andreu
0
Lophopetalum tanahgambut qu’ei un arbo que pòt aténher 40 m de haut, dab un diamètre de tronc de dinc a 1,05 m. L’espècia d’arbo adara identificada qu’apartien au genre Lophopetalum de la familha Celastraceae. Aqueth genre que compren 20 espècias actuaument reconegudas originàrias d’Índia, Bangladesh, Indonesia, Cambòtja, Laos, Malàisia, Myanmar,  Nepal, Navèra Guinèa, Filipinas, Tailàndia, […]

DASPLETOSAURUS QU’ESTÓ L’ANCÈSTRE DE TIRANOSAURUS

Christian Andreu
0
Daspletosaurus wilsoni, un tirannosaurid qui vivè 76,5 milions d’annadas a en çò qui ei uei Montana, a ua combinason unica de caracteristicas ancestraus, e representa ua estapa de transicion religant l’ancestrau Daspletosaurus torosus a Daspletosaurus horneri evoluant enter 77 e 75 milions d’annadas a. Daspletosaurus corrè la nosta planeta a l’epòca deu Cretacèu superior, 76,5 […]

D’ANIMALS COMPLÈXES

Christian Andreu
0
L’estudi de la girafa a menat fa gaire a de conclusions nòvas e estonantas: la girafa èra uèi per uèi un mamifèr fòrça pauc estudiat e se sabiá pas qu’es un dels erbivòrs pus complèxes d’Africa. D’efièch, de cercaires de l’Universitat de Bristol an descobèrt qu’es un mamifèr almens tan complèxe coma l’elefant. Fins ara […]

LOS NEANDERTALIANS LOS MEI ORIENTAUS

Christian Andreu
0
Peu purmèr còp, ua equipa internacionau dirigida per cercaires de l’Institut Max Planck d’antropologia evolutiva que s’i ei escadut a sequenciar mantun individú d’ua comunautat neandertaliana en Siberia. Au demiei d’aqueths tretze individús, los cercaires qu’an identificat mantun individú aparentat, au demiei deus quaus un pair e la soa hilha adolescenta. Los cercaires qu’an egaument […]

LA CAMBARÒTA MANTIS

Christian Andreu
0
Gonodactylus smithii es mai coneguda amb lo nòm de cambaròta mantis. Es un crustacèu malacostracèu de l’òrdre dels  Stomatopoda, e familha dels Gonodactylidae. Es un animal endemic de l’ocean Pacific e pòt èsser trapat, mai que mai, en la Granda Barrièra de Coralh australiana. La cambaròta mantis a lo sistema de vision mai perfièch de totes […]

LAS PLANTAS TANBEN S’ADAPTAN LÈU AL CAMBIAMENT CLIMATIC

Christian Andreu
0
Plusors espècias animalas s’adaptan uèi lèu al cambiament climatic. Podèm dire çò de meteis de las plantas ? Un nòu estudi confirmèt que tanben elas utilizan la sieuna memòria epigenetica per s’adaptar als prigonds e  grèus cambiaments environamentals que patís uèi lo jorn la planeta. E, a mai d’aquò, balhan dinformacion creada a las nòvas […]

UN CAMBIAMENT DE CARACTÈR PR’AMOR DE LA PANDEMIA ?

Christian Andreu
0
Totes avèm ausit aquestes darrièrs meses que las personas de nòstre entorn son ara plan mai colericas qu’abans la pandemia. Segon lo vejaire de la majoritat, aquò seriá sonque una ipotèsi. Mas dins de païses coma los Estats Units se comencèt ja de far d’estudis per assajar de comprene s’aquò es vertat o non. E […]