Home DIVÈRSES FIN FINALA, LAS LÀMIAS SERÀN PROTEGIDAS
FIN FINALA, LAS LÀMIAS SERÀN PROTEGIDAS
0

FIN FINALA, LAS LÀMIAS SERÀN PROTEGIDAS

0

La decision per plusors grops ecologistas es considerada istorica. Una organizacion internacionala vòl regular ara legislativament lo comèrci de gaireben 100 espècias de làmias e de raias de la planeta. Aital, la Convencion pel Comèrci Internacional d’Espècias en Dangièr d’Extincion (CITES) votèt fa pas gaire protegir mantunas espècies marinas dont la làmia blava, usada, mai que mai per far de sopa d’aleta de làmia.

La decision entraïnarà la regulacion del comèrci de mai de 37 espècias de làmia e de raia.

Segon los ecologistas, la decision entraïnarà la regulacion del comèrci de mai de 37 espècias de làmia e de raia, a mai d’autras espècias marinas. D’efièch força espècias de làmia patisson uèi una grèva menaça per l’indústria de la pesca pr’amor de la sieuna carn e la sieuna bassa tassa de reproduccion. Segon mai d’un estudi internacional la populacion totala de làmias de la planeta contunha son declin dempuèi fa mai de 70 ans. E gaireben una tresena part de totas aquelas espècies poirián s’escandir lèu pr’amor de la pesca industriala actuala.

Una organizacion importanta

Lo CITES es una organizacion internacionala qu’amassa mai de 183 païses del mond e de l’UE, amb la capacitat de poder enebir lo comèrci d’espècias en dagièr d’extincion.  Son los responsables de l’enebiment del comèrci d’evòri a nivèl internacional en 1989 a mai del de mai de 1.000 espècias animalas o vegetalas de tota la planeta, pr’amor de la sieuna situacion. A mai d’aquò, tanben creèron una lista de mai de 37.000 espècias que lo sieu comèrci sonque se pòt debanar segon cèrtas condicions.

Se lo CITES vòl, pòt enebir lo comèrci de qualcunes espècias. “Avèm luchat pendent d’annadas, çò diguèt Amanda Vincent, del Comitat per la Conservacion Marina Internacionala (IUCN). E avèm capitat”. Ara lo CITES vòl inclure 48 espècias de làmia e de raia en la lista d’animals a protegir. 19 d’aquelas espècies patisson uèi un declin grèu. E 35 autras poirián èsser en una situacion semblanta e pr’açò tanben seràn en aquela lista. La nova regulacion arrestarà la pesca d’aquelas espècias en d’aigas de còsta.

Ara las entrepresas deuràn demanar poder pescar aquelas espècias. Abans èran pescadas sense que lo CITES o sabèsse. En 2018 foguèt descobèrta l’exportacion de mai de 12 espècias menaçadas a Hong-Kong. En 2020 la duana estatsunitenca capturèt mai de 5.000 làmias mòrtas qu’èran ja en la lista d’espècias menaçadas. Se CITES vòta ara aquela nòva lista los païses que ne son membres auràn fins a un an per decidir cossí agir. Païses coma Austràlia, qu’an mai de 30 espècias de làmias en las sieunas aigas auràn de grèus problemes se vòlon contunhar de las pescar. D’autres païses mai paures poirián recevre d’argent per pescar pas pus aquelas espècias.

Lo CITES votèt fa pas gaire protegir mantunas espècies marinas dont la làmia balena.

Totun, e malgrat que la notícia es tras que bona per la santat environamentala de la planeta cal esperar tanben la recuperacion d’aquelas espècias, que demorarà de temps. Segon plusors cercaires, aquel es un procés “que pòt demorar d’annadas pr’amor que las làmias mai joves devon venir encara adultas e poder reproduir-se aprés”. Totun, la decision del CITES poiriá balhar d’espèr pel futur de desenas d’espècias de làmia e de raia, uèi greument menaçadas.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.