Lophopetalum tanahgambut qu’ei un arbo que pòt aténher 40 m de haut, dab un diamètre de tronc de dinc a 1,05 m. L’espècia d’arbo adara identificada qu’apartien au genre Lophopetalum de la familha Celastraceae.
Aqueth genre que compren 20 espècias actuaument reconegudas originàrias d’Índia, Bangladesh, Indonesia, Cambòtja, Laos, Malàisia, Myanmar, Nepal, Navèra Guinèa, Filipinas, Tailàndia, Vietnam,Austràlia e las islas Andaman.
“Dens la familha Celastraceae, la tribú Lophopetaleae que compren tres genres paleotropicaus: Kokoona, Lophopetalum e Peripterygia”, que declarè Agusti Randi, cercaire de l’Universitat Nacionau de Singapor. Lo mei gran genre qu’ei Lophopetalum dab 19 espècias definidas per la fàcia intèrna deus petals dab divèrses apendices e flors bisexuadas dab estaminas inseridas suu disc ».
“Lo genre ei estretament ligat a Kokoona, mes aqueth qu’a las granas estacadas a la basa e ua ala apicau, ce diguè Randi. Lophopetalum s’espandeish despuish Índia dinc au nòrd d’Austràlia, mes la diversitat de las espècias ei centrada en l’oèst de Malàisia, e sèt de las 19 espècias acceptadas son estadas senhaladas en Sumatra, Totun, que totas s’espandeishen a partir d’espècias descrivudas de Bornèo o en Índia.
Un territòri plan especiau
“Batejada Lophopetalum tanahgambut, l’espècia navèra n’ei pas coneishuda que dens bòscs marescuts de torba de l’isla indonesiana de Sumatra. “los bòscs marescuts de torba que son coneishuts entà las lors condicions unicas praubas en nutriments, ricas en carbòni e umidas qui necessitan de las adaptacions especificas entà subervíver”, los cercaires explicat. “Aqueths abitats, totun, que demoran drin estudiats e qu’an patit ua conversion extensiva a l’agricultura dab solament 11% de bòsc marescut non perturbat restant e dab autas zònas degradadas.”
Lophopetalum tanahgambut que possa dinc a 40 m de haut e qu’a un diamètre de dinc a 1,05 m. Lo son sistèma racinaire qu’ei larg, dinc a 15 m a l’entorn de l’arbo, haut e 1,5 m de haut despuish la susfàcia deu sòu. La soa rusca qu’ei lisa, henalhada longitudinaument, color gris clar a gris tèrne o blanc leitós. La rusca intèrna qu’ei irange rosat o brun rojós palle. “L’espècia qu’ei lo sol arbo Lophopetalum conegut dab 3-4 huelhas dens un arrengament pseudoverticillat”, qu’an notat los scientifics.
Lophopetalum tanahgambut qu’ei estat observat hlorint en heurèr-abriu e fructificant en abriu-junh. Los arbos an divèrses estadis de vita dens la natura, e las huelhas pseudoverticilladas que son coherentas », qu’an declarat los autors. “Las huelhas opausadas dens lo genre se produseishen pas dens aquera espècia navèra ».
“Sus las brancas mei atjadas, avem a còps trobat huelhas opausadas, mes generaument qu’i a tanben ua cicatritz foliara leugèrament en devath, indicant que son pas dispausadas de faiçon opausada despuish la debuta, mes que càmbian de posicion a mesura que los arrams maduran.” E los cercaires que recomandan que l’espècia navèra sia classada dens la categoria En dangèr critic d’extincion.
“Lophopetalum tanahgambut que demora dens un bòsc marescut torbós de plana relativament intacta, protegida per l’engatjament volontari de la concession com zòna de conservacion e de retirada”, ce an declarat. “Ua collècta mei estenuda dens ua zòna mei larja que pòt revelar lo contrari, mes per ara, que devem supausar ua talha petita de populacion e ua distribucion limitada a Sumatra.”
Dens l’ensemble, los bòscs marescuts de torba non perturbadas an diminuït e son miaçats en tota Asia deu Sud-èst, e la màger part de las torbèras restantas que son convertidas a l’agricultura o degradadas pr’amor deu drenatge. L’article qu’ei estat publicat dens la revista Phytotaxa.
La Redaccion
