LA CAUNA DE FINGAL

Christian Andreu
0
La cauna de Fingal es una cauna marina situada a la pichonèla illa d’Staffa, que fa partida de l’archipèl de las Ebridas interioras a Escòcia, aquela illòta es format de colomnas de basalt exagonalas coma la famosa Cauçada del Gigant a Irlanda de Nòrd. La tuta de Fingal, coma se coneis tanben aquela cauna, significa tuta […]

CREACIONISME  ES ARROGANCIA

Christian Andreu
0
La glèisa catolica, en admetent la veritat de l’evolucion darwinista, a onestament mostrat son onestetat e son umilitat, maugrat totas las atacas de sos enemics. Aquesta onestetat e umilitat de la glèisa es respectada pel  grand evolucionista Stephen Jay Gould dins son libre Pèiras dels atges (Rocks of Ages). Egalament onèst es estat lo Dalai Lama, que ditz dins […]

LEI NOMBRES FIGURATS

Christian Andreu
0

LA LUCHA PER LA TÈRRA

Christian Andreu
0
L’an 1907 esclatèt la Revòlta dels Vinhairons, un dels movements socials qu’an marcada mai l’istòria recenta del Lengadòc. Tot lo sector vinicòla, amb lo supòrt de tota la societat, se mobilizèt. Mas quines foguèron los motius que provoquèron los vinhairons a la revòlta? L’excessiva preséncia de vins amb nauta dòsi de sucre al mercat, que […]

ISTÒRIA DE LA VIDA (11), TANBEN DICHA EVOLUCION

Christian Andreu
0
Pendent l’epòca jurassica, l’edat classica, mas pas unica, dels dinosaures sus la planeta, tanben i visquèron de mamifèrs (Mas pas l’òme malgrat çò que se pòt pensar). D’efièch, los primièrs mamifèrs comencèron d’aparéisser tre l’edat anteriora, lo Triassic. Èran, totun, d’animals pichonèls, que demoravan tota lor vida a fugir los gigants que contrarotlavan la planeta, […]

DE MAI EN MAI AIGA CAUDA JOS L’ARTIC

Christian Andreu
0
Lo darrièr mes de març, los tripulants del vaissèl trencaglaç alemand Polarstern pogueren espepissar plan cossí se trincava tot lo glaç dels glacièrs que i aviá al torn del vaissèl a la mar artica, setmanas abans de çò que se podiá esperar. Val a dire que lo glaç de la mar artica es uèi de […]

LO BÒSC DEL LAC TRAFUL

Christian Andreu
0
Al lac Traful i a un dels bòsques mai estonants de la planeta nòstra , car i a jos l’aiga, a mai de 30 mètres de prigondor, un bòsc entièr de cipressièrs. Situat a la Patagònia, recrèa plusors païsatges de fantasia per totes aqueles qu’an lo privilègi de bussejar dins las aigas d’aquel lac. Lo […]

LO PERONISME ARGENTIN

Christian Andreu
0

Son identificadas doas sosespècias de Leon de las Balmas

Christian Andreu
0
Una còla internacionala de cercaires del Centre Suedés de Paleogenetica analizèt 31 sequéncias mitocondrialas del genòma de la preïstorica espècia felina Leon de las Balmas (Panthera spelaea) e trapèt qu’aquela espècia escandilhada aguèt, au mens, doas sosespècias pendent lo Pleistocèn. Los cercaires, en mai d’aquò, confirmèron que lo leon actual e aquela espècia preïstorica son […]

FAUNA AFRICANA (1): L’ESTRUCI

Christian Andreu
0
L’aucèl mai grand de la planeta es, uèi lo jorn, menaçat d’extincion, coma un sens fin d’autres aucèls e mamifèrs africans. Fòrça prèp de l’extincion aperaquí la dècada de 1950, l’espècia se sauvèt, ironicament, pr’amor de l’espandida de bòrias comercialas d’aquela espècia. Caçat pendent sègles per d’egipcians, assirians, leons e licaons, uèi, l’estruci, contunha la […]

ISTÒRIA DE LA VIDA (10) TANBEN DICHA EVOLUCION

Christian Andreu
0
Una de las edats mai importantas de la planeta geologicament mas tanben biologicament foguèt lo Jurassic. Foguèt una epòca que durèt longtemps (70 milions d’ans). Amb un unic continent, Pangèa, la fauna e la flòra s’espandiguèt plan pertot. Dinosaures, pterosaures, ictiosaures e plesiosaures dominèron la planeta. E, malgrat que totes n’ajam una idèa aproximativa, encara […]

ERA LUTZ DES ESTELES

Christian Andreu
0
Maugrat que totes auem vist ben ua o mès d’ua estela pendent era nuèit, sabem ben com son vertadèrament es esteles? E quin tipe d’esteles i a en nòste univèrs ? Era majoritat d’aqueres patissen cambiaments tostemps. N’i a qu’an variacions cicliques e previsibles mès d’autes non. Eth trabalh des cercaires qu’ei trapar es diferéncies […]