Home GEOGRAFIA DE MAI EN MAI AIGA CAUDA JOS L’ARTIC
DE MAI EN MAI AIGA CAUDA JOS L’ARTIC
0

DE MAI EN MAI AIGA CAUDA JOS L’ARTIC

0

Lo darrièr mes de març, los tripulants del vaissèl trencaglaç alemand Polarstern pogueren espepissar plan cossí se trincava tot lo glaç dels glacièrs que i aviá al torn del vaissèl a la mar artica, setmanas abans de çò que se podiá esperar. Val a dire que lo glaç de la mar artica es uèi de mens en mens abitual e qu’ongan poiriá far un nòu recòrd minimal. En 1980 cobrián la mitat de l’airal e son volum arribava al 75% del meteis. Ara los scientifics ja predison que en 2035 la mar artica poiriá èsser totalament liura de glaç.

Mas çò qu’an descobèrt ara los cercaires, a mai d’una atmosfèra fòrça mai cauda, es qu’aquela es pas la soleta causa de la situacion uèi del glaç a la mar Artica. I a de mai en mai corrents marins e onas que trincan lo glaç. E un estudi publicat fa gaire foguèt confirmat qu’al còr d’aquela mar la temperatura es mai e mai nauta e doncas, l’aiga tanben.

Segon un estudi recent al còr d’aquela mar la temperatura es mai e mai nauta e doncas, l’aiga tanben.

D’aiga de mai en  mai cauda

Amb mens glaç i a mai aiga que chuca mai energia dels Solelh  e aquò entraïna d’aiga mai cauda. Aquela aiga fugís vèrs çò de mai prigond d’aquela mar e provòca una prefondetat mai e mai cauda. Divèrses estudis realizats a l’èst d’aquel ocean e publicats ongan confirmèron que i a ja un airal d’aiga cauda a mai de 150 mètres de prigondor que marchèt fa gaire fins a èsser a sonque 80 mètres de la superfícia. “Aquò  vòl dire que tot serà mai rapid, çò diguèt Igor Polyakov, cercaire de l’Universitat d’Alaska a Fairbanks. A nivèl regional aquò serà la clau per trincar, fin finala, la rèsta de glaç que demòra en aquela mar”.

Es un procés nomentat atlantificacion e que ja foguèt trapat a la mar de Barents e lo nòrd noruec. E los scientifics creson que lo fenomèn se farà mai e mai grand. Es per aquò que lo vaissèl scientific Polarstern foguèt enviat a la mar artica. Cal veire se lo fenomèn es mai prigond o pas. Mas lo cas de l’espepissament dels cercaires d’aquel vaissèl es pas unic. Tanben los satellits o agachèron plan dempuèi fa 20 annadas: l’aiga de la mar artica es de mai en mai cauda jos la superfícia e aquò provocarà, fin finala, la fin del glaç en aquela mar.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.