Home DIVÈRSES DE MALAUTIÁS NEANDERTALIANAS
DE MALAUTIÁS NEANDERTALIANAS
0

DE MALAUTIÁS NEANDERTALIANAS

0

Uèi per uèi, encara i a fòrça òmes de la region escandinava que patisson una malautiá coneguda coma la malautiá dels vikings. Ara, la genetica afirma pasmens qu’aquela malautiá auriá una origina neandertaliana e non vikinga. Ço que vòl dire que los neandertalians transmetèron  la malautiá a nòstra espècia fa de milièrs e milièrs d’ans.

Fòrça neandertalians s’uniguèron a d’umans de nòstra espècia e aguèron de filhs.

La majoritat dels òmes del nòrd d’Euròpa que patisson aquela malautiá an mai de 60 ans. La caracteristica principala de la malautiá es que los dets de la man se crispan de biais natural. Mas una còla de cercaires estudièt mai de 7000 cases d’individús tocats per la malautiá, e poguèron identificar los gèns que la provòcan. E tres gèns trapats son, solide, neandertalians.

La còla que realizèt l’estudi aperten a l’Institut Karolinska, de Suècia, e analisèt de milièrs de donadas per trapar los gèns responsables de la malautiá. La resulta d’aquel estudi es estada publicada dins lo numeric scientific Molecular Biology and Evolution.

Una malautiá plan espandida

A la nòstra epòca, mai d’un 30% dels òmes de mai de 60 ans del nòrd europèu son victimas de la malautiá, coneguda amb lo nom de contractura de Dupuytren. Es tanplan coneguda coma la malautiá vikinga pr’amor que los que la patissián aguèron, sovent, d’ancessors vikings. Es una malautiá patida mai per d’òmes que per de femnas e sovent comença amb l’inflamacion de la part intèrna de la man que provòca, fin finala, una contractura dels dets. Sovent fa pas mal mas es pas brica agradiva.

L’estudi d’Hugo Zeberg, de l’Institut Karolinska e d’Svante Pääbo, de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva, confirmariá doncas que mai d’un gèn neandertalian n’es a l’origina.  De remembrar que los neandertalians foguèron una espècia ominida que visquèt en Euròpa fins fa aperaquí 40 000 ans.

Pasmens, e malgrat que s’escantiguèsson pr’amor de l’arribada de la nòstra espècia a pendent la meteissa epòca, fòrça neandertalians s’uniguèron a d’umans de la nòstra espècia e aguèron de filhs amb eles. La resulta foguèron d’individús ibrids que puèi an de descendents dins la nòstra espècia, qu’a tanben de gèns neandertalians. Uèi, los umans que demòran fòra d’Africa an fins a un 4% de gèns neandertalians.

Una malautiá sonque escandinava

La malautiá la patissián, sovent, d’ancessors vikings.

« Es una malautiá que la patisson pas jamai d’africans e per aquela rason la sospiècha que los neandertalians ne poirián èsser restacats arribèt lèu, çò diguèt Hugo Zeberg. E avèm analisadas de donadas d’individús dels Estats Units, del Reialme Unit e de Finlàndia (645 880 examens medicals e mai de 7871 malauts) ».

Los cercaires isolèron mai de 61 gèns que podián entraïnar lo risc de desvolopar la malautiá vikinga. D’aquestes, tres èran neandertalians. Mas èran plan importants per provocar aquela afeccion. Lo prètzfach dels scientifics ara confirma que la mescla d’òmes de la nòstra espècia amb de femnas neandertalianas (dins los cases invèrses i aviá pas de descendéncia) provoquèt lo risc de desvolopar cèrtas malautiás que demòran encara uèi en la nòstra espècia. La malautiá vikinga n’es la primièra trobalha.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.