Home DIVÈRSES DE FUMAIRES PREÏSTORICS
DE FUMAIRES PREÏSTORICS
0

DE FUMAIRES PREÏSTORICS

0

L’arqueologia es a mand de demostrar que l’òme fumèt divèrsas plantas, dont lo tabac, almens dempuèi fa milièrs d’annadas. De milièrs d’ans abans que non se pensava. Car ara foguèt trobada una borsa amb de grana cremada de tabac qu’a de milièrs d’annadas a America e òm pensa que foguèt usada pels abitants preïstorics d’Utah, als Estats Units fa milièrs d’ans.

La tròba se passèt a Utah.

Aquela borsa amb de grana cremada de tabac demostrariá, segon los cercaires que la trobèron, que l’èsser uman fa milièrs d’ans que fuma de tabac car fins ara la tròba mai anciana aviá solament 3 300 ans (una pipa amb de tabac trapada a Alabama). A mai, confirmariá la presència d’umans en aquela region fa tanben de milièrs d’ans, car la borsa e la grana aurián una edat d’aperaquí 10 000 annadas.

Òm sospechava que a America l’òme aviá fumat de tabac fasiá de milièrs d’ans car foguèt demostrat que los ancians maias lo fumavan per de ceremònias religiosas o  medicalas. Òm podiá lo mastegar, fumar o inalar, aquò segon la tribú, mas que foguèt utilizat pels umans dempuèi fa milièrs d’ans, aquò de segur.

Una descobèrta susprenenta

Fins ara, l’usatge de nicotina amb de pipa mai ancian jamai trobat foguèron de rèstas de tabac dins una pipa indigèna trobada a Alabama amb una edat d’aperaquí 3 300 ans. Mas la grana trapada ara seriá mai de 9 000 ans mai anciana, çò que vòl dire que los fumaires visquèron pendent lo paleolitic.

La grana trapada ara seriá mai de 9 000 ans mai anciana que la trapada fins ara.

La resulta d’aquela descobèrta foguèt publicada al numeric Nature Human Behaviour e se passèt en un acamp preïstoric al desèrt  del Grand Lac Salat, a Utah. Ailà los cercaires descobriguèron de rèstas de fuòc, diverses espleches de pèira, e de sagetas usadas per caçar de grands mamifèrs. Tanben i aviá la borsa amb de grana cremada de tabac e de milièrs d’osses d’animal, ailà caçats.

De rèstas de fusta del luòc permetèron datar lo siti en 12. 300 ans. I aviá quatre borsas amb de tabac dins que poirián aver la quita edat. La teoria mai segura seriá qu’aqueles indigènas americans aurián fumat o mastegat lo tabac al costat del fuòc. E aquò poiriá èsser, segon los cercaires qu’estudièron lo siti preïstoric d’Utah la tròba mai anciana jamai trobada fins ara que confirma que l’òme fumèt de tabac dempuèi fa de milièrs d’ans.

La Redaccion

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.