Enguan ei eth 700 anniversari dera mòrt de Dante Aliguieri (1265-1321) , un des mès grani escrivans e poètes dera Edat Mejana. Aué ei considerat com eth creador dera lengua italiana modèrna e tanben ua des figures literàries mès importantes d’aquera epòca, ath costat de Petrarca e Bocaccio. Encara aué era sua Divina Comèdia, (nomentada atau per Bocaccio pr’amor que entà Dante solament siguec era Comèdia) ei considerada ua des òbres mès importantes dera umanitat, mès enlà dera epòca der autor.
E era lengua occitana ei tanben afortunada pr’amor qu’aguesta òbra siguec arrevirada (e d’ua manèra excepcionau) per Antoni Nogués ar aranés (occitan gascon). Pr’amor d’açò es occitans an ara era escasença de liéger ena sua lengua un des tèxtes mès importants dera literatura mondiau. Era Divina Comèdia siguec editada per Institut d’Estudis Aranesi laguens era Colleccion Antoni Nogués, un conjunt d’òbres excepcionaus dera literatura mondiau damb noms com Tolstoi, Shakespeare, Dostoievski o Homèr. Ei atau com er occitan aranés ven tanben referent mondiau per çò que tanh as granes arrevirades dera literatura dera planeta.
Eth poèta suprèm
Dante Aliguieri ei considerat aué com un des poètes mès grani dera literatura medievau mondiau, ath costat de Bocaccio e Petrarca. Escriuec era sua produccion en sosdialècte toscan (que siguec dempús era basader italian modèrn) mès que tanben escriuec en latin e occitan. Tanben ei fòrça important tàs occitans pr’amor qu’ei considerat eth prumèr escritor que classifiquèc es lengues romaniques en lengua dau si, lengua d’oïl e lengua d’òc e atau siguec eth prumèr que dèc era prumèra referéncia entara lengua occitana, ja en sègle XIV.
Ena Divina Comèdia òm pòt trapar soent referéncies as personatges que viueren pendent era vida de Dante Aliguieri pr’amor qu’eth sòn personatge principau hec un viatge entath Lunfèrn, er Espurgatòri e eth Paradís e on i trapèc centenats d’anmes de personatges contemporanèus (era òbra siguec escrita entre 1308 e 1320) mès tanben anteriors a Dante, com eth poèta roman Virgili. Solament pr’açò ja ei ua òbra emblematica e un referent entà çò que pensaue era societat medievau des poderosi, e entre aguesti, diuèrsi papes, cavalièrs e arreis dera epòca.
Era vida de Dante Aliguieri siguec ua vida plena de problèmes. Neishec en Florença, ua ciutat dividida pertot. Prumèr entre güelfs (partidaris deth poder temporau deth papat) e es givelins (partidaris der emperaire), dempús es prumèrs se dividiren entre blanqui e neres (es prumèrs demanauen mès libertat ath Papa) e dempús encara entre diuèrses familhes dera ciutat qu’auien, ath sòn torn, es sòns seguidors. Dante siguec prumèr güelf e dempús blanc e pr’amor d’açò patic er exili, donques es sues idèes politiques non sigueren es majoritàries ena sua epòca.
Exiliat ena ciutat de Verona, assagèc de tornar tostemps e pendent fòrça annades entara sua aimada Florença, mès non podec jamès hè’c. Pr’açò cambièc es sues idèes e demandèc ajuda ar emperaire Enric VII. Lèu podec tornar a Florença en 1310 quan er emperaire podec conquistar era sua ciutat nadiua. Mès, fin finau, non podec tornar e moric en exili. Eth sòn caractèr politic radicau serie, segontes quauqui cercaires actuaus, çò qu’aurie provocat er desinterès d’uns e auti e eth desbrembe sociau de Dante pendent es darreres annades dera sua vida. Mès siguec Boccacio, annades dempús, qu’escriuec ua biografia de Dante, er escrivan que situèc eth poèta en eth just luòc literari que mereishie.
Enguan hè 700 annades dera sua mòrt e Itàlia tota mès tanben era comunautat istorica e literària europèa e dera planeta celèbre era sua vida e òbres. Mès tanben Occitània e Gasconha e era Val d’Aran, ara damb aguesta excellenta arrevirada ar occitan aranés d’Antoni Nogués dera Divina Comèdia de Dante Aliguieri, an ua oportunitat des granes de situar-se en univèrs culturau dera umanitat, e tanben era escadença de celebrar, ath costat des autes granes lengües europèes aguest anniversari culturau que remembre a ua des figures literàries mès importantes dera Edat Mejana, Dante Aliguieri.
Era Divina Comèdia, Dante Aliguieri, arrevirada d’Antòni Nogués, Colleccion Antoni Nogués, Institut d’Estudis Aranesi- Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana, 417 pàgines, 20 euros.
Un article de Christian Andreu*
Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita
