Home DIVÈRSES D’AMOR PELS GORILLAS
D’AMOR PELS GORILLAS
0

D’AMOR PELS GORILLAS

0

Parlar d’etologia internacionala tanben es parlar de Dian Fossey (1932-1985), zoloòga d’Estats Units celèbra a la planeta tota pr’amor de la siá òbra scientifica e naturalista al torn dels gorillas de montanha (las montanhas Virunga). Fossey estudièt en dirècte pendent d’annadas l’etologia e conducha del gorilla de montanha african (Gorilla beringei sbsp. beringei). Pr’amor d’aquò e de la siá defensa foguèt assassinada per de braconaires quan estudiava aqueles mamifèrs.

Fossey nasquèt en 1932 e estudièt terapia en Califòrnia. Puèi trabalhèt en un hospital de Kentucky. Lèu demorèt estonada pel trabalh del celèbre zoològ estatsunitenc George Schaller, qu’aviá estudiat los gorillas. Fossey viatjèt a Africa en 1963. Ailà comencèt d’estudiar lo gorilla de montanha dins lo sieu abitat natural. Pr’amor d’aquò tanben coneguèt l’arqueològ britanic Louis Leakey, e poguèt aital aprene que caliá estudiar plan la conducha animala dels grands primats se òm voliá atanben comprene l’evolucion umana.

Foguèt pas fins a l’an 1966 que poguèt aver lo supòrt de National Geographic Society e la Fondacion Wilkie per traballar en Còngo. Pasmens, la violéncia que patissiá lo país entraïnet un viatge a Ruanda, ont i aviá pas de violéncia. Ailà contunhèt lors estudis etologics. Lèu comencèt a aprene la conducha basica dels gorillas a mai de pòder l’imitar e aital se ganhar l’amistat dels meteisses.

Un mond en cada individú

Fossey aprenguèt lèu a reconéisser com èra cada individú e poguèt ansin se ganhar la siá amistat. Karisoke, en 1967 venguèt un cèntre internacional màger a l’ora d’estudiar los gorillas. Encara en 1974 recebèt lo títol de doctora en zoologia pel sieu trabalh amb los gorillas per l’Universitat de Cambridge. Pauc apuèi, en 1983, escriguèt lo libre Gorillas en la Bruma ont descriguèt la siá relacion amb los gorillas de las darrièras annadas.

Califòrni Museum/CC

Aquesta cercaires estudièt durant mai de 22 ans la conducha dels gorillas al sieu abitat natural. Tanben luchèt contra las atacas dels braconaires, una grèva manaça per la supervivéncia d’aquesta espècia. Aquò creèt un sens fin de problèmas a la zoològa e òm pensa que foguèt assassinada justament pr’açò. Foguèt aucida amb de cops de macheta.

L’enquesta policièra afirmèt qu’èra estada assassinada per de braconaires mas mai tard se descobriguèt que Wyne McGuire, un jove cercaire dirigit per la meteissa Fossey èra qui l’aviá aucit pr’amor de gelosiá. McGuire fugiguèt als Estats Units abans d’èsser condemnat a mòrt per un jutge de Ruanda als Estats Units. Uèi, pasmens, se pensa que foguèt mailèu assassinada per de braconaires ajudats per las meteissas autoritats de Ruanda.

L’òbra de Fossey ajudèt fòrça la populacion de gorillas de montanha a se recuperar. Tanben confirmèt que la siá conducha violenta èra mai un mite qu’una realitat. Abans de morir escriguèt «quand òm obsèrva la valor de totas las vidas òm pensa mens al passat e mai al futur ».

La mitat del cran de Fossey (talhat amb una macheta) demorèt sus un mur de l’ostal d’un braconaire pendent d’annadas. Fossey moriguèt al lièch e luchèt a la siá cambra contra los assassins. Mas de milièrs de dolars demorèron a la cabana. Foguèt sepelida a Karisoke, al costrat dels gorillas que tant aimèt, prèp del gorilla Digit e d’autres gorillas tanben mòrts per de braconaires e plan aimats per la zoològa.

Lo testament confirmèt que tot l’argent deviá èsser usat per pagar de patrolhas de policièrs naturals e protegir aital los gorillas de montanha. Encara en 1988 lo film Gorillas en la Bruma foguèt realizat, protagonizat per Sigourney Weaver, çò que permetèt a Dian Fossey de dintrar al mond de l’etologia mondiala. Uèi es just la rebrembar. Benlèu sens Fossey lo gorilla de montanha ja auriá patit l’extincion totala. E nosautres, aimants de la fauna, solament podèm mercejar la siá vida e òbra a mai del sieu amor total pels animals pr’amor qu’aimèt los animals fins a la fin. Mercés Fossey, mercés plan per tot.

Un article de Christian Andreu*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Fotografia principala: Carine06from UK/CC

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.